Usuari:Mcapdevila/esclerosi d'hemorroides
 Hemorroides internes Grau I | |
| CIM-9-MC | 45.8 |
|---|---|
L'Esclerosi d'hemorroides transanal (en anglès:Transanal Hemorrhoidal Sclerosis-THS) és un procediment quirúrgic mínimament invasiu per al tractament de les hemorroides internes.
Precedents modifica
El coneixement sobre l'esclerosi de les hemorroides va ser introduïda per Morgan en 1869 a Londres 1, indicat principalment en hemorroides grau I i II petites. a partir de la dècada de 1980 La escleroteràpia hemorroïdal, ha estat utilitzada amb èxit, en nombrosos casos, pel Dr. Juan Carlos García-Valdecasas emèrit Cap de Cirurgia General i Digestiva de l'Hospital Clinic de Barcelona, mentre era ajudant de càtedra, del llavors cap de servei Cirurgia el Dr. Cristòbal Pera. En estudis reduïts en altres països, per exemple en el Servei de Gastroenterologia de l'Hospital General de Mèxic, 4, 5 es va utilitzar aquesta tècnica en 177 pacients el 2002, també a l'Argentina el Dr. Márquez, el 1987 va aplicar la escleroteràpia a 323 pacients amb hemorroides grau I i grau II obtenint fabulosos resultats, encara que de forma molt limitada a causa del seu baix cost i preferir terapèutiques intervencionistes més costoses que redundin en major guany econòmic per a la institució, tot i demostrar-se la seva efectivitat. 4-7 El mateix metge però amb un altre equip de col·laboradors en el 1991 va tractar a 1331 amb iguals resultats introduint la desarterialización hemorroidal transanal (THD). El THS pertany a la categoria de cirurgia mínimament invasiva, ja que el procediment no inclou les incisions ni l'eliminació del teixit hemorroidal.[1]
El 2005 es va realitzar un estudi descriptiu multicèntric i transversal sobre l'estat de la proctologia fonamentalment en la síndrome hemorroïdal a 25 hospitals d'Andalusia, Espanya (20 públics i 5 privats) en els quals entre altres modalitats de tractament es va emprar la escleroteràpia. 10 Les injeccions esclerosants suposen un mètode terapèutic d'elecció alternatiu a la cirurgia per a les hemorroides grau I, II. 3, 7, 8, 11 La majoria dels autors només consideren tributaris d'aquest mètode terapèutic als diagnosticats com graus I i II,
Hemorroides modifica
Les hemorroides són coixinets vasculars normals que es troben al canal anal. El 15% del mecanisme de continència humana s'atribueix al plexe hemorroïdal. Quan una persona tus, per exemple, les hemorroides s'inflaran amb sang i augmentaran la capacitat de retenir gasos i excrements. Es denominen interns i externs en funció del seu posicionament a una línia embriològica denominada la línia de pectina . Les hemorroides per sobre de la línia de pectina es consideren "internes" i les de sota "externes".[2]
Les hemorroides són alimentades per artèries i drenades per les venes. El subministrament de sang arterial es basa en l'artèria rectal superior (hemorroïdal). De la mateixa manera que les venes de la cama es debiliten i es tornen prominents, les venes hemorroïdals també poden arribar a ser varicoses, resultant en hemorroides internes. Les hemorroides internes es divideixen en quatre graus. Les hemorroides del grau I es componen de vasos prominents, sense protrusió. Les hemorroides de grau II demostren prolapse a l'estrès, amb reducció espontània. Les hemorroides de grau III demostren prolapse després de l'estrès i requereixen una reducció manual. Les proliferacions de hemorroides de grau IV no es poden reduir manualment.[2]
Grau I: Projecció dels paquets hemorroidals al canal anal en el moment de la anuscòpia.
Grau II: Descens dels paquets hemorroidals cap a l'orifici anal i retorn espontani a la posició inicial.
Grau III: Prolapse permanent que pot reduir-se manualment.
Grau IV: Prolapse permanent irreductible que condueix a la necrosi.
Procediment modifica
S'utilitzen diferents solucions com fenol al 5%, polidocanol, alcohol, morruato de sodi, solució hipertònica de NaCl, infiltrant en la submucosa veïna als plexes, per provocar una fibrosi dels plexes i mantenir un element més de fixació. El procediment és simple, segur, i generalment indolor. Les complicacions són relacionades amb un incorrecte aplicació. És un mètode ràpid i pràctic segons asseguren els especialistes Abramóvitx, Valenzuela i altres. 2-5
Cada sessió consisteix en l'esclerosi en aquest moment de fins a tres paquets hemorroidals.
Tècnica del tractament
Es col·loca al pacient en posició apropiada a taula proctològica, s'introdueix un anuscopi lubricat, desenvolupat especialment , fins l'ampolla rectal, en retirar suaument aquest es localitzen els paquets hemorroidals. Aquests són pinzellats amb alcohol 76% per aplicant llavors una injecció submucosa de polidocanol al paquet hemorroïdal no excedint d'1 cc per paquet.
S'inclou en el present estudi tots els graus, fins als complicats amb trombosi, sangnats i infeccions. A aquests al costat del mètode esclerosant s'associen simultàniament cures proctológiques amb ungüents rectals, com Neobatin i triamcinolona que ajudaran a reduir els inconvenients de la complicació present al moment de esclerosament.
