Usuari:Moret bcn/proves/Idries Shah

Idries Shah (en Persa : ادریس شاه , en Urdu : ادریس شاه , en Hindi : इदरीस शाह ; 16 juny 1924 – 23 novembre 1996), també anomenat Idris Shah, Sayed Idries el-Hashimi ( en àrab : سيد إدريس هاشمي ) i pel nom de ploma Arkon Daraul, va ser un escriptor i mestre en la tradició sufí que va escriure més de tres dotzenes de llibres sobre temes que van des de la psicologia i l'espiritualitat fins a diaris de viatge i estudis de culturals. Nascut a l'Índia, el descendent d'una família de nobles afganesos, Shah va créixer principalment a Anglaterra. Els seus primers escrits se centraven en la màgia i la bruixeria. El 1960 va establir una editorial, Octagon Press, que produïa traduccions de clàssics Sufís, així com títols propis.

La seva obra fonamental va ser Els Sufís, que va aparèixer el 1964 i va ser ben rebut a nivell internacional . El 1965 , Shah va fundar the Institute for Cultural Research , una organització educativa amb seu a Londres dedicada a l'estudi de la conducta i la cultura humana. Hi ha una organització similar, Institute for the Study of Human Knowledge ( ISHK ), als Estats Units, sota la direcció del professor de psicologia de l'Universitat de Stanford Robert Ornstein, qui Shah va designar com el seu representant en els EUA.

En els seus escrits, Shah va presentar el Sufisme com una forma universal de saviesa que és anterior a l'Islam . Fent èmfasi que el Sufisme no era estàtic , però sempre adaptat al temps actual , el lloc i la gent, va emmarcar el seu ensenyament en termes psicològics occidentals . Shah va fer un ampli ús de les històries tradicionals d'ensenyament i paràboles , textos que contenien múltiples capes de significat dissenyat per desencadenar perspicàcia i l'autoreflexió en el lector . Potser s'ha fet més coneixer per les seves col•leccions de contes humorístics del Mulla Nasrudin. Shah era de vegades criticat per orientalistes que van qüestionar les seves credencials i antecedents [ cita requerida ] . El seu paper en la controvèrsia al voltant d'una nova traducció del Rubaiyat d'Omar Khayyam , publicat pel seu amic Robert Graves i el seu germà gran Omar Ali - Shah , va ser objecte d'un examen especial . No obstant això , ell també tenia molts defensors notables , el principal d'ells la novel•lista Doris Lessing . Shah va arribar a ser reconegut com un portaveu del Sufisme a Occident i va donar conferències com a professor visitant en diverses universitats occidentals . Les seves obres han jugat un paper important en la presentació del Sufisme com una forma individualista de la saviesa espiritual, no necesàriament lligada a cap religió.

Contingut • 1 Primers anys o 1.1 Llibres de màgia i ocultisme o 1.2 L'amistat amb Gerald Gardner i Robert Graves, i la publicació de Els Sufís o 1.3 John G. Bennett i la connexió Gurdjieff o 1.4 Estudis Sufís i instituts o 1.5 Controvèrsia Omar Khayyam o 1.6 Últims anys • 2 Vida personal • 3 Malaltia • 4 Mort • 5 Ensenyaments o 5.1 El Sufisme com una forma de saviesa intemporal o 5.2 Històries d'Ensenyament o 5,3 Punts de vista sobre la cultura i la vida pràctica • 6 Recepció Ø 6.1 Escrits "Escola-Shah" o 6.2 Avaluació o 6.3 Llegat • 7 Obres o 7.1 Màgia o 7.2 Sufisme  7.2.1 Les col•leccions d'històries Mulla Nasrudin o 7.3 Estudis sobre els Anglesos o 7.4 Viatges o 7.5 Ficció o 7.6 Folklore o 7.7 Per als nens o 7.8 Com a Arkon Daraul o 7.9 Entrevistes d'àudio, seminaris i conferències • 8 Notes • 9 Cites • 10 Referències • 11 Enllaços externs

Primers anys [modifica]

Idries Shah va néixer a Simla, Índia, a un pare afganès-índi, Sirdar Ikbal Ali Shah, escriptor i diplomàtic, i mare escocesa, Saira Elizabeth Luiza Shah. La seva família pel costat patern eren Mussavi Sayyids. La seva casa ancestral estava a prop dels Jardins Paghman de Kabul. [2] El seu avi patern, Sayed Amjad Ali Shah, va ser el nawab de Sardhana a l'estat nord-indi d'Uttar Pradesh, [3] un títol hereditari que la família havia adquirit gràcies als serveis que un avantpassat anterior, Jan-Fishan Khan, havia prestat als britànics. [4] [5]

Shah va créixer principalment en les rodalies de Londres. [6] Segons LF Rushbrook Williams, Shah va començar acompanyant al seu pare en els seus viatges des d'una edat molt jove, i encara que tots dos van viatjar àmpliament i sovint, sempre va tornar a Anglaterra, on la família va tenir la seva llar per molts anys. A través d'aquests viatges, que sovint eren part del treball Sufí d'Ikbal Ali Shah, Shah va poder reunir-se i passar temps amb estadistes prominents i distingides personalitats, tant a Orient com a Occident. Williams escriu,

Tal criança va presentar a un jove d' intel•ligència notable, com Idries Shah aviat va demostrar posseir, moltes oportunitats per adquirir una perspectiva veritablement internacional, una visió àmplia i un coneixement de les persones i llocs que qualsevol diplomàtic professional experienciat i d'edat més avançada més aviat podria envejar. Però una carrera de diplomàcia no va atreure a l'Idries Shah ... "[7]

Shah va descriure la seva pròpia educació no convencional en una entrevista de 1971 de la BBC amb Pat Williams. Ell va descriure com el seu pare i la seva família estesa i amics sempre van tractar d'exposar als nens a una "multiplicitat d'impactes", i una àmplia gamma de contactes i experiències amb la intenció de produir una persona ben arrodonida. Shah va descriure això com "l'enfocament Sufí" a l'educació. [8] Després de que la seva família es va mudar de Londres a Oxford en 1940 per escapar dels bombardejos (bombardeig alemany), va passar dos o tres anys a la ciutat d'Oxford High School. [5] En 1945, va acompanyar al seu pare a Uruguai com a secretari de la missió de carn halal del seu pare. [5] [6] Va tornar a Anglaterra a l'octubre de 1946, arran de denúncies de tractes comercials indegudes. [5] [6]

