Usuari:Mmonzog/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Mmonzog. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Diccionari històric del valencià col·loquialText gran Editar 4 9…
Segles XVII, XVIII i XIX
El diccionari històric del valencià col·loquial és un diccionari històric ambiciós sobre un aspecte del lèxic menystingut sobre ara: els mots, les locucions i les accepcions populars del valencià, extrets de documents, sovint inèdits, dels segles XVII, XVIII i XIX. Un treball pioner dins la lexicografia catalana, dins la qual s'emmarca l'estudi de cada mot o locució, amb informació sovint ignorada pel grans repertoris catalans.
ÍNDEX
1. Descripció del diccionari
2. Estructura del diccionari
3. Exemples
4. Vegeu també
5. Referències i fonts
Descripció del diccionariText gran
El present diccionari és obra de l'escriptor Joaquim Martí Mestre, i té com a finalitat reunir un corpus representatiu del lèxic col·loquial valencià del segles XVII, XVIII i XIX.
El títol descriu de manera clara i sintètica el contingut de l'obra. Es tracta d'un repertori lexicogràfic amb unes dimensions diatòpiques i diacròniques concretes: els col·loquialismes (mots, locucions i accepcions) que el diccionari recull provenen de prop de 600 obres escrites en valencià durant els segles XVII, XVIII i XIX. Ni la temàtica ni el gènere d'aquestes obres, que constitueixen les fonts documentades del diccionari, no són casuals, sinó ben al contrari.
Els col·loquis, els sermons, els llibrets de falla, les comèdies i el teatre en general, la poesia i la prosa festives i populars, la premsa satírica, així com qualsevol altra obra que reprodueixi l'oralitat són obres testimonials del lèxic col·loquial valencià.
D'entre les fons de què Martí Mestre se serveix, n'hi ha de tots i de cadascun d'aquests gèneres: del segle XVII són destacables alguns col·loquis i sermons, així com les produccions del Pare Mulet i de Pere Jacint Morlà. Del segle XVII, les fonts documentals són, entre altres, col·loquis i reculls de poesies. I del segle XIX, l'interés recau en els col·loquis, en els reculls de caràcter folklòric de Joaquim Martí Gadea, en les peces teatrals de Josep Bernat i Baldoví, d'Eduard Escalante i Mateu, d'Eduard Escalanta i Feo, etc., i especialment en la premsa satírica, la qual prolifera a bastament durant aquest segle.
Estructura del diccionariText gran
Pel que fa a l'estructura, les entrades del diccionari es presenten ordenades alfabèticament amb una organització interna clara i concisa. Cada entrada consta del lema, de la categoria gramatical i d'una breu definició, una informació, podríem dir, bàsica, que es veu complementada, en primer lloc, per un o diversos exemples contextuals que contenen el mot lema i provenen de les fonts documentals; en segon lloc, per informació relativa a la presència/absència del mot o d'una accepció determinada d'aquest al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), al Diccionari Etimològic de la llengua catalana (DECat) i al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC); en tercer lloc, per referències a altres repertoris lexicogràfics i a fonts escrites i orals, o bé a altes dialectes i llengües romàniques; i, per últim, per una explicació breu referent a l'etimologia i als mecanismes de creació lèxica que han actuat en la formació del col·loquialisme.
Aquests mecanismes de creació lèxica són tant de caràcter semàntic com formal, tendents a conferir al llenguatge un to expressiu i afectiu, i a manifestar les connotacions del parlant. Destaquem la metàfora, la metonímia, la sinècdoque, els processos d'homonimització i d'homosemització i la derivació. Cal afegir-hi els manlleus d'altres llengües, entre els quals destaca el calò i, per altres motius, el castellà.
L'autor fa una obra innovadora pel fet que incorpora mots i locucions que no apareixen registrats al DCVB ni al DECat o hi són considerats d'existència dubtosa per manda de documentació, i de l'altra, perquè, de determinats mots i locucions, en localitza una documentació anterior a la que consta en aquestes dues obres de referència.
Tot i que el diccionari té una projecció diatòpica específica -el valencià-, aquest fet no impedeix que l'autor faci paral·lelismes amb altres llengües romàniques, com l'occità, l'aragonés, el castellà, el portugués, el francès, l'italià, etc. o amb parlars locals valencians i altres dialectes del català, especialment amb el nord-occidental.
ExemplesText gran
Els versos de les produccions del Pare Mulet i de Pere Jacint Morlà estan plens de veus col·loquials. Entre elles Martí Mestre recull al diccionari per exemple: descansador de les ulleres 'nas' (Mulet) o fer lo gorumbé del pobres 'copular' (Morlà).
Exemples de la premsa satírica: El Mole, La Donsaina, El Tabalet, etc.
Altres expressions curioses i divertides, o mots indecorosos o pocavergonyes, però sempre més o menys encoberts, com afluixar el gatillo, caldo d'olives, panfué, fossa del pa, trencar les anous (a una dona) o fer allioli.
Vegeu tambéText gran
- Diccionari etimològic de la llengua catalana (DECat)
- Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
- Diccionari Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
Referències i fontsText gran
- Martí Mestre, Joaquim. Diccionari històric del valencià col·loquial. Universitat de València. 2006.
- http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/142115 (ressenya de Laia Rosàs)
- Alpera, Lluis. Gran encert lexicogràfic. 2007. Noticia publicada al diari AVUI, pàg. 12. 28 Juny 2007. web: http//www.normalitzacio.cat/testimonis/index.php?sec=testimonis&n=3964