Usuari:Mcapdevila/Estat de Flux d'Efectiu

En comptabilitat l'estat de flux d'efectiu (EFE) és un estat comptable bàsic que informa sobre els moviments d'efectiu i els seus equivalents, distribuïts en tres categories: activitats operatives, d'inversió i de finançament.

Objectius

La informació sobre els fluxos d'efectiu és útil perquè subministra als usuaris dels estats financers les bases per avaluar la capacitat que té l'empresa per generar efectiu i equivalents a l'efectiu, així com les seves necessitats de liquiditat. Per prendre decisions econòmiques, els usuaris han d'avaluar la capacitat que l'empresa té per generar efectiu i equivalents a l'efectiu, així com les dates en què es produeixen i el grau de certesa relativa de la seva aparició.

Mètodes

Hi ha dos mètodes per exposar aquest estat. El mètode directe i l'indirecte.

• El directe exposa les principals classes d'entrada i sortida bruta en efectiu i els seus equivalents, que van augmentar o disminuir a aquests.
• El mètode indirecte part del resultat de l'exercici ia través de certs procediments es converteix el resultat reportat en resultat percebut.

El resultat que s'obté pot ser positiu o negatiu. La importància d'aquest estat és que ens mostra si l'empresa genera o consumeix fons en la seva activitat productiva. A més permet veure si l'empresa realitza inversions en actius de llarg termini com a béns d'ús o inversions permanents en altres societats.

Finalment l'estat mostra la xifra de fons generats o consumits pel finançament en les quals s'informa sobre l'import de fons rebuts de prestadors de capital externs o els mateixos accionistes i les sumes retornats per via de reducció de passius o dividends.

Aquest estat és seguit i analitzat amb molta atenció pels analistes que estudien a les empreses, ja que d'ell sorgeix una explicació dels corrents de generació i ús dels fons, la qual cosa permet conjecturar sobre el futur d'aquesta.

Variacions

Determinats marcs normatius han establert variacions simplificadores respecte del format estàndard, amb informació de molt escassa rellevància. No obstant això, en la majoria dels països es va tendint models similar a l'establert en les normes internacionals. La diferència radica fonamentalment de la definició de "fons". En el cas de l'Estat de Flux d'Efectiu, la definició de fons es restringeix a l'efectiu i els seus equivalents. En altres casos, els fons poden abastar altres actius de curt termini i fins i tot ampliar-se a la totalitat d'actius i passius de curt termini. Exemple de variacions són:

• Estat de Variacions en el capital Corrent, on Capital Corrent és la diferència entre l'actiu corrent i el passiu corrent. Era una opció a Argentina fins a la incorporació de la Resolució Tècnica 19. A Espanya es denominava Estat d'Origen i Aplicació de Fons amb el mateix abast i per a exercicis iniciats abans de l'1 de gener de 2008.
• Estat d'Origen i Aplicació de Fons, on Fons inclou Efectiu, Inversions de Curt Termini i Crèdits per Venda de curt termini. Era una opció a Argentina fins a la incorporació de la Resolució Tècnica 19 però de nul·la o escassa aplicació.

A més de l'anterior aquests models difereixen en el format, ja que en comptes de les tres classificacions esmentades, les distincions es fan d'acord al signe dels moviments de fons (entrades o sortides).