Llibres de màgia i ocultisme [modifica] Els primers llibres de Shah van ser estudis del que va anomenar "creences minoritàries". El seu primer llibre Màgia Oriental, publicat el 1956, va ser originalment destinat a ser titulat Consideracions en creences minoritàries africanes i orientals. Va seguir en 1957 amb The Secret Lore of Magic: Book of the Sorcerers, titulat originalment Alguns Materials Sobre la Literatura de Creences Minoritàries Europeas. Els noms d'aquests llibres eren, segons un col•laborador d'un Festschrift per Shah del 1973, canviat abans de la publicació a causa de les "exigències de les pràctiques editorials comercials." [7] Abans de la seva mort el 1969, el pare de Shah va afirmar que la raó per la qual ell i el seu fill havien publicat llibres sobre el tema de la màgia i l'ocultisme era "per evitar un probable ressorgiment popular o creença entre un nombre significatiu de persones en aquestes absurditats. El meu fill ... finalment va completar aquesta tasca, quan ell va investigar durant diversos anys i va publicar dos llibres importants sobre el tema ". [9] En una entrevista a la revista Psychology Today del 1975, Shah va explicar: L'objectiu principal dels meus llibres sobre màgia era posar aquest material a disposició dels lectors en general. Per massa temps hi ha hagut gent que han cregut que hi havia llibres secrets, llocs amagats, i coses sorprenents. Ells es van aferrar a aquesta informació com una cosa amb la qual espantar-se. Així que el primer objectiu era informar. Aquesta és la màgia d'Orient i Occident. Això és tot. No hi ha més. El segon propòsit d'aquests llibres era mostrar que sí que sembla haver forces, algunes de les quals ja han estat racionalitzades per aquesta màgia o es poden desenvolupar a partir d'ella, que no entren dins de la física habitual o dins de l'experiència de la gent comuna. Crec que això s'ha d'estudiar, que hem de reunir les dades i analitzar els fenòmens. Hem de separar la química de la màgia de l'alquímia, per dir-ho d'alguna manera. [10] Shah va passar a dir que els seus llibres sobre el tema no van ser escrits per als devots actuals de la màgia i la bruixeria, i que de fet posteriorment va haver de evitar-los, ja que només els hagués decebut amb el que havia de dir. [10] Aquests llibres van ser seguits per la publicació del relat de viatge Destinació Meca (1957), que va aparèixer a la televisió amb el David Attenborough. [11] Tant Destinació Mecca and Màgia Oriental contenen seccions sobre el tema del Sufisme. [12] [13] L'amistat amb Gerald Gardner i Robert Graves, i la publicació dels sufís [modifica] Cap al final de la dècada dels 1950, Shah va establir contacte amb els cercles de Wiccan a Londres i després va actuar com a secretàri i company de Gerald Gardner, el fundador de la Wicca moderna, per algun temps. [5] [14] En aquells dies, Shah estava disponible per a qualsevol persona interessada en el Sufisme en una taula al restaurant Cosmo a Swiss Cottage (nord de Londres) tots els dimarts a la nit. [15] El 1960, el Shah va fundar la seva editorial, Octagon Press; un dels seus primers títols va ser la biografia de Gardner - titulat Gerald Gardner, El Bruixot. El llibre s'atribueix a un dels seguidors de Gardner, Jack L. Bracelin, però de fet havia estat escrit per Shah. [14] [16] Segons Frederic Lamond, el nom de Bracelin es va utilitzar perquè Shah "no volia confondre als seus estudiants Sufís a pensar que s'interessava en una altra tradició esotèrica." [15] Lamond va dir que Shah semblava haver-se endut una decepció amb el Gardner, i li havia dit un dia, quan estava de visita per pendre te: Quan estava entrevistant a Gerald, de vegades m'hagués agradat ser un periodista pel News of the World . Que meravellós material per a una exposició! I no obstant això, una autoritat en el tema m'ha dit que aquest grup serà la pedra angular de la religió de l'era esdevenidora. Però racionalment, racionalment no puc veure-ho! [15] Al gener de 1961, durant un viatge a Mallorca amb el Gardner, Shah va conèixer al poeta anglès Robert Graves. [17] Shah va escriure a Graves desde la seva pensió a Palma, sol•licitant l'oportunitat de "saludar a vostè algun dia aviat". [17 ] Va afegir que estava investigant actualment religions extàtiques, i que havia estat "assistint a ... experiments duts a terme per les bruixes a Gran Bretanya, interressades en menjar bolets etc." - un tema que havia estat d'interès a en Graves durant algun temps . [17] [18] Shah també va dir a Graves que ell estava "intensament preocupat en el moment amb el desenvolupament del coneixement extàtic i intuïtiu." [18] Graves i Shah aviat es van fer bons amics i confidents. [17] Graves va prendre un interès solidari en la carrera d'escriptor de Shah i el va animar a publicar un tractament autoritzat del Sufisme per a un públic occidental, juntament amb els mitjans pràctics per al seu estudi; aquest es convertiria en Els sufís. [17] Shah va aconseguir obtenir un avanç substancial en el llibre, resolent les dificultats pecuniàries temporals. [17] El 1964, Els sufís aparèixer, [6] publicat per Doubleday, amb una llarga introducció de Robert Graves. [19] El llibre narra l'impacte del Sufisme en el desenvolupament de la civilització i tradicions occidentals des del segle VII cap endavant a través de l'obra de tal figures com Roger Bacon, Joan de la Creu, Ramon Llull, Chaucer i altres, i s'ha convertit en un clàssic. [20] Com altres llibres del Shah sobre el tema, Els sufís era destacable per evitar la terminologia que podria haver identificat la seva interpretació del sufisme amb l'Islam tradicional. [21] El llibre també va emprar un estil deliberadament "dispers"; Shah va escriure al Graves que el seu objectiu era "des-condicionar les persones, i evitar la seva recondicionament"; si hagués estat d'una altra manera, podria haver utilitzat una forma més convencional d'exposició. [22] El llibre va vendre poc al principi, i Shah va invertir una quantitat considerable dels seus propis diners en la publicitat del llibre. [22] Graves li va dir que no es preocupés; tot i que tenia alguns dubtes sobre l'escrit, i va resultar ferit que Shah no li havia permès que la revises abans de la seva publicació, va dir que estava "molt orgullós d'haver ajudat en la seva publicació", i va assegurat a Shah que era "un llibre meravellós , i serà reconegut com a tal en poc temps. Deixa que trobi els seus propis lectors que escoltaran la teva veu difondres, no els previstos per Doubleday. "[23] L'introducció de Graves, escrit amb l'ajuda de Shah, va descriure Shah com "en la línia de descendència de sexe masculí major del profeta Mahoma" i com tenir heretats "misteris secrets dels Califes, els seus avantpassats. Ell és, de fet, un gran xeic del Tariqa Sufí ... "[24] En privat, però, en escriure a un amic, Graves va confessar que es tractava de" enganyosa :ell és un de nosaltres, no és un personatge musulmà. "[17] L'erudit d'Edimburg LP Elwell-Sutton, en un article crític del que ell anomena "pseudo-sufís" com Gurdjieff i Shah del 1975, va opinar que Graves havia estat tractant de "amillorar" el "llinatge bastant mediocre" de Shah, i que la referència a la línia masculina sènior de descens del Mahoma era una "desafortunada ficada de pota", ja que els fills de Mahoma havien mort en la infància. Encara que Elwell-Sutton va acceptar que la família Shah eren Sayyids descendents del setè Imam Musa al-Kadhim, el gran-besnét d'Hussein Ibn Ali, que era el fill menor del matrimoni de Fàtima (la filla del Profeta) i Ali ibn Abi Talib, va considerar aquest un "llinatge mediocre" sense santedat especial perquè "els Sayyids proliferen en tot el món islàmic, en tots els àmbits de la societat i en tots dos costats de totes les separacions religioses i polítiques." [25] [26] La introducció no és inclòsa en les edicions d'Octagon Press del llibre després de l'any 1983, però sempre ha estat inclòs en les edicions d' Anchor / Doubleday. [27] [28] John G. Bennett i la connexió Gurdjieff [modifica] Al juny de 1962, un parell d'anys abans de la publicació dels sufís, Shah també havia establert contacte amb els membres del moviment que s'havia format al voltant de les ensenyances místiques de Gurdjieff i Ouspensky. [25] [29] Un article de premsa havia aparegut, [nb 1] que descriu la visita de l'autor a un monestir secret a Àsia Central, on pel que sembla se'ls ensenyava mètodes sorprenentment similars als mètodes de Gurdjieff. [29] El monestir, que no estava testificada altrament, tenia, estava implícit en l'article, un representant a Anglaterra. [5] Un dels primers alumnes de Ouspensky, Reggie Hoare, que havia estat part de l'obra de Gurdjieff des de 1924, es va posar en contacte amb Shah a través d'aquest article. Hoare "ha adjuntat especial significat al que Shah li havia explicat sobre el símbol de l'Eneagrama i va dir que Shah havia revelat secrets sobre aquest símbol que anaven molt més enllà del que havíem escoltat d'Ouspensky." [30] A través de Hoare, Shah va ser introduït a altres Gurdjieffians, incloent John G. Bennett, un notable estudiant de Gurdjieff i fundador d'un "Institut per a l'estudi comparatiu de la Història, la Filosofia i les Ciències", situat en Coombe Springs, una finca de 7 hectàrees (28.000 m2) a Kingston upon Thames, Surrey. [30 ] En aquest moment, Bennett ja havia investigat els orígens sufís de molts dels ensenyaments de Gurdjieff, basant-se en les nombroses declaracions de Gurdjieff, i també en viatges propis a l'Est, on va conèixer a diversos xeics sufís. [31] Estava convençut que Gurdjieff havia adoptat moltes de les idees i tècniques dels sufís i que, per a aquells que van escoltar conferències de Gurdjieff a principis de 1920, "l'origen sufí del seu ensenyament era inconfusible per a qualsevol persona que havia estudiat ambdós ensenyaments." [31] Bennett va escriure sobre la seva primera trobada amb Shah en la seva autobiografia Witness (1974): Al principi, jo tenia els meus dubtes. Acabava de decidir seguir endavant pel meu compte i ara havia aparegut un altre "mestre". Un o dos converses amb Reggie em van convèncer que havia com a mínim de veure-ho per mi mateix. Elizabeth i jo vam anar a sopar amb els Hoares per coneixer al Shah, que va resultar ser un jove d'uns 40 anys. Parlava un Anglès impecable i a no ser per la seva barba i alguns dels seus gestos bé podria haver semblat un Anglès tipus d'escola pública. La nostra primera impressió va ser desfavorable. Estava inquiet, fumava sense parar i semblava massa voler fer una bona impressió. A meitat de la nit, la nostra actitud va canviar per complet. Ens vam adonar que no nomès era un home excepcionalment dotat, però que tenia aquella cosa indefinible que marca l'home que ha treballat de debò sobre si mateix ... Coneixent a Reggie com un home molt prudent, entrenat per altra banda en l'avaluació de la informació pels seus molts anys en el Servei d'Intel•ligència, vaig acceptar les seves garanties i la seva creença que Shah tenia una missió molt important a Occident que havíem d'ajudar-lo a aconseguir. "[30] Shah va donar a Bennett una "Declaració del Poble de la Tradició" [32] i el va autoritzar per compartir això amb altres Gurdjieffians. [29] El document va anunciar que havia ara una oportunitat per a la transmissió d '"una forma superior de coneixement, secreta, occulta i especial "; combinada amb la impressió personal que Bennett va formar de Shah, va convèncer Bennett que Shah era un veritable emissari del "Monestir Sarmoung" de l'Afganistan, un cercle intern de sufís els ensenyaments dels quals havien inspirat a Gurdjieff. [29] [33]

