Usuari:Mcapdevila/Navegació per pestanyes
La navegació per pestanyes, en el context de les interfícies gràfiques d'usuari, és la possibilitat que diversos panells amb informació estiguin continguts en mateixa finestra principal en la forma de pestanyes, permetent així una alternança d'accés als continguts. És possible referir-s'hi com TDI, acrònim de l'anglès tabbed document interfície, Interfície de documents en pestanyes en català. L'acrònim TDI implicaria certa similitud amb els estàndards de Microsoft MDI (Interfície de múltiples documents) i SDI (Interfície de document únic); tot i així, la navegació per pestanyes no forma part de les recomanacions d'interfície d'usuari del Microsoft Windows [1]
modifica
Els navegadors web són reconeguts per implementar aquest tipus d'interfície. Booklink Technologies va ser-ne el pioner, el 1994, implementant aquest tipus d'interfície en el seu navegador web Internetworks. Una interfície basada en pestanyes va aparèixer després, el 1997, en el navegador web Netcaptor. Altres navegadors web ho van incloure a continuació: IBrowse el 1999, Opera el 2000 (amb el llançament de la versió 4), Mozilla el 2001 ( usant l'extensió Multizilla l'abril de 2001 i amb una implementació nativa agregada a la versió 0.9.5 a l'octubre de 2001), Konqueror 3.1 del gener de 2003, i Safari en 2003. La versió 5 de l'OmniWeb, llançada l'agost de 2004, incloïa, a més de pestanyes, un panell configurable amb previsualitzacions de la pàgines web que s'estava visitant. El 2006, les primeres versions beta de l'Internet Explorer 7 van implementar aquesta característica.
Conformitat amb les recomanacions sobre interfícies d'usuari del Windows modifica
Existeix un debat sobre com una interfície basada en navegació per pestanyes és contemplada per les Recomanacions sobre interfícies d'usuari del Windows. En moltes formes, el model de gestió de finestres en grups [2] té semblances amb la navegació per pestanyes. No obstant això, aquest model va ser afegida recentment i molts desenvolupadors encara prefereixen veure la interfície de document únic i interfície de múltiples documents com els principals per al Windows.
Comparació amb la interfície de document únic modifica
Un avantatge important de la navegació per pestanyes és que manté a diversos documents relacionats units en una mateixa finestra, en lloc de diverses finestres separades. Una altra qualitat és que diversos documents relacionats poden ser agrupats dins de diferents finestres. Usant pestanyes en lloc de noves finestres per mostrar el contingut implica un menor ús de recursos del sistema (així i tot, tenir diverses pestanyes actives al mateix temps pot produir una notable consum de recursos del sistema).
Alguns navegadors web que van implementar pestanyes permeten a l'usuari reprendre una sessió de navegació mostrant les pàgines que s'estaven visitant al moment d'acabar la vegada anterior.
Tot i que la navegació per pestanyes permet múltiples panells dins una única finestra, hi ha problemes amb aquesta interfície. Un d'ells és com bregar amb diverses pestanyes a la vegada.
Si les pestanyes són ordenades en una sola línia horitzontal, aquestes tendeixen a amuntegar a mesura que augmenta la quantitat (aquest problema també es presenta en una interfície de document únic, només que es trasllada a una altra part de la interfície general).
Per solucionar el problema anterior, algunes implementacions opten per separar les pestanyes en files quan se supera cert límit. Això implica una pèrdua de l'espai disponible vertical quan hi ha un excés de pestanyes actives. També es crea un problema per trobar una pestanya en particular, atès que simplement observar la posició d'una pestanya no indica la relació que aquesta té amb altres.
Comparació amb la interfície de documents múltiples modifica
Per a la gent acostumada a una interfície de document únic, la interfície de documents múltiples pot resultar confusa atès que un panell pot acabar ocult darrere d'altres. Algunes aplicacions que implementen una interfície de múltiples documents no tenen una barra de tasques o menú que permeti un fàcil accés a tots els panells, per tant, en alguns casos un document només pot ser trobat després de tancar tots els altres. Per l'altre costat, les pestanyes estan sempre maximitzades, i totes les aplicacions que implementen navegació per pestanyes tenen una barra de tasques o menú per facilitar l'accés a cada document.
En una implementació pura de navegació per pestanyes, els panells han d'estar sempre maximitzats dins de la seva finestra principal, per la qual cosa dos documents no poden ser visibles a la vegada. Això dificulta comparar dos documents o copiar i enganxar informació entre ells. Una interfície de múltiples documents permet acomodar els panells en mosaic o cascada, evitant aquest problema.
Per solucionar aquest problema, algunes aplicacions han realitzat híbrids d'interfície de múltiples documents i navegació per pestanyes. El navegador web Opera usa pestanyes per defecte, però té una implementació d'interfície de múltiples documents que permet ordenar en mosaic o cascada, o apilar un grup de pestanyes en una sola pestanya. També pot funcionar com una interfície de document únic. Altres navegadors com el Mozilla Firefox i el Netcaptor permeten activar diverses instàncies del programa permetent ordenar les pestanyes en diferents finestres principals —en aquests casos es trauria profit de la interfície de múltiples documents nativa del [[sistema operatiu].
D'altra banda, versions recents de l'XEmacs i el Microsoft Visual Studio proporcionen una interfície híbrida que permet separar la finestra principal en diversos panells, cadascun contenint el seu propi grup de pestanyes. El gestor de finestres Ion WM permet fer el mateix amb l'escriptori complet.
Aquests híbrids proveeixen el millor de cada tipus d'interfície, encara que pot resultar difícil per a certs usuaris acostumar-s'hi.
Un altre problema important és que les pestanyes són processos que poden interferir-se entre ells, provocant inestabilitat en el programa. Això succeeix en la totalitat dels programes que incorporen pestanyes. Una solució és gestionar les pestanyes com a processos separats, Google Chrome va ser el primer navegador amb aquesta funció; en cas que la pestanya es «pengi» no afecta les altres. Tot seguit van implementar aquesta innovació en altres navegadors.
Referències modifica
- ↑ http://msdn.microsoft.com/library/default.asp?url=/library/en-us/dnwue/html/ch10a . asp Microsoft Windows User Interface Guidelines (en anglès
- ↑ http://msdn.microsoft.com/library/default.asp?url=/library/en-us/dnwue/html/ch10d.asp Workgroup window management model] (en anglès)
Enllaços externs modifica