Usuari:Mcapdevila/Inflatoplane
 Goodyear XAO-3 Inflatoplane a Akron, Ohio | |
| Tipus | Experimental |
|---|---|
| Fabricant |  Goodyear Aircraft Company |
| Primer vol | 13 de febrer de 1956 |
| Estat | Retirat |
| Operador/s | |
| Producció | 1955 - 1962 |
| Construïts | 12 |
| Variants | GA 466, GA 468 |
L' Inflatoplane va ser un avió experimental inflable dissenyat per l'empresa nord-americana Goodyear. Encara es pot contemplar al museu de l'aviació militar d'Alabama.
Història modifica
L'aeronau totalment inflable va ser construïda el 1956, amb la idea d'utilitzar-la militarment com un avió de rescat que seria llançat dins una caixa darrera les línies enemigues per a ser utilitzat per pilots derrocats. Només se'n van construir 12, però el desenvolupament va continuar fins que el projecte es va cancel·lar el 1973. Goodyear va donar 2 Inflatoplanes a l'Institut Franklin de Filadèlfia i un a l'Institut Smithsonian de Washington.
Hi ha com a mínim, dues versions:
- El GA-468 tenia un sol seient. Trigava uns 5 minuts en inflar-se a una pressió de 170kPa. La seva grandària total era de 5,97 m amb una envergadura de 6,7 m. El pilot havia d'encendre el motor Nelson de 30 kW i enlairar-se amb un pes màxim de 109 kg (240 lliures). Amb 76 litres de combustible (20 galons), l'avió tenia una autonomia de vol de 630 km (390 milles). La velocitat màxima era de 116 km/h (72 m/h), amb una velocitat de creuer de 97 km/h (60 m/h). Més endavant es va canviar el motor per un de 31 kW.
Podia enlairar-se en una 'pista' de 76,2 m, però per superar un obstacle de 15,24 m (50 peus) necessitava 175 metres (575 peus). Aterrava en una longitud de 106 metres (350 peus). El seu sostre de servei s'estimava en 3.048 m (10.000 peus).
- El GA-466 era la versió amb dos seients. 50 mm més curta, però amb una envergadura 1,8 m superior que el GA-468. Se li va instal·lar un motor de 45 kW de potència per a elevar un pes de 336 kg (740 lliures) a 113 km/h (70 m/h), encara que el radi d'acció es va limitar a 440 km (275 milles).
Actualitat modifica
Recentment s'ha reprès aquesta idea, combinant-la amb nous materials intel·ligents, permetent la concepció d'ales inflables que poden variar la seva forma i mida per adequar les seves propietats aerodinàmiques a la necessitat de cada moment. Una altra línia d'investigació inclou l'ús de materials que. mitjançant certes reaccions físiques i químiques poden passar de ser flexibles a rígids, permetent així que l'avió, un cop inflat, pugui convertir-se en rígid.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Inflatoplane |