Quina barba? Nasrudin va somiar que tenia la barba de Satanàs a la mà. Tirant del pèl, va exclamar: "El dolor que sents no és res comparat amb el que tu infligeixes als mortals que enganyes." I va estirar la barba de tal manera que es va despertar cridant en agonia. Només llavors es va adonar que la barba que tenia a la mà era la seva. - Idries Shah [34] En els propers anys, Bennett i Shah van tenir converses privades setmanals que duraven hores. Més tard, Shah també va donar xerrades als estudiants en Coombe Springs. Bennett diu que els plans de Shah inclouen "arribar a les persones que ocupaven posicions d'autoritat i poder i que ja estaven mig-conscients que els problemes de la humanitat ja no podien ser resolts per l'acció econòmica, política o social. Aquestes persones eren tocats, deia, per les noves forces que es mouen en el món per ajudar a la humanitat per sobreviure a la crisi que s'acosta. "[30] Bennett estava d'acord amb aquestes idees i també d'acord que "persones atretes per moviments obertament espirituals o esotèrics poques vegades posseïen les qualitats necessàries per arribar i ocupar posicions d'autoritat" i que "hi han motius suficients per creure que arreu el món hi han persones que ocupen posicions importants, que són capaços de mirar més enllà de les limitacions de nacionalitat i culturals i que podien veure per si mateixos que l'única esperança de la humanitat rau en la intervenció d'una Font Superior ". [30] Bennett va escriure: "Jo havia vist prou de Shah per saber que no era un xarlatà o fanfarró vago i que era intensament seriós sobre la tasca que li havien donat." [30] Desitgant donar suport al treball de Shah, Bennett va decidir en 1965, després d'agonitzar durant molt de temps i de discutir l'assumpte amb el consell i els membres del seu Institut, per donar la propietat Coombe Springs a Shah, que havia insistit que qualsevol regal s'ha de fer sense cap compromís. [5] [29] Una vegada que la propietat va ser transferida a Shah, va prohibir els associats de Bennett de visitar, i va fer el Bennett mateix sentirse incòmode. [29] Bennett diu que va rebre una invitació als "Midsummer Revels", una festa que Shah va celebrar a Coombe ressorts que va durar dos dies i dues nits, principalment pels joves que Shah llavors atreia. [30] Anthony Blake, que va treballar amb Bennett durant 15 anys, diu: "Quan Idries Shah va adquirir Coombe Springs, la seva activitat principal era organitzar festes. Només vaig tenir algunes trobades amb ell, però vam gaudir molt la seva actitud irreverent. Bennett em va dir una vegada," Hi han diferents estils en el treball . El meu és com el d'en Gurdjieff, al voltant de la lluita amb la negació d'un mateix. Però la manera de Shah és tractar el treball com una broma ". [35] Després d'uns mesos, Shah va vendre la parcel•la - dùn valor de més de 100.000 £ - a un constructor i va utilitzar els recursos per establir les seves activitats de treball a Langton House a Langton Green, a prop de Tunbridge Wells, una finca de 50 hectàrees que va pertànyer a la família de Lord Baden-Powell, fundador dels Boy Scouts. [5] [36] Juntament amb la propietat Coombe Springs, Bennett també va lliurar al Shah la cura del seu cos d'alumnes, que comprènia unes 300 persones. [29] Shah va prometre que integraria tots els que eren adequats; prop de la meitat d'ells van trobar un lloc en l'obra de Shah. [29] Uns 20 anys després, l'autor Gurdjieffià James Moore va suggerir que Bennett havia estat enganyat per Shah. [5] Bennett va explicar ell mateix aquests fets en la seva autobiografia (1974 ); va dir que el comportament de Shah després de la transferència de la propietat era "difícil d'acceptar", però també va insistir que Shah era un "home de modals exquisits i sensibilitats delicades" i va considerar que Shah potser havia adoptat aquesta conducta deliberadament, "per assegurar-se de trencar tots els lligams amb Coombe Springs "[29] va afegir que Langton Green era un lloc molt més adequat per al treball del Shah que Coombe Springs hagués pogut estar i va dir que no sentia tristesa que Coombe Springs perdès la seva identitat; va concloure el seu relat dels fets afirmant que havia "guanyat llibertat" a través del seu contacte amb Shah, i havia après "a estimar la gent a qui no podia entendre". [37] Segons Bennett, Shah després també va entaular converses amb els caps dels grups de Gurdjieff a Nova York. En una carta a Paul Anderson del 5 de Març de 1968, Bennett va escriure, "La senyora Salzmann i tots els altres ... són conscients de les seves pròpies limitacions i no fan més del que són capaços de fer. Mentre era a Nova York, Elizabeth i jo vam visitar la Fundació, i vam veure la majoria de les principals persones en el grup de Nova York, així com la Jeanne de Salzmann mateixa. Alguna cosa s'està preparant, però si arribarà a bon terme no puc dir. Em refereixo a la seva relació amb Idries Shah i la seva capacitat per girar-ho tot al revés. És inútil amb aquestes persones ser passiu, i és inútil evitar el problema. De moment, només podem esperar que alguna cosa bona vindrà, i mentrestant seguir el nostre propi treball ... "[38] L'autora i psicòloga clínica Kathleen Speeth va escriure més tard, Ser testimoni del creixent conservadorisme dins la Fundació [Gurdjieff], John Bennett esperava que lideratge i sang nova provindrien d'altres llocs ... Tot i que va haver possible coqueteig amb el Shah, no va passar res. La sensació imperant [entre els líders de l'obra de Gurdjieff] que res havia de canviar, que un tresor en la seva custòdia havia de conservar-se en la seva forma original a totes costes, era més fort que qualsevol desig d'una nova onada d'inspiració. "[38] Estudis i instituts sufís [modifica] El 1965, Shah va fundar la Societat per a la Comprensió d'Idees Fonamentals (SUFI), més tard rebatejada com a Institut d'Investigació Cultural (ICR) - una organització educativa destinada a estimular "l'estudi, el debat, l'educació i la investigació en tots els aspectes del pensament humà, el comportament i la cultura ". [19] [39] [40] [41] També va establir la Societat d'Estudis Sufi (SSS). [42] Shah sentia que la millor manera d'introduir la saviesa sufí a l'oest,superant al mateix temps els problemes relacionats amb els gurus i cultes, era aclarir la diferència entre una secta i un sistema educatiu, i contribuir al coneixement. En entrevista, va explicar, "S'ha de treballar dins d'un model educatiu -. No dins l'àrea 'Mumbo Jumbo'" [43] Com a part d'aquest enfocament, va exercir com a Director d'Estudis en la ICR. [43] També va donar una conferència en l'estudi del sufisme a Occident a la Universitat de Sussex en 1966. Això va ser publicat més tard com una monografia titulada Problemes especials en l'estudi de les idees sufís. [44]

