Usuari:Mcapdevila/Hipoteca òmnibus

La hipoteca òmnibus , és una varietat de la hipoteca de màxim, o hipoteca de seguretat, que no es troba sotmesa als i dogma de l'accessorietat de la hipoteca, de manera que pot subsistir amb independència de l'existència o inexistència de l'obligació principal garantida, que a més, pel que fa a les obligacions que garanteix, pot ser diversa i heterogènia, en aquest cas. Es tracta d'una modalitat de les que es coneixen com hipoteques de propietari , per ser capaços de subsistir vigents per si mateixes, sense que hi hagi el negoci, o negocis, principals a l'assegurament van néixer. Amb ànim pejoratiu, la hi denomina també amb noms com hipoteca paraigua o hipoteca bonera , i amb un cert major rigor, la hi denomina, hipoteca flotant, hipoteca d'empresa o hipoteca empresarial, ja que el seu ús es reserva per la llei únicament per a creditors hipotecaris que tinguin estatut de entitat bancària. Els particulars i empreses no bancàries tenen vedada aquesta forma especial de garantia, és a dir, no poden ser creditors garantits amb hipoteca onmibus .

Regulació a Espanya

L'article 11 de la Llei 41/2007, de 7 de desembre, ha inserit el nou art. 153.bis en la Llei Hipotecària de 1.946, que introdueix en el Dret espanyol el reconeixement legal a aquesta figura especial d'hipoteca, i la seva regulació específica.

Requisits bàsics de l'escriptura constitutiva

És possible que la hipoteca òmnibus garanteixi una o diverses obligacions, fins i tot encara que no hagi nexe causal entre elles. Només es necessita la connexió personal creditor-deutor. És possible garantir obligacions totalment futures. La identificació de les obligacions garantides es considera que és suficient assenyalant el seu nom en el cas d'operacions típiques (ja sigui tipicitat legal o social). En un altre cas s'han d'especificar les operacions que poden quedar cobertes amb la garantia .. Han de rebutjar, per tant, expressions com .... "i qualsevol altra obligació que hi pugui haver entre ...". Atès que existeix, amb caràcter general, la possibilitat d'hipoteca per deute aliè, també podran incloure obligacions que siguin contretes per un tercer. Encara que no es digui expressament, la remissió que es fa als articles 129 i 153 de la Llei Hipotecària ia la Llei de Enjudiciament Civil de 2.000, pressuposa que les diferents obligacions necessiten d'un compte especial de liquidació com a suport comptable, per a la identificació suficient la referència a aquest compte especial. Deu incloure amb cura previsions per a l'execució judicial, en els termes que s'assenyalen en l'apartat següent. S'ha d'establir un límit de responsabilitat hipotecària i un termini de durada de la hipoteca, que és independent de la durada de les obligacions garantides.

Títol executiu i execució

L'execució de la hipoteca òmnibus es farà conforme als requisits i les previsions que s'estableixen per a l'execució d'hipoteques en garantia de comptes corrents de crèdit. La pròpia Llei d'enjudiciament civil de 2.000, ja es va anticipar en certa mesura quan parla l'article 695 de "comptes corrents o operacions similars derivades de contractes mercantils". És requisit imprescindible (i no facultatiu com diu el precepte) que es pacti la forma en què s'ha de determinar la quantitat exigible (article 572 de la LEC). Normalment serà la certificació de l'entitat creditora hipotecària comprovada i intervinguda per notari.

Bibliografia

• García Medina, J.: Noves i especials formes de garantia en el comerç. Estudi sistemàtic i crític . Editorial La Llei Madrid, 2009. ISBN 978-84-8126-209-4.
• Sáenz De Jubera Higuero, B.: Hipoteca de màxim i hipoteca flotant: la seva regulació en la Llei 41/2007, de reforma del mercat hipotecari . Revista Crítica de Dret Immobiliari núm. 707/2008, pàgs. 1245-1274.

Vegeu també

• Hipoteca immobiliària
• Hipoteca de màxim
• Hipoteca inversa
• Registre de la propietat