En institucions d'altres països s'utilitza una agulla especial per a aquest tractament, que consisteix en un baratar en forma de L oberta, de calibr 12 però en la institució de l'estudi, com a novetat, es realitza aquest procedir amb una agulla d'insulina (26 gen / 2) i una xeringa d'un cc per a la punció dels paquets hemorroidals amb polidocanol 3% molt més fina. Un cop acabada l'esclerosi el pacient s'incorporarà a la seva vida quotidiana amb excepció d'aquells pacients amb hemorroides grau 4 complicades que requeriran repòs.
La desarterialització hemorroidal transanal (THD).[3] , combinat amb un transductor Doppler per identificar les artèries hemorroïdals (originades a partir de l'artèria rectal superior ) de 2 a 3 cm per sobre de la línia de pectina. Una vegada que les artèries rectals superiors s'identifiquen a través del Doppler, es realitza una lligadura de sutura per disminuir de manera efectiva el flux de sang al plexe hemorroidal. En cas de prolapse redundant, la membrana prolapsada de la mucosa s'aixeca i es sutura (amb la darrera sutura mínima 5 mm per sobre de la línia de pectinatge,[4] reposicionant els coixins hemorroïdals in situ. Això és diferent d'una hemorroidectomía tradicional, que es va centrar a extreure el paquet hemorroidal. En aquest procediment no hi ha escisió del teixit. Com que la línia de sutura està per sobre de la línia de pectina, el dolor postoperatorio es minimitza per als pacients. El THD es pot realitzar amb sedació conscient, anestèsia local o general.[5]
Post-operatori modifica
Després de l'operació, es recomana una dieta d'alta fibra amb un munt de líquids (aproximadament dos litres per dia). Per a la majoria dels pacients, el procediment es pot realitzar en un entorn de cirurgia al dia[6] i les activitats normals es poden reprendre de mitjana entre dos i tres dies després de l'operació. Les àrees afectades solen restaurar l'anatomia normal al cap de dos o tres mesos.[7]
Complicacions del post-operatori modifica
Els informes sobre aquest procediment presenten taxes de complicacions baixes i un menor dolor postoperatori. Incloent hemorràgies postoperatòries i restrenyiment entre algunes de les complicacions derivades.[8]
Referències modifica
- ↑ «A novel therapy for internal hemorrhoids: ligation of the hemorrhoidal artery with a newly devised instrument (Moricorn) in conjunction with a Doppler flowmeter». Am. J. Gastroenterol., vol. 90, 4, April 1995, pàg. 610–3. PMID: 7717320.
- ↑ 2,0 2,1 «Transanal Hemorrhoidal Dearterialization (THD): Can ligate and lift replace cut and stitch? A new trick for an old problem». Los Angeles Colon and Rectal Surgical Associates, 2012.
- ↑ «Transanal haemorrhoidal dearterialisation: nonexcisional surgery for the treatment of haemorrhoidal disease». Tech Coloproctol, vol. 11, 4, December 2007, pàg. 333–8; discussion 338–9. DOI: 10.1007/s10151-007-0376-4. PMID: 18060529.
- ↑ «Transanal haemorrhoidal artery echodoppler ligation and anopexy (THD) is effective for II and III degree haemorrhoids: a prospective multicentric study». Colorectal Dis, vol. 12, 8, August 2010, pàg. 804–9. DOI: 10.1111/j.1463-1318.2009.01915.x. PMID: 19508513.
- ↑ «Transanal hemorrhoidal dearterialization is an alternative to operative hemorrhoidectomy». Am. J. Surg., vol. 182, 5, November 2001, pàg. 515–9. DOI: 10.1016/s0002-9610(01)00759-0. PMID: 11754861.
- ↑ «Evaluation of Transanal Hemorrhoidal Dearterialization as a Minimally Invasive Therapeutic Approach to Hemorrhoids». Dis. Colon Rectum, vol. 53, 5, May 2010, pàg. 803–11. DOI: 10.1007/DCR.0b013e3181cdafa7. PMID: 20389215.
- ↑ «Transanal hemorrhoidal dearterialization: a systematic review». Dis. Colon Rectum, vol. 52, 9, September 2009, pàg. 1665–71. DOI: 10.1007/DCR.0b013e3181af50f4. PMID: 19690499.
- ↑ Loganathan, Arun; Das, Atandrilla; Luck, Andrew; Hewett, Peter «Transanal haemorrhoidal dearterialization for the treatment of grade III and IV haemorrhoids: a 3-year experience». ANZ journal of surgery, vol. 86, 1-2, January 2016, pàg. 59–62. DOI: 10.1111/ans.12816. ISSN: 1445-2197. PMID: 25142863.
Vegeu també modifica
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Slauf P, Antoš F, Marx J. Complications of hemorrhoids. Rozhl Chir [Internet]. 2014 Apr [cited 30 Jun 2014]; 93 (4): [approx. 3 p.]. Available at: http://link.springer.com/article/10.1007/s10350-004-6262-5
- Kasper DL, Braunwald E, Fauci AS, Hauser SL, Dan L, Jameson JL, et al. Diseases of the gastrointestinal tract.Part XII: Mesenteric vascular insufficiency. Intestinal ischemia In: Harrison. Principles of Internal Medicine [Internet Monograph]. 17 ed. Spain: McGraw-Hill Companies; 2008. Available at: http://harrisonmedicina.com/resourceToc.aspx?resourceID=106 [accessed May 5, 2012]
- Alonso Coello P, Castillejo MM. Office evaluation and treatment of hemorrhoids. Fam Proct [Internet]. 2003 [cited 2013 Apr 04]; 52 (5): 366-744.
Enllaços externs modifica
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/esclerosi d'hemorroides |