Obre el menú principal
Picota de Presencio.

La picota era una columna de pedra més o menys ornamentada sobre la que s'exposaven els reus i els caps o cossos dels ajusticiats per l'autoritat civil.

La pena d'exhibició en la picota apareix ja legislada al segle XIII, en el llibre de Les Partides, de Alfons X, considerant l'última de les penes lleus als delinqüents per la seva deshonra i càstig.

La majoria de les picotes van ser construïdes durant els segles XVI i XVII, a causa de les exempcions atorgades als llocs que van fer aportacions econòmiques a la Corona per sufragar les quantioses despeses de la guerra.

Encara que se sol anomenar picota a totes les columnes d'aquest tipus, algunes d'elles són de més categoria i reben altres denominacions, i només s'aixecaven en viles i indicaven el règim a què estava sotmès: senyoriu real, eclesiàstic o monàstic.

SupressióModifica

Un decret de les Corts de Cadis, de 26 de maig de 1813, va ordenar la demolició de tots els signes de vassallatge que hi hagués en les entrades de les ciutats, cases particulars, o qualssevol altres llocs , ja que els pobles de la Nació Espanyola no reconeixen ni reconeixeran mai un altre senyoriu que el de la Nació mateixa, i que el seu noble orgull sofriria per tenir a la vista un record continu d'humiliació .

Atès que les lleis de les Corts de Cadis van ser, en bona part, suprimides per Ferran VII, aquest decret es va deixar d'aplicar a partir de llavors i, fins i tot, el 1817 s'en va construir una a Rioseco de Soria.

Se suposa que es van destruir bastants exemplars però alguns van ser reconvertits en creuers per evitar la demolició. Per això i altres indults avui encara es veuen alguns en peus, com, per exemple, Presencio i Toreno a Castella. Malgrat això, encara queden alguns en bon estat de conservació, com en Sòria capital, Vinuesa (Sòria), Berlanga de Duero (Sòria), Lacunza (Navarra ), a Fuentenovilla (Guadalajara), a El Bonillo i en Ossa de Montiel (Albacete) i en Navalquejigo (Madrid). En Torija (Guadalajara) queda una picota de quatre cossos que data del segle XV i l'anomenada "picotilla" , un enorme fita que va inaugurar el camí ral a Brihuega, obert per Carles III al segle XVIII i que té un text commemoratiu en llatí i castellà. En nombrosos pobles de Càceres com Jaraíz de la Vera, Valverde de la Vera, Jarandilla de la Vera, Losar de la Vera i Trujillo. A Mèxic, hi ha una picota a Zempoala (Hidalgo), que data del segle XVI.

Posar a la picotaModifica

A part de l'acció física de posar un cap a la picota com escarment, la frase Posar a la picota s'usa normalment en el sentit de "fer evidents els defectes d'algú", o "posar en evidència a una persona davant dels altres"[1] [2] (és més o menys equivalent a l'expressió "treure els drapets al sol"[3]), encara que hi ha autors per als quals aquesta frase hauria perdut la seva connotació negativa i significaria actualment "exalçar algú fins a dalt de tot". [4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. M. Teresa Espinal; Maria Teresa Espinal i Farré. Diccionari de sinònims de frases fetes. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 643 -. ISBN 978-84-8415-565-2 [Consulta: 20 octubre 2012]. 
  2. Manuel Bendala Galán. Manual Del Arte Español. Silex Edicions, 2003, p. 837 -. ISBN 978-84-7737-099-4. 
  3. M. Teresa Espinal; Maria Teresa Espinal i Farré. Diccionari de sinònims de frases fetes. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 643–. ISBN 978-84-8415-565-2 [Consulta: 26 octubre 2012]. 
  4. Andreu Pérez Arribas. Historia de Torija: Una guía para conocerla y visitarla. AACHE Edicions de Guadalajara, 1 juny 2000, p. 133 -. ISBN 978-84-95179-34-0 [Consulta: 20 octubre 2012]. 

BibliografiaModifica

  • "Els rotllos jurisdiccionals" (1989) de Luis Miravalles.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Picota