Langton House a Langton Green va esdevenir un lloc de trobada i discussió per a poetes, filòsofs i estadistes de tot el món, i una part coneguda de l'escena literària de l'època. [45] L'ICR feia reunions i va donar conferències allà, concedant beques a acadèmics internacionals com el Sir John Glubb, l'Aquila Berlas Kiani, el Richard Gregory i el Robert Cecil, el Cap d'Estudis Europeus de la Universitat de Reading, que es va convertir en President de l'Institut a principis de 1970. [45] [46] En els inicis del Club de Roma, Shah n'era un membre i partidari, [nb 2] i científics com ara el Alexander King van donar diverses presentacions a l'Institut. [47] [48] [49] Altres visitants, alumnes i aspirants a alumnes incluïen el poeta Ted Hughes, el novel•listes JD Salinger, Alan Sillitoe i Doris Lessing, el zoòleg Desmond Morris, i el psycholèg Robert Ornstein. L'interior de la casa estava decorada en l'estil Orient Mitjà, i es van celebrar dinars de bufet tots els diumenges per als clients en un ampli menjador que havia estat històricament l'estable del patrimoni, anomenat "L'Elefant" (una referència al conte oriental de l' "elefant en la foscor "). [36] Durant els anys següents, Shah va desenvolupar Octagon Press com un mitjà de publicació i distribució de les reimpressions de les traduccions de nombrosos clàssics sufís. [50] A més, va recollir, va traduir i va escriure milers de contes sufís, posant-los a disposició d'un públic occidental a través del seus llibres i conferències. [42] Diversos dels llibres de Shah compten amb el caràcter Mulà Nasrudin, de vegades amb exemples proporcionats per Richard Williams. En la interpretació de Shah, les històries Mulla Nasrudin, que abans es consideraven part folklòrica de les cultures musulmanes, van ser presentades com paràboles sufís. [51] Nasrudin va aparèixer en el documental de televisió de Shah Dreamwalkers, que es va emetre a la BBC el 1970. Els segments incluïen Richard Williams sent entrevistat sobre la seva pel•lícula inacabada d'animació sobre Nasrudin, i el científic John Kermisch discutint l'ús d'històries del Nasrudin a la Rand Corporation Think Tank. Entre els convidats hi havien el psiquiatre britànic William SARGANT discutint els efectes d'inhibició que el rentat de cervell i els condicionaments socials causaven per la creativitat i la resolució de problemes, i el comediant Marty Feldman parlant amb Shah sobre el paper de l'humor i el ritual en la vida humana. El programa va acabar amb Shah afirmant que la humanitat podria avançar la seva pròpia evolució "trencant les limitacions psicològiques", però que hi havia una "acumulació constant de pessimisme que impedeix eficaçment que segueixi endavant l'evolució d'aquest tipus. L'home dorm- ha de morir abans que es desperti? "[52] Shah també va organitzar grups d'estudi sufís als Estats Units. Claudio Naranjo, psiquiatra xilè que estava ensenyant a Califòrnia a finals de 1960, diu que, després d'estar "decebut en la mesura que l'escola de Gurdjieff implicava un llinatge viu", que havia girat cap al sufisme i s'havia "convertit en part d'un grup sota la guia d'Idries Shah. "[53] Naranjo llavors va co-escriure un llibre amb el Robert Ornstein, titulat Sobre la psicologia de la meditació (1971). Tots dos estaven associats amb la Universitat de Califòrnia, on Ornstein va ser un psicòleg de recerca a l'Institut Psiquiàtric Langley Porter. [54] Ornstein també va ser president i fundador de l'Institut per a l'Estudi del coneixement humà, creat el 1969; veient una necessitat als EUA per llibres i col•leccions d'antigues i noves formes de pensar, ell va formar el Servei del Llibre ISHK en 1972 com una font central per literatura important contemporània i tradicional, convertint-se en l'únic distribuïdor dels EUA de les obres de Idries Shah publicats per Octagon Press. [55] Un altre associat de Shah, el científic i professor Leonard Lewin, que ensenyava telecomunicacions a la Universitat de Colorado en aquell temps, va crear grups d'estudi Sufi i altres empreses per a la promoció de les idees sufís com l'Institut d'Investigacions sobre la Divulgació del Coneixement Humà (IRDHK), i també va editar una antologia d'escrits de i sobre Shah titulada La difusió d'idees sufís en l'Oest (1972). [56] [57] Shah va explicar més tard que les activitats sufís van ser dividits en diferents components o departaments: "Els estudis en el sufisme", "Estudis del sufisme", i "els estudis per al sufisme" [58] Estudis per al sufisme ajudaven a la gent a orientar-se cap al sufisme i incluïen la promoció del coneixement que podria faltar en la cultura i necessitava ser restaurat i difosa, com ara la comprensió del condicionament social i del ‘rentat de cervell’, la diferència entre les formes racionals i intuïtives de pensament, i altres activitats perquè les ments de les persones podrien ser més lliures i amb mirada amplia. Estudis del sufisme incluïen institucions i activitats, com ara conferències i seminaris, que proporcionen informació sobre el sufisme i actuen com a enllaç cultural entre els sufís i el públic. Finalment, estudis en el sufisme es refereix a estar en una escola sufí, la realització d'activitats prescrites pel mestre com a part d'un entrenament, i aquestes poden tenir moltes formes que no necessàriament encaixen en la idea preconcebuda d'una "escola mística". [58]

Els objectius i metodologies Sufís de Shah també es van delinear en la "Declaració dels Pobles de la Tradició" donada en Coombe Springs: A més de realitzar aquest anunci, a alimentar a certes áreas del pensament amb certes idees, i assenyalar alguns dels factors que envolten a aquest treball, els projectors d'aquesta declaració tenen una tasca pràctica. Aquesta tasca és localitzar les persones que tenen la capacitat per obtenir el coneixement especial de l'home que està disponible; agrupar-los en un grup d’una manera especial, i no a l'atzar, de manera que cada un d'aquests grup forma un organisme harmoniós; fer això en el lloc correcte en el moment adequat; proporcionar un format extern i interior amb el qual treballar, així com una formulació d’"idees" adequada a les condicions locals; equilibrar la teoria amb la pràctica. [30] Controvèrsia Omar Khayyam [modifica] A la fi dels 1960 i principis dels 1970, Shah va ser atacat durant una controvèrsia al voltant de la publicació l’any 1967 d'una nova traducció del Rubaiyat d'Omar Khayyam, de Robert Graves i el germà gran de Shah, Omar Ali-Shah. [19] [59] La traducció, que va presentar el Rubaiyat com un poema sufí, es basava en una "bressol" anotat, suposadament derivada d'un manuscrit que havia estat en possessió de la família Shah durant 800 anys. [60] LP Elwell-Sutton, un orientalista a l’Universitat d'Edimburg, i altres que van revisar el llibre van expressar la seva convicció que la història de l'antic manuscrit era falsa. [59] [60] Graves s’esperava que el pare de Shah, el Sirdar Ikbal Ali Shah, presentés el manuscrit original per aclarir l'assumpte, però va morir en un accident de cotxe a Tànger, al novembre de 1969. [61] Un any després, Graves va preguntar a Idries Shah de produir el manuscrit. Shah va respondre en una carta que el manuscrit no estava en el seu poder, però fins i tot si ho fos, la seva producció no demostraria res, perquè no es podia datar amb precisió utilitzant els mètodes actuals i la seva autenticitat encara es discutiria. [61] Era temps, Shah va escriure, "que ens adonem que les hienes que estan fent tant soroll tenen només l’intenció de l'oposició, la destructivitat i la realització d'una campanya que, siguem sincers, ningú està realment escoltant." [61] Va afegir que el seu pare havia estat tan enfurismat pels que feien aquestes calúmnies que es va negar a discutir amb ells, i ell sentía que la resposta del seu pare havia estat correcta. [61] Graves, assenyalant que ara era àmpliament vist com haver estat la víctima d’un engany brut dels germans Shah, i que aquesta controversia afectava els ingressos per les ventes dels seus altres escrits històrics, va insistir que la producció del manuscrit s'havia convertit en "una qüestió d'honor de la família". [61] Va insistir-li al Shah de nou, recordant-li les promeses anteriors de produir el manuscrit si fos necessari. [61] Cap dels germans va produir mai el manuscrit, fet que va portar al nebot i biògraf de Graves a pensar que era difícil de creure - tenint en compte les moltes obligacions dels germans Shah envers al Graves - que haguessin retingut el manuscrit si alguna vegada hagués existit. [61] Segons els escrits de Graves de molts anys després, Graves tenia "plena confiança" en l'autenticitat del manuscrit a causa de la seva amistat amb Shah, encara que mai va tenir l'oportunitat de veure el text en persona. [62 ] El consens academic actual és que el manuscrit "Jan-Fishan Khan" va ser un engany, i que la traducció de Graves / Ali-Shah era de fet basada en l'anàlisi d'un aficionat de l'erudició victoriana de les fonts utilitzades pel Edward Fitzgerald, un traductor anterior del Rubaiyat. [5] [59] [63] [64] Últims anys [modifica] Shah va escriure al voltant d’uns vint llibres més en les dècades següents, molts d'ells sobre la base de fonts sufís clàssics. [5] Assolint una gran circulació a tot el món, [39] els seus escrits van apel•lar principalment a un públic occidental d’orientació intel•lectual. [21] En traduir ensenyaments Sufis en un llenguatge psicològic contemporani, els va presentar en termes vernacles i per tant accessibles. [65] Els seus contes populars, il•lustrant saviesa Sufi a través de l'anècdota i l'exemple, van resultar particularment populars. [21] [39] Shah va rebre i acceptar invitacions per donar conferències com a professor visitant en institucions acadèmiques com la Universitat de Califòrnia, la Universitat de Ginebra, la Universitat Nacional de la Plata i diverses universitats angleses. [66] A més del seu treball literari i educatiu, va trobar temps per dissenyar un ionitzador d'aire (formant una empresa juntament amb Coppy Laws) i dirigir una sèrie de empreses tèxtils, ceràmiques i d'electrònica. [36] També va fer diversos viatges a la seva ancestral Afganistan i es va involucrar en posar en martxa esforços d'ajuda allà; aquestes experiències més tard van inspirar el seu llibre Kara Kush, una novel•la sobre la guerra soviètica a Afganistan. [19] Vida personal [modifica] Shah es va casar amb Cynthia (Kashfi) Kabraji el 1958; van tenir una filla, Saira, el 1964, seguit de bessons - un fill, Tahir, i una altra filla, Safia - en 1966. [67] Malaltia [modifica] A finals de la primavera de 1987, aproximadament un any després de la seva última visita a l'Afganistan, Shah va patir dos atacs successius i massives del cor. [41] [68] Se li va dir que tenia només vuit per cent de la seva funció cardíaca esquerra, i no podria sobreviure. [41] Malgrat periodes intermitents de malaltia, va seguir treballant i va produir més llibres en els següents nou anys. [41] [68] Mort [modifica] Idries Shah va morir a Londres el 23 de novembre de 1996, a l'edat de 72. Segons el seu obituari al Daily Telegraph, Idries Shah era un col•laborador dels mujahidins a la guerra soviètica a l'Afganistan, un director d'estudis de l'Institut de Recerca Cultural i un governador de la Reial Societat Protectora d'Animals i l'Hospital Reial i Casa d'Incurables. [41] També va ser membre del Club Ateneu. [5] En el moment de la seva mort, els llibres de Shah havien venut més de 15 milions de còpies en un dotzena d'idiomes a tot el món, [6] i s'havien ressenyat en nombroses revistes i diaris internacionals. [69] [70] Ensenyaments [modifica] El Sufisme com una forma de saviesa eterna [modifica] Shah va presentar el sufisme com una forma de saviesa atemporal anterior a l'Islam. [71] Va posar èmfasi que la naturalesa del sufisme era viu, no estàtic, i que sempre adaptava les seves manifestacions visibles als nous temps, llocs i persones : "Escoles sufís són com onades que trenquen a les roques: [són] des del mateix mar, en diferents formes, amb la mateixa finalitat ", va escriure, citant Ahmad al-Badawi. [42] [71] Shah era sovint desdenyós de les descripcions que feien els orientalistes del sufisme, sostenint que l'estudi acadèmic o personal de les seves formes i mètodes històrics no era una base suficient per obtenir una correcta comprensió de la mateixa. [71] De fet, una obsessió amb les seves formes tradicionals en realitat podria convertir-se en un obstacle: "Mostra-li a un home masses ossos de camell, o mostra-li amb massa freqüència, i no sera capaç de reconèixer un camell quan s’en trobi un de viu ", és la forma en què va expressar aquesta idea en un dels seus llibres. [71] [72] El Shah, com l’Inayat Khan, va presentar el sufisme com un camí que transcendeix les religions individuals, i el va adaptar a una audiència occidental. [50] A diferència del Khan, però, ell va treure enfasis sobre el llenguatge religios o espiritual i va retratar el sufisme com una tecnologia psicològica, un mètode o ciència que poden utilitzar-se per aconseguir l'auto-realització. [50] [73] D'aquesta manera, el seu enfocament semblava estar especialment dirigit als seguidors de Gurdjieff, estudiants del Moviment del Potencial Humà, i intel•lectuals coneixedors de la psicologia moderna. [50] Per exemple, va escriure: "El sufisme ... afirma que l'home pot arribar a ser objectiu, i que l'objectivitat permet a l'individu comprendre fets 'superiors'. Per tant, l'home és convidat a empènyer la seva evolució endavant cap al que de vegades es diu en Sufisme intel•lecte real'”. "[50] Shah va ensenyar que l'ésser humà, si ho necessitava, podia adquirir nous i subtils òrgans perceptius: [42] Els Sufís creuen que, expressat d'una manera, la humanitat està evolucionant cap a un determinat destí. Estem prenent part en aquesta evolució. Òrgans es formen com a resultat de la necessitat d'òrgans específics (Rumi). L’organisme de l'ésser humà està produint un nou complex d'òrgans en resposta a aquesta necessitat. En aquesta era de la transcendència del temps i l'espai, el complex d'òrgans tenen a veure amb la transcendència del temps i l'espai. El que la gent comuna consideren com esclats esporàdics i ocasionals de poder telepàtic o profètic són vistos pel sufí ni més ni menys que com els primers moviments d'aquests mateixos òrgans. La diferència entre tota l'evolució fins avui dia i la necessitat d’evolució actual és que durant els últims deu mil anys se'ns ha donat la possibilitat d'una evolució conscient. Tan essencial és aquesta evolució més enrarida que el nostre futur depèn d'això. - Idries Shah, Els sufís [74] Shah va desestimar altres projeccions orientals i occidentals del sufisme com "aigualides, generalitzades o parcials"; s'inclou en aquesta no només la versió de Khan, però també les formes obertament musulmanes del sufisme que es troben en la majoria de països islàmics. [50] Els escrits dels col•laboradors de Shah implicaven que ell era el "gran xeic dels sufís." - una posició d'autoritat soscavada per el fracàs de qualsevol altre sufí a reconèixer la seva existència. [50] En una entrevista amb la BBC l’any 1971, Shah va explicar el seu enfocament contemporani, d'adaptació: "Estic interessat en posar a disposició a l'Oest aquells aspectes del sufisme, que seran d'utilitat per a Occident en aquest momento. No vull convertir bons europeus en pobres asiàtics. La gent em pregunta per què no faig ús dels mètodes tradicionals d'entrenament espiritual, per exemple, en el tracte amb les persones que em busquen o em cacen; i, per descomptat, la resposta és, que és per la mateixa raó que vas venir a casa meva avui en un automòbil i no a l’esquena d'un camell. El Sufisme, de fet, no és un sistema místic, no és una religió, sinó que és un cos de coneixement. "[56] Shah caracteritza sovint algunes de les seves obres com en realitat només preliminars a l'estudi real sufí, de la mateixa manera que aprendre a llegir i escriure pot ser vist com a fase prèvia d'un estudi de la literatura: "Llevat que la psicologia estigui orientada correctament, no hi ha espiritualitat, encara que pot haver obsessió i emotivitat, sovint confósos amb aquest. "[75] [76]" Qualsevol que intenti empeltar pràctiques espirituals sobre una personalitat no regenerada", va argumentar,"acabarà amb una aberració".

[75] Per aquesta raó, la majoria de les obres que produeix a després dels Sufis era de naturalesa psicològica, centrat en atacar el ‘nafs-i-ammara’, el fals jo: "No tinc res a donar-li excepte la manera d'entendre com es busca - però vostè creu que ja ho pot fer."[75] Shah va ser criticat sovint per no esmentar gaire a Déu en els seus escrits; la seva resposta va ser que, donat l'estat actual de l'home, no tindria molt sentit parlar de Déu. [75] Va il•lustrar el problema amb una paràbola en el seu llibre Els pensadors d'Orient: "Veient que podia parlar el llenguatge de les formigues, vaig acostar-me a un i vaig preguntar, "¿Com és Déu? ¿s'assembla a la formiga? Ell va respondre: "Déu! No, de cap manera – nosaltres tenim una sola picada peró Déu, Ell en té dues.'" [75] [77] Històries d'Ensenyament [modifica] Més informació: històries Ensenyament Shah utilitzava històries d’ensenyança i humor amb gran efecte en la seva obra. [71] [78] Shah posava accent en la funció terapèutica d'anècdotes sorprenents, i les perspectives fresques que aquests contes revelaven. [79] La lectura i discussió d'aquests contes en grup es van convertir en una part important de les activitats dels membres dels cercles d'estudi de Shah. [51] La forma transformativa en què aquests contes desconcertants o sorprenents podrien desestabilitzar l’estat mental normal (i inconscient) de l'estudiant va ser estudiada pel professor de psicología de Stanford University Robert Ornstein , que juntament amb el seu col•lega psicòleg Charles Tart [80] i escriptors eminents com el poeta llorejat Ted Hughes [81] i la novel•lista guanyadora del premi Nobel Doris Lessing [42] [82] va ser un dels diversos pensadors notables profundament influenciats per Shah. [79] [83] Shah i Ornstein es van reunir a la dècada del 1960. [83] A l'adonar-se que Ornstein podria ser un soci ideal en la propagació dels seus ensenyaments, traduint-los a l'idioma de la psicoteràpia, Shah el va nomenar com al seu adjunt (khalifa) als Estats Units. [79] [83 ] La Psicologia de la Consciència (1972) d’Ornstein va ser rebut amb entusiasme per la comunitat psicologica acadèmica, ja que va coincidir amb nous interessos en el camp, com ara l'estudi del biofeedback i altres tècniques dissenyades per canviar l'estat d'ànim i la consciència. [83] Ornstein ha publicat més llibres en el camp en els últims anys. [83] El filòsof de la ciència i físic Henri Bortoft va utilitzar contes didàctics del corpus de Shah com a analogies dels hàbits mentals que impedien a la gent comprendre el mètode científic de Johann Wolfgang von Goethe. De la totalitat de la naturalesa: el Camí de la Ciència de Goethe de Bortoft inclou contes de Contes dels dervixos, Les Gestes de l'incomparable Mulà Nasrudin i Un perfumat Scorpion. [84] En el seu marc històric i cultural original, històries d'ensenyament Sufís de la classe popularitzada per Shah - explicats verbalment inicialment, i més tard per escrit amb el propòsit de transmetre la fe i la pràctica sufí a les generacions successives - eren considerats adequats per a persones de totes les edats, inclosos els nens, ja que contenien múltiples capes de significat. [42] Shah comparava la història sufí a un préssec: "Una persona pot sentir-se agitada emocionalment per l'exterior com si el préssec us estigues prestat. Podeu menjar el préssec i degustar una delícia. ... Vostè pot tirar la pedra - .. o trencar-la i trobar un deliciós nucli dins. Aquesta és la profunditat oculta. "[42] Era d'aquesta manera que Shah convidava a la seva audiència de recebre la història sufí. [42] En cas de no descobrir el nucli, i veient a la història com una mera diversió o superficial, una persona no aconseguiria res més que mirar el préssec, mentre que altres internalitzen el conte i es deixen ser tocats per ell. [42] Tahir Shah comenta els contes del seu pare en diversos punts al llarg del seu llibre del 2008 Dins les Mil i una Nits, primer per discutir com Idries Shah feia ús d'històries d'ensenyament: "El meu pare mai ens va dir com funcionaven les històries. No revelava les capes, les llavors d’informació, els fragments de la veritat i fantasia. No feia falta - perquè, donades les condicions adequades, les històries s’activaven, sembrant-se a si mateixos."[85] A continuació explica com el seu pare solia utilitzar aquestes històries per impartir saviesa:" El meu pare sempre tenia un conte a mà per desviar la nostra atenció, o per utilitzar com una manera de transmetre una idea o un pensament. Ell solia dir que les grans col•leccions de contes d'Orient eren com enciclopèdies, magatzems de saviesa i coneixement preparats per a ser estudiats, per ser apreciats i estimats. Per a ell, les històries representaven molt més que un mer entreteniment. Els veia com documents psicològics complexos, formant un cos de coneixements que s'havien recollit i refinat des dels albors de la humanitat i, més sovint que no, transmès de boca en boca". [85] Més endavant en el llibre, continua la seva discussió d'històries com a eines d'ensenyament, citant la següent explicació que el seu pare li va donar al final d'una història: Aquestes històries són documents tècnics, són com mapes, o un tipus de plànol. El que faig és mostrar a la gent com usar els mapes, perquè s'han oblidat. Pots pensar que és una estranya manera d'ensenyar - amb històries - però fa molt de temps aquesta era la manera que les persones transmetien a la saviesa. Tothom sabia com prendre la saviesa de la història. Podien veure a través de les capes, de la mateixa manera que es veu un peix congelat en un bloc de gel. Però el món en què estem vivint ha perdut aquesta habilitat, una habilitat que sens dubte en algún moment van tenir. Ells escolten les històries i els hi agrada, perquè les històries els entretenen, els fan sentir càlids. Però no poden veure més enllà de la primera capa, dins el gel. Les històries són com un preciós tauler d'escacs: tots sabem jugar als escacs i podem ser absorbits en una partida tan complicada que s’esgoten les nostres facultats. Però imagina’t si el joc es perdés d'una societat durant segles i després es trobessin el tauler exquisit i les seves peces. Tothom s'agruparia al seu voltant per veure i lloar-ho. Potser mai imaginarien qu’un objecte tan exquisit hagués tingut mai una finalitat diferent que entretenir els ulls. El valor intern de les històries s'ha perdut de la mateixa forma. Hi va haver un temps en que tothom sabia com jugar amb ells, com desxifrar-los. Però ara s'han oblidat de les regles. És per a nosaltres el mostrar a la gent de nou com es juga al joc. - Tahir Shah, Dins les Mil i una Nits, [85] Olav Hammer, a Sufisme a Europa i Amèrica del Nord (2004), cita un exemple de tal història. [6] Tracta d'un home que busca la seva clau per terra. [6] Quan un veí que passa li pregunta a l'home si aquest és de fet el lloc on va perdre la clau, l'home respon: "No, el vaig perdre a casa, però hi ha més llum aquí que a casa meva." [6] Peter Wilson, escrivint en Noves Tendències i Desenvolupaments en el món de l'Islam (1998), cita una altra d'aquestes històries, amb un dervix que se li demana per descriure les qualitats del seu mestre, Alim. [86] El dervix explica que Alim escrivia poesia bella i el va inspirar amb la seva abnegació i el seu servei al pròxim. [86] El seu interrogador aprova fàcilment d'aquestes qualitats, només per trobar que el dervix li renya: "Aquestes són les qualitats que li recomanarien Alim a vostè." [86] [87] Després es procedeix a enumerar les qualitats que en realitat van permetre a Alim ser un mestre eficaç: "Hazrat Alim Azimi m'irritava, que em provocava a examinar la meva irritació, per rastrejar la seva font. Alim Azimi em feia enutjar, perquè jo pogués sentir i transformar la meva ira. "[87] Ell explica que Alim Azimi va seguir el camí de la culpa, provocant intencionalment atacs viciosos sobre si mateix, per tal de mostrar els fracassos dels seus estudiants i crítics ambdós a la llum, el que permetia que fossin vistos com el que realment eren: "Ell ens va mostrar alló estrany, de manera que alló estrany va esdevenir normal i en podiem adonar del que realment és." [86] [87] Les opinions sobre la cultura i la vida pràctica [editar] La preocupació de Shah era revelar elements essencials subjacents en totes les cultures, i els factors ocults que determinen el comportament individual. [39] Descartava l'enfocament occidental en les aparences i superficialitats, que sovint reflecteixen només modes i hàbits, i va cridar l'atenció sobre els orígens de la cultura i les motivacions mixtes i inconscients de les persones i els grups formats per ells. [39] També va assenyalar com tant en el pla individual com el de grup, els desastres a curt termini sovint es converteixen en benediccions - i viceversa - i no obstant això, el coneixement d’aquest fet ha afectat poc a la manera de respondre als esdeveniments a mesura que ocorren. [39] Shah no advocava l'abandonament dels deures mundans; al contrari, va sostenir que el tresor buscat pels aspirants a deixeble ha de derivar de les lluites d'un en la vida quotidiana. [42] Segons la seva opinió, el treball pràctic era el mitjà a través del qual un cercador podria treballar sobre un mateix, en línia amb l'adopció tradicional pels sufís de professions ordinàries, a través dels quals es guanyaven la vida i "treballaven" sobre si mateixos. [42] La categoria de Shah com a mestre va romandre indefinible; negant tant la identitat guru i qualsevol desig de fundar un secte o culte, també va rebutjar el barret acadèmic. [39] Michael Rubinstein, escrivint en Constructors de la cultura moderna, va arribar a la conclusió que "ell és potser més ben vist com una realització de la tradició en què els aspectes contemplatius i intuïtius de la ment són considerats com els més productius quan treballen junts". [39] Recepció [modifica] Els llibres de Idries Shah sobre el sufisme van aconseguir considerables elogis de la crítica. Ell va ser el tema d'un documental de la BBC ("un parell d'ulls") en 1969, [88] i dos de les seves obres (El Camí del Sufí i Reflexions) van ser elegits com "Llibre Excepcional de l'Any" pel programa "The Critics "de la BBC. [59] Entre d'altres honors, Shah va guanyar sis primers premis en World Book Year de la UNECO el 1973, [88] i l'erudit islàmic James Kritzeck, en comentar sobre Contes dels Dervitxos de Shah, va dir que estaba "maravellosament traduït". [59] Una col•lecció d'avaluacions positives de l'obra de Shah titulat Estudis sufís: Orient i Occident, va ser publicat l’any 1973 que incloïa, entre d'altres, les contribucions de LF Rushbrook Williams, Rom Landau, Mohammad Hidayatullah, Gyula Germanus, Sir John Glubb, Sir Ràziq Fareed, Ishtiaq Hussain Qureshi, Ahmet Emin Yalman, Mahmoud Youssef Shawarbi i Nasrollah S. Fatemi. [89] Colin Wilson va declarar que "en part a través de Idries Shah, he començat a veure algunes implicaciones més noves i interessants [sobre el tema de la mística]" [90] i en la seva revisió del Monestir Màgic (1972) va observar que Shah "no està preocupat basicament per la propagació d'una doctrina secreta. Està preocupat amb el mètode pel qual es transmet el coneixement místic ... [els sufís] transmeten coneixements a través de la intuïció directa similar a la manera dels mestres Zen, i un dels principals mitjans de fer això és per mitjà d'històries breus i paràboles que s'obren camí en el subconscient i activen les seves forces ocultes ". [91] A l'Afganistan, el Kabul Times va dir que la Caravana de somnis (1968) era "molt recomanable" i "d'especial interès per als afganesos", perquè és "bàsicament una antologia de contes, contes i proverbis, acudits i fragments, de la literatura oral i escrita que forma part de moltes converses nocturnes i intercanvis - fins i tot en aquests temps moderns - a l'Afganistan. "[92]L’ Afganistan News va informar que Els Sufís" cobreix importants contribucions afganeses a la filosofia i la ciència en el món" i va ser "el primer llibre totalment autoritzat sobre el sufisme i el sistema de desenvolupament humà dels dervixos". [93] Pel que fa als dubtes sobre el fons i les credencials del Shah, el Sardar Haji Faiz Muhammad Khan Zikeria, un erudit afganès que havia servit com a ministre afganès d'Educació i més tard ambaixador i ministre de Relacions Exteriors de l'Afganistan, va emetre una declaració notariada pels academics del món sobre la família Shah en 1970 : "Els Mussavi Saiyids de l'Afganistan i Khans de Paghman són reconeguts com els descendents del Profeta - la pau sigui amb ell. Són reconeguts per ser de la més noble descendència de l'Islam i es respecten com a mestres sufís i acadèmics erudits. Saiyid Idries Shah, fill del mort Saiyid Ikbal Ali Shah, es conegut personalment meu com un home d'honor de qui el rang, títols i descens estan testificats i coneguts per la seva reputació". [94] El 1980, el professor Khalilullah Khalili, poeta llorejat de l'Afganistan, va elogiar el treball del seu "compatriota i amic l’Arif (Iluminat Sufí) El Sayed Idries Shah", dient: "Sobretot es mereixen apreciar els seus brillants i importants serveis de revelar les inspiracions celestials i pensaments íntims dels grans mestres de l'Islam i els sufís". [95] L’Hindustan Standard de l'Índia va trobar que Caravana de Somnis, va ser una "antología exquisida, per submergir-se dins en en qualsevol moment per a entreteniment, refresc, consol i inspiració... enginyós, apassionant, totalment i agradablement humà." [96] La recepció del moviment de Shah també va estar marcat per la polèmica. [42] Alguns orientalistes eren hostils, en part perquè Shah va presentar escrits sufís clàssics com a eines per al desenvolupament personal per a ser utilitzat per la gent contemporània, i no com a objectes d'estudi històric. [19 ] LP Elwell-Sutton de la Universitat d'Edimburg, el crític més ferotge de Shah, va descriure els seus llibres com "trivials", ple d'errors, traduccions barroeres i inexactes i fins i tot faltes d'ortografia dels noms i paraules orientals - "un garbuix de platituds, irrelevancias i disbarats", afegint per si de cas que Shah tenia "una opinió molt alta de la seva pròpia importància". [97] Veia amb mals ulls el festschrift de Rushbrook Williams en honor a Shah, dient que ell considerava moltes de les afirmacions fetes en el llibre en nom de Shah i el seu pare, a propósit del seu rol com a representants de la tradició sufí, de ser publicitat pròpia marcat per un "preocupant menyspreu pels fets". [98] [99] Expressant diversió i sorpresa en resposta a la "manera servil" dels interlocutors de Shah en una entrevista a la ràdio BBC, Elwell-Sutton va concloure que alguns intel•lectuals occidentals eren "tan desesperats per trobar respostes a les preguntes que els desconcerten, que, confrontat amb la saviesa del "misteriós Orient", abandonen les seves facultats crítiques i es sotmeten a un rentat de cervell del tipus més béstia". [59] Per Elwell-Sutton, el sufisme de Shah pertanyia al regne del "pseudo-sufisme", "no està centrada en Déu, sinó en l'home."[42] [100] Escrits de l’"Escola Shah" [modifica] Un altre crític hostil era el James Moore, un Gurdjieffià que estava en desacord amb l'afirmació de Shah que l'ensenyament de Gurdjieff era essencialment de naturalesa sufí i es va ofendre per la publicació d'un llibre cronològicament impossible en la matèria (Els mestres de Gurdjieff amb el pseudònim Rafael Lefort) que estava vinculat a Shah.[5] En un article del 1986 a Religion Today (avui la revista Journal of Contemporary Religió), Moore va cobrir les controvèrsies de Bennett i Graves i va assenyalar que Shah estava envoltat per una "aurèola exorbitant d'adulació: una adulació que ell mateix ha avivat". [5] Va descriure Shah com a recolzat per un "cercle de periodistes, editors, crítics, animadors, locutors i escriptors de viatges servicials, que valentment cantaven en cor lloançes de Shah". [5] Moore va qüestionar el suposat criança i patrimoni Sufí de Shah i va deplorar la cos de literatura pseudònima de l’"escola Shah" d'autors com "Omar Michael Burke Ph. D." i "Hazrat BM Dervish", que des de 1960 van acumular elogis intemperants - ostensiblement de persones desinteressades - sobre Shah, referint-se a ell com el "Tariqa Gran Xeic Idries Shah Saheb", "Príncep Idries Shah", "Rei Enoc", "La Presència "," l'estudiós Rei ", l’ " Encarnació de Ali ", i fins i tot el Qutb o "Eix" - tot això en suport dels esforços incipients de Shah per comercialitzar el sufisme a un públic occidental. [5] Peter Wilson va comentar de manera similar la "molt mala qualitat" de molt del que s'havia escrit en suport a Shah, assenyalant un "estil lamentablement efusiu", afirmacions que Shah posseïa diverses habilitats paranormals, "un to de superioritat; una actitud, de vegades petulant, condescendent o compassiva, cap a aquells 'a l'exterior', i l'aparent absència de motivació per fonamentar afirmacions els quals es podria pensar com per merèixer aquest tracte. " [101] En la seva opinió, hi havia una "marcada diferència de qualitat entre els escrits de Shah" i la qualitat d'aquesta literatura secundària. [101] Tant Moore i Wilson, però, també van observar similituds en l'estil, i van considerar la possibilitat que gran part d'aquesta obra sota pseudònim, publicat sovint per Octagon Press, l’editorial de Shah, podria haver estat escrit pel propi Shah. [101] Argumentant a favor d'una interpretació alternativa d'aquesta literatura, l'erudit religiós Andrew Rawlinson va proposar que en lloc d'un "[...] engany transparentment egoista", que podria haver estat una "mascarada - una cosa que s’ha de veure a través per definició". [102] En afirmar que "una crítica de posicions irreductibles no pot en si mateix ser fix i doctrinal", i prenent nota que la intenció del Shah havia estat sempre de soscavar falses certeses, va argumentar que el "mite Shah" creat per aquests escrits podría haver estat una eina per ensenyar, en lloc d'una eina per ocultar; una cosa "feta per ser deconstruïda – que està disenyada per dissoldre’s quan algú la toca". [102] Rawlinson va concloure que Shah "no es pot prendre al peu de la lletra. Els seus propis axiomes exclouen la possibilitat mateixa." [102] Avaluació [modifica]

