Usuari:Mcapdevila/Exposició al sol
En Arquitectura es defineix com assolellament o solejament l'acció de permetre l'entrada del sol cap als ambients interiors o els espais exteriors on es busca aconseguir un confort higrotèrmic. És un concepte utilitzat per l'Arquitectura bioclimàtica i el bioclimatisme.
Per poder aconseguir un assolellament adequat és necessari conèixer la geometria solar per preveure la quantitat d'hores que estarà assolellat un local mitjançant la radiació solar que pugui passar a través de finestres i altres superfícies no opaques. És probable que després d'un estudi d'assolellament es requereixi controlar l'entrada de radiació solar mitjançant una adequada protecció solar i així poder regular l'efecte del sol i la seva capacitat d'escalfar l'interior de locals habitables. Indistintament necessita assolellarse o protegir-se del sol una superfície vidrada o una superfície opaca. En cada cas serà sensiblement diferent la manera en què la calor del sol es transmetrà a l'interior del local.
Anàlisi de l'assolellament
modificaPer poder analitzar el assolellament d'una finestra hi ha diverses tècniques on la més antiga i encara vigent és mitjançant l'auxili de cartes solars que indiquen el recorregut del sol cada mes de l'any i a cada hora per a una latitud determinada.
Una altra forma molt utilitzada pels arquitectes bioclimàtics és mitjançant l'ús d'un heliodó que simula la posició del sol a la volta celeste. Supleix al sol un llum d'alta intensitat que assolella una maqueta de l'edifici a analitzar il·luminant les zones exposades a la llum (sol) i ombrejant les oposades a aquest. L'heliodó és un instrument costós i voluminós que és present en gairebé totes les facultats i escoles d'arquitectura del món que compten amb un laboratori ambiental.
En l'actualitat hi ha programes que permeten realitzar aquesta anàlisi complexa de forma senzilla com el 3D Studio Max o l'SketchUp, entre d'altres.
Assolellament de superfícies vidrades
modificaEn el cas de superfícies vidrades finestres la radiació solar arribarà a la superfície de l'exterior del vidre i en condicions generals mitjanes el 86% continuarà per l'interior del local fins a trobar una superfície opaca. Depenent del seu color part de absorbirà i part es reflectirà. La part absorbida escalfarà la massa de l'element i després de escalfada irradiarà calor en l'espectre infraroig, ja no visible a l'ull humà.[1]
El Factor Solar
modificaEl factor solar és petit quan la protecció solar és opaca i de tonalitat clara. Si la protecció solar no és opaca i permet parcialment el pas de la radiació solar el valor del factor solar g augmenta.
on:
- = factor d'absorció solar del vidre combinat amb el para-sol vertical i sent funció de tots els elements que intervenen en l'eficàcia del para-sol (color, emissivitat, ventilació, resistència tèrmica, separació)
- = coeficient global de transmissió de vidre.
- = coeficient superficial de transmissió del vidre
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Czajkowski, Jorge i Gómez, Analía. (1994). Disseny bioclimàtic i economia energètica edilícia. Fonaments i mètodes . Edit UNLP, Col·lecció Càtedra. La Plata, Arg
- Evans, Martin i Schiller Sílvia. (1985). Disseny Bioambiental i Arquitectura Solar . EUDEBA. Buenos Aires.
- Givoni B, A. (1976) Man, Climate and Architecture . Architectural Science Server. Publishers. Ltd London.
- Olgyay, Víctor. (1998). Arquitectura i clima. Manual de disseny bioclimàtic per a arquitectes i urbanistes . Edit Gustavo Gili, Barcelona.
- Yañez, Guillermo. (1982). Energia solar, edificació i clima . Edit Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, Madrid.
Nota
modifica- ↑ Claude Rougeron. Aislamiento acústico y térmico en la construcción. Reverte, 1 octubre 1977, p. 277–. ISBN 9788471460974 [Consulta: 1r juny 2011].