Usuari:Mcapdevila/Velocitat d'obturació

La velocitat d'obturació pot tenir un impacte dramàtic en fotografiar objectes en moviment. Cal ajustar l'obertura per obtenir una exposició adequada.

En fotografia, el concepte velocitat d'obturació s'usa per abús del llenguatge per fer referència al invers del temps d'exposició de la fotografia, que és el període durant el qual està obert el obturador d'una càmera fotogràfica. S'expressa en segons i fraccions de segon. D'aquesta manera la velocitat d'obturació es podria definir com el seu invers.

Els temps d'exposició d'una càmera fotogràfica poden ajustar en valors discrets. El salt de cada valor al següent es denomina un pas. Aquests valors solen oscil·lar entre els 30 segons i 1/8000 de segon en les millors càmeres; per fer exposicions més llargues sol existir l'opció B (o manera Bulb) en què l'obturador es manté obert durant el temps que mantinguem el dit sobre el polsador. Una variant de la manera B és la manera Time (T), gairebé en desús, en què ha d'accionar el polsador una vegada per començar l'exposició del sensor o pel·lícula, i una altra per finalitzar-la.

Encara que no es pot parlar de velocitats ràpides o lentes amb independència de la situació fotografiada, a efectes pràctics, en la majoria de situacions, podem distingir:

Velocitats ràpides : superiors a 1/60 segons; l'obturador roman obert molt poc temps deixant passar menys llum cap a l'element fotosensible. Amb elles s'aconsegueix congelar o reduir notablement el moviment.

Velocitat lentes : inferiors a 1/60 s; l'obturador roman obert més temps deixant passar més llum. Amb elles s'aconsegueixen imatges mogudes, desplaçades, atorgant major sensació de desplaçament. En aquestes velocitats és recomanable usar un trípode per evitar que es mogui la càmera pel pols.

La velocitat d'obturació, en conjunció amb la sensibilitat de la pel·lícula fotogràfica (cas de càmeres tradicionals) o sensor d'imatge (en càmeres digitals) i l'obertura del diafragma, determina el valor d'exposició per a una fotografia.

Escala de velocitats

Dial de l'obturador en una Fujica STX-1.

L'escala típica de velocitats sol ser:

Valor	temps de equivaloracion del disparador
B	mentre es manté premut el disparador
30 "	30 s
15 "	15 s
8 "	8 s
4 "	4 s
2 "	2 s
1 "	1 s
2	1/2 s
4	1/4 s
8	1/8 s
15	1/15 s
30	1/30 s
60	1/60 s
125	1/125 s
250	1/250 s
500	1/500 s
1000	1/1000 s
2000	1/2000 s
3000	1/3000 s
4000	1/4000 s

En avançar un pas en aquesta escala es redueix a la meitat el temps, deixant entrar menys llum.

Velocitats lentes

Focs artificials, en aquesta foto s'ha usat 4 s d'exposició, deixant les trajectòries lluminoses. Si tingués major velocitat, només es veurien punts de llum.

Una velocitat lenta o temps d'exposició llarg serà més sensible al moviment podent expressar-se en forma difusa i un més curt obtindrà una imatge "congelada" i nítida. Per poder obtenir l'efecte desitjat sense variar la il·luminació desitjada en la fotografia, caldrà ajustar el diafragma per compensar la quantitat de llum rebuda. En fotografia digital, la sensibilitat ISO també esdevé un paràmetre ajustable, un ISO major ens permetrà una fotografia més ràpida.

Un temps d'exposició llarg pot requerir l'ús de trípode, per evitar la trepidació deguda a la vibració del nostre pols. El temps màxim per a l'obtenció d'una fotografia nítida sense trípode dependrà del tipus de càmera i del angle de visió de l'objectiu.

Depèn de la càmera doncs en una rèflex el ràpid moviment del mirall farà vibrar la càmera i produirà trepidació apreciable amb velocitats menors a 1/50, en càmeres compactes, agafant bé la càmera, el temps podrà ser major. També pot dependre de la càmera doncs algunes poden incorporar un estabilitzador d'imatge que permetran un temps d'exposició entre 1,5 i 3 passos major.

També dependrà de l'objectiu ja que la vibració de la mà tindrà una major repercussió quant menor sigui l'angle de visió. Aquest és un factor a tenir molt en compte amb l'ús de teleobjectiu sobre zoom s. Sol dir-se que la velocitat més lenta és 1/(distància focal), en aquest cas es refereixen a la velocitat focal d'una càmera reflex analògica o sense factor multiplicador. D'altra banda alguns objectius incorporen un estabilitzador d'imatge.

Una tècnica estèticament molt interessant pel seu dinamisme, i que transmet el moviment sense la utilització d'una velocitat realment lenta, és el escombrat.

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Velocitat d'obturació