La guanyadora del premi Nobel Doris Lessing va ser profundament influenciada per Shah. Doris Lessing, un dels majors defensors de Shah, [5] va declarar en una entrevista l’any 1981: "Vaig trobar el sufisme com va ser ensenyat pel Idries Shah, que presumeix ser la reintroducció d'una antiga ensenyança, adequada per aquest temps i aquest lloc. No és material regurgitat de l'Est o Islam agualit ni res similar. "[42] El 1996, en comentar la mort de Shah a The Daily Telegraph, va dir que va conèixer a Shah causa de Els sufís, que era per a ella el llibre més sorprenent que mai havia llegit, i un llibre que va canviar la seva vida. [103] En descriure l'obra de Shah com un "fenomen com cap altra cosa en el nostre temps", ella el caracteritza com un home polifacètic, la persona més enginyósa que mai s'esperava de conèixer, amable, generós, modest ("No em miris tant a la cara, sinó pren el que està a la meva mà", ella el cita dient), i el seu bon amic i mestre per uns 30 anys. [103] Arthur J. Deikman, professor de psiquiatria i investigador per molts anys en l'àrea de la meditació i el canvi de la consciència que va començar el seu estudi d'històries d'ensenyament sufís a principis dels anys setanta, va expressar l'opinió que els psicoterapeutes occidentals podrien beneficiar-se de la perspectiva proporcionada pel sufisme i la seva essència universal, si els materials adequats fossin estudiats en la forma i seqüència correcta. [73] Atès que els escrits i traduccions del Shah d'històries d'ensenyament sufís van ser dissenyats amb aquest propòsit en ment, els recomana als interessats en avaluar la qüestió per si mateixos, i va assenyalar que moltes autoritats havien acceptat la posició de Shah com a portaveu del sufisme contemporani. [73] El psicòleg i investigador de la consciència Charles Tart va comentar que els escrits de Shah havien "produït una apreciació més profunda en [ell] del que tracta la psicologia que qualsevol altra cosa mai escrita". [104] Quan se li va demanar que dongués una avaluació de Shah l’any 1973, J. G. Bennett va dir que Shah estava fent un treball important a gran escala ", agitant a la gent de manera molt eficaç per tot arreu, pel que ells pensessin, mostrant que les maneres de pensament que semblen lliures són realment en gran mesura condicionades". Es va referir al Shah com al Krishnamurti del Sufisme, trencant les idees fixes de la gent en moltes direccions, com a part d'un procés de despertar que és "una preparació molt necessari per al nou món." [105] El filòsof i místic indi Osho, en comentar sobre el treball de Shah, descriu els sufís com "senzillament un diamant. El valor del que ha fet amb Els sufís és incommensurable". Va afegir que Shah va ser "l'home que va introduir Mulla Nasrudin a Occident, i ha fet un servei increïble. No pot ser reemborsat. [...] Idries Shah ha fet les petites anècdotes de Nasrudin encara més belles... [ell] no només té la capacitat de traduir exactament les paràboles, però fins i tot d’embellir-les, perquè siguin més commovedors, més nítids. "[106]

El Richard Smoley i el Jay Kinney, escrivint en Saviesa Oculta: Una guia per les Tradicions occidentals interiors (2006), descruien Els Sufis de Shah com una " introducció al sufisme molt llegible i àmplia ", i van afegir que "la pròpia inclinació del Shah és evident en tot, i algunes afirmacions històriques són discutibles (cap està a peu de pàgina), però cap altre llibre és tan reeixit com aquest en provocar interès en el sufisme per al lector general. "[107] Van descriure Aprenent a Aprendre, una col•lecció d'entrevistes, xerrades i curt escrits, com una de les millors obres del Shah, proporcionant una orientació sòlida al seu enfocament "psicològic" per al treball sufí, i van assenyalar que en el seu millor moment, "el Shah ofereix idees que inoculen els estudiants contra gran part de la tonteria en el mercat espiritual". [107] El Ivan Tyrrell i el psicòleg social Joe Griffin, en el seu llibre sobre les necessitats emocionals innates, Human Givens: Un nou enfocament cap a la salut emocional i el pensament clar, van escriure que Shah "més que ningú, entén i aprecia la importància real dels ‘givens’ de la naturalesa humana "[108] en un altre llibre, Godhead: The Brain’s Big Bang – The explosive origin of creativity, mysticism and mental illness, van dir que les històries de Shah, "quan explicades a joves i vells per igual [...], estableixen plans en la ment, no només per a la vida i la superació de les dificultats quotidianes, sinó també per viatjar pel camí espiritual. El seu impacte potser no es reconeix o es nota per mesos o anys després de la primera vegada de sentir o llegir-les, però al final el contingut estructural que contenen farà ús de la naturalesa de buscar patrons del cervell i farà possible que els estudiants observin el funcionament de les seves pròpies respostes emocionals condicionades a les canviants circumstàncies de la vida. A continuació, fa que sigui més fàcil per a ells prendre qualsevol acció requerida per la realitat, i per conectar les seves ments a regnes superiors. Les històries que ensenyen són per llegir, explicar i reflexionar, però no per analitzar intel•lectualment, perquè això destrueix l'efecte beneficiós que d'altra manera haurien tingut en la ment." El Shah, van afegir, era "un gran col•leccionista i editor de contes i escrits que contenen aquesta qualitat d’'impacte a llarg termini'. Va comprendre la importància vital per a la humanitat de l'aspecte "model mental" d'ells i els seus llibres estan plens d'exemples nutritius". [109] Olav Hammer assenyala que durant els últims anys del Shah, quan la generositat d'admiradors l’havia fet veritablement ric, i s'havia convertit en una figura respectada entre les altes esferes de la societat britànica, van sorgir controvèrsies a causa de les discrepàncies entre les dades autobiogràfiques - el parentiu esmentat amb el profeta Mohammed, afiliacions amb una ordre secreta sufí a l'Àsia Central, o la tradició en què Gurdjieff va ser ensenyat -. i fets històrics recuperables. [6] Si bé pot haver hagut un vincle de parentiu amb el profeta Mahoma, el nombre de persones que comparteixen un vincle avui en dia, 1300 anys més tard, serien almenys un milió. [6] Altres elements de l'autobiografia de Shah semblaven haver estat pura ficció. [6] Malgrat això, Hammer va assenyalar que els llibres de Shah s'han continuat llegint pel públic, i que ha jugat "un paper important en la representació de l'essència del sufisme com una destil•lació de la saviesa espiritual, no confessional, individualista i que afirma la vida. "[6] Peter Wilson va escriure que si Shah havia estat un estafador, que havia estat un estafador "extremadament talentós", perquè a diferència dels escriptors merament comercials, havia pres el temps de produir un sistema elaborat i internament consistent que havia atret a "tot una varietat de persones més o menys eminents ", i havia " provocat i estimulat el pensament en parts molts diverses". [104] Moore va reconèixer que Shah havia fet una contribució d’algun tipus a la popularització d'un sufisme humaniste, i havia "portat energia i recursos per al seu propi engrandiment ", però va acabar amb la conclusió condemnatòria que el sufisme de Shah era ser "un 'Sufisme' sense auto-sacrifici, sense auto-transcendència, sense l'aspiració de la gnosis, sense tradició, sense el Profeta, sense l'Alcorà, sense Islam, i sense Déu. Simplement això. "[5] [71] El dictamen del Gore Vidal sobre el treball de Shah va ser que "Aquests llibres són molt més difícils de llegir del que eren d’escriure." [110] Llegat [modifica] Idries Shah considerava els seus llibres com el seu llegat; en si mateixos, complirien la funció que havia complert ell quan ja no podia ser-hi. [111] La promoció i difusió de les publicacions del seus mestre ha estat una activitat o "treball" important per als estudiants de Shah, tant amb fins de recaptació de fons com per a la transformació i la sensibilització del públic. [51] l'ICR segueix acollint conferències i seminaris sobre temes relacionats amb aspectes de la naturalesa humana, mentre que el SSS ha cessat les seves activitats. El ISHK (Institut per a l'Estudi del coneixement humà), encapçalada per Ornstein, [112] està actiu en els Estats Units; després dels atacs terroristes de l'9/11, per exemple, es va enviar un fullet publicitari amb llibres relacionats amb l'Afganistan escrits per Shah i el seu cercle als membres de l'Associació d'Estudis de l'Orient Mitjà, vinculant així aquestes publicacions a la necessitat de millorar l'enteniment intercultural. [51] Quan Elizabeth Hall va entrevistar a Shah per Psychology Today al juliol del 1975, ella li va preguntar: "Pel bé de la humanitat, què li agradaria que passés?" Shah va respondre: "El que realment voledria, en cas de que algú està escoltant, és per als productes dels últims 50 anys d'investigació psicològic de ser estudiat pel públic, arreu del món, de manera que els resultats es converteixen en part de la seva forma de pensar (...) que tenen aquest gran cos d'informació psicològic i es neguen a usar-lo". [10] El germà de Shah, Omar Ali-Shah (1922-2005), va ser també un escriptor i mestre del sufisme; els germans van ensenyar a estudiants junts per un temps en la dècada de 1960, però el 1977 "van acordar estar en desacord" i van seguir els seus camíns separats. [113] Després de la mort del Idries Shah el 1996, un bon nombre dels seus estudiants es van afiliar amb el moviment d'Omar Ali-Shah . [114] Una de les filles de Idries Shah, Saira Shah, es va destacar el 2001 per informar sobre els drets de les dones a l'Afganistan en el seu documental sota el vel. [67] El seu fill Tahir Shah és un notable escriptor de viatges, periodista i aventurer

. Obres [modifica] Màgia [modifica] • Màgia Oriental ISBN 0-86304-017-9 (1956) • La Lore Secret de la Màgia ISBN 0-8065-0004-2 (1957) Sufisme [modifica] • El sufís ISBN 0-385-07966-4 (1964) • Contes dels dervixos ISBN 0-900860-47-2 (1967) • Caravana de Somnis ISBN 0-86304-043-8 (1968) • Reflexions ISBN 0-900860-07-3 (1968) • El Camí del Sufí ISBN 0-900860-80-4 (1968) • El llibre del Llibre ISBN 0-900860-12-X (1969) • La saviesa dels idiotes ISBN 0-86304-046-2 (1969) • La Dermis Sonda ISBN 0-86304-045-4 (1970) • Els pensadors d'Orient - Estudis a experiencialisme ISBN 0-900860-46-4 (1971) • La màgia Monestir ISBN 0-86304-058-6 (1972) • L'elefant en la foscor | L'elefant en la foscor - el cristianisme, l'islam i els sufís ISBN 0-900860-36-7 (1974) • Una Vetllada Gazelle - Veure Com veure ISBN 0-900860-58-8 (1977) • Aspectes Desateses de Sufi Estudi ISBN 0-900860-56-1 (1977) • Il•luminació especial: El sufí Ús del Humor ISBN 0-900860-57-X (1977) • Un perfumat Scorpion ISBN 0-900860-62-6 (1978) • Aprendre a Aprendre: Psicologia i Espiritualitat al camí Sufi ISBN 0-900860-59-6 (1978) • Els Cent Contes de Saviesa ISBN 0-86304-049-7 (1978) • Tardes amb Idries Shah ISBN 0-86304-008-X (1981) • Cartes i Conferències de Idries Shah ISBN 08-6304-010-1 (1981) • Observacions ISBN 0-86304-013-6 (1982) • busca la veritat ISBN 0-900860-91-X (1982) • El pensament sufí i Acció ISBN 0-86304-051-9 (1990) • El Jo Dominant ISBN 0-86304-066-7 (1994) • saber com saber ISBN 0-86304-072-1 (1998)

Les col•leccions d'històries Mulla Nasrudin [modifica] • Les gestes de l'incomparable Mulla Nasrudin ISBN 0-86304-022-5 (1966) • les bromes de la increïble mul•là Nasrudin ISBN 0-86304-023-3 (1968) • Les Subtileses del Inimitable Mulla Nasrudin ISBN 0-86304-021-7 (1973) • El món de Nasrudin ISBN 0-86304-086-1 (2003) Estudis de l'Anglès [modifica] • Anglaterra Fosca ISBN 0-86304-039-X (1987) • Gentilici Restless ISBN 0-86304-044-6 (1988) • El Manual d'anglès ISBN 0-86304-077-2 (2000) Viatge [modifica] • Destinació La Meca ISBN 0-900860-03-0 (1957) Ficció [modifