Usuari:Mcapdevila/Mapa de Waldseemüller
Planisferi de Waldseemüller o Universalis Cosmographia , és un planisferi de tot el món llavors conegut, realitzat sota la direcciódel del cartògraf alemany Martin Waldseemüller, que es va completar a la ciutat francesa de Saint-Dié l'abril de 1507, i va ser el primer mapa del món que indica «AMERICA» com a nom del Nou Món, en considerar Américo Vespucci descobridor del nou continent.
El nom «Amèrica» el va triar Waldseemüller pel navegant italià Amerigo Vespucci, ja que, segons va declarar ell mateix a la Cosmographiae introductio: «No veig cap raó per la qual els països que formen part d'aquest nou món no puguin ser anomenats Terra d'Amèricus o Amèrica, com l'explorador Amerigo Vespucci que els ha descobert...»
Això va ser degut a la mala interpretació segons la qual Vespucci havia estat el descobridor d'Amèrica, per raó de la circulació per tota Europa, en forma de fullets impresos, de les quatre cartes escrites per Vespucci a la tornada dels seus viatges, que donaven a entendre que havia estat ell qui havia descobert el Nou Món. Els plets que mantenia la família Colom amb la corona espanyola també hi van tenir una estreta relació.
El planisferi, que consta de dotze gravats, porta per nom Universalis cosmographia secundum Ptholomaei traditionem et Americi Vespucii aliorumque lustrationes, habitualment abreujat com a Universalis cosmographia
Història modifica
Fins la seva adquisició per part de la Library of Congress el 2001, hi havia, relligat amb planisferi formant un sol llibre (del qual el planisferi n'és dons una separata), un tractat de geografia titulat Cosmographiae Introductio , amb el que va formar una sola unitat durant centenars d'anys, fins que el va trobar un investigador jesuïta a començament del segle xx.
El planisferi, del qual s'en van fer un miler d'exemplars, va obtenir un èxit enorme des del primer moment, difonent les seves còpies per Europa. Així, encara que més tard el seu autor sembla haver-se penedit d'atribuir el descobriment a Vespucci i el 1513 va publicar un altre mapa, anomenat «Terre Nove», dedicat exclusivament a Amèrica, en el que substituïa el nom d'Amèrica pel de «Terra Incognita", afegint en una nota aclaridora que «aquesta terra i les illes adjacents van ser descobertes pel genovès Colom, per mandat del rei de Castella», America no va trigar a generalitzar-se repetit en mapes que copiaven o s'inspiraven en el nom encunyat per Waldseemüller.
En 1512 va aparèixer a Cracòvia la Introductio in Ptholomei Cosmographiam de Jan de Stobnica en la qual es reproduïa el mapa petit de la Universalis Cosmographia . Perduts tots els exemplars del planisferi de Waldseemüller, el de Stobnicy va ser considerat el més antic dels mapes que representaven a Amèrica com un continent independent.
El 1901 es va descobrir al castell de Wolfegg, a l'Alta Suàbia, l'únic exemplar actualment subsistent, que al segle XVI havia pertangut a Johann Schöner, un astrònom i fabricant de globus terrestres de Nuremberg. El 2001 aquest exemplar únic va ser adquirit per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per 10 mil·lions de dòl·lars.
El planisferi Universalis Cosmographia modifica
Es tracta d'una obra de gran format (1290 x 2320 mm), gravada en xilografia i impresa en dotze fulls separats de 430 x 590 mm cadascun, component un mapamundi mural no acolorit, format per una matriu de quatre columnes per tres files. Va ser elaborat en el Gymnasium Vosgense de Sankt Diedel sota la direcció de Martin Waldseemüller i imprès el 1507 amb el títol Universalis Cosmographia secundum Phtolomaei traditionem et americi Vespucii aliorumque lustrationes ('Cosmografia universal segons la tradició de Ptolemeu i els viatges d'Amerigo Vespucci i d'altres').
El conjunt representa l'orbe terrestre mitjançant una versió modificada de la projecció cònica de Ptolemeu, en la qual els meridians són línies corbes i els paral·lels formen línies concèntriques. Té forma cordiforme (de cor), coronat per dos medallons amb dos hemisferis: al costat del de l'esquerra, ocupat per Àsia, Àfrica i Europa, es dibuixa a Ptolemeu, i en el de la dreta, amb la representació d'Amèrica, el retrat d'Américo Vespucci.
El mapa, segons s'afirma en el seu text, segueix la tradició ptolemaica, i om bon seguidor dels primers mapes medievals de la Geographia de Ptolemeu, mostra les latituds i longituds.
Pero Walseemuller trenca amb la tradició dels típics mapes ptolomaics medievals, en introduir el nou continent totalment separat d'Àsia i envoltat d'aigua, en contra de l'opinió de Cristòfor Colom que encara que en arribar a l'Orinoco va considerar sudamèrica un nou món (de fet en els mapes de Bartomeu Colom se l'anomena Mondo novo o Terra de la Santa creu), no estava segur de la seva connexió amb els territoris del Nord (imatge de Sant Cristòfol al mapa de 1500) . En la part corresponent a Amèrica del Sud hi ha escrit el nom d'Amèrica, explicant en un requadre situat a la part superior el motiu pel qual se li dóna aquest nom a aquest nou continent.
Al mapa principal Amèrica apareix dividida en dos continents, separats per un estret, mentre que en el medalló situat al costat del retrat de Vespucci es representa com un únic continent. Cuba, que porta el nom de «Isabella», es dibuixa com una illa al estil dels mapes anteriors com el de Juan de la Cosa encara que Cosa la va dibuixar íntegrament per sobre del tòpic de càncer forçat pel tractat d'Alcàçoves
Els Andes, les Rocoses i el Pacífic modifica
Al mapa de Waldseemüller, les línies de muntanyes corresponen als Andes i a les muntanyes Rocoses. La representació de les costes americanes és, necessàriament, tan sols aproximada. Waldseemüller només podia comptar amb altres cartes d'Amèrica com el mapa de Cantino i el planisferi de Caverio, que sembla haver estat la seva font principal, en les quals les costes occidentals del continent no es dibuixaven, ja que fins llavors, només s'havia explorat la costa atlàntica i tot i així, de manera parcial.
El problema el va resoldre amb dos traços gairebé rectilinis a Amèrica del Sud, anotant enmig d'ells «Terra Vltra Incognita», i en la part d'Amèrica del Nord apropant-se a la línia del meridià corresponent. No és gens clar en quina informació es va basar l'autor per reproduir aquestes dades encara oficialment desconegudes el 1507; podria ser una feliç intuïció del propi Waldseemüller. De fet, ni Cristòfor Colom ni Amerigo Vespucci havien arribat fins a l'interior del continent. Tampoc cap d'ells havia atravessat Amèrica per arribar a descobrir-hi més enllà l'oceà Pacífic
El tractat Cosmographiae Introductio modifica
El llibre Cosmographiae Introductio és un tractat de Geografia de cinquanta-dos fulls amb el títol complet Cosmographiae introductio cum quibusdam geometriae ac astronomiae principiis ad eam rem necessariis. Insuper quatuor Americi Vespucii navigationes. Universalis Cosmographiae descriptio tam in solido quam plano, eis etiam insertis, quae Ptholomaeo ignota a nuperis reperta sun, del qual se'n van fer almenys quatre edicions a Saint-Dié després de la primera meitat de 1507.
Bibliografia modifica
- AMERICA: L'Amérique est née à Saint-Dié des Vosges el 1507 , catàleg de l'exposició celebrada del 9 de maig al 30 d'agost de 1992 en el Musée de Saint-Dié-des-Vosges.
- Fischer, Joseph et von Wieser, Franz. Die älteste Karte mit dem Namen Amerika aus dem Jahre 1507 un die Carta Marina aus dem Jahre 1516 , Innsbruck, Wagner, 1903.
- Ronsin, Albert. La Fortune d'un nom: America , Jérôme Million, 1991 amb una traducció de la Cosmographiae Introductio .
- VV. AA., Cartografia històrica de la trobada de dos mons , Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica, Mèxic i Institut Geogràfic Nacional, Espanya, 1992, ISBN 84-7819-044-9, pàg. 79-83.
Vegeu també modifica
Referències modifica
Enllaços externs modifica
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Mapa de Waldseemüller |
- Registre de la "Memòria del món"
- Planisferi de Waldseemüller a la pàgina de la Library of Congress
- Versió en color
- J. Siebold, Slide # 312 Monograph , descripció del planisferi.
- National Geographic News - EUA compra el mapa més antic retolat com a «Amèrica» (06/2003) (anglès)
- BBC - El mapa que va canviar el món (11/2009) (anglès)
- The Boston Globe - Un món tornat a dibuixar (11/2009) (anglès)
- Biblioteca del Congrés - El mapa que va donar el nom a Amèrica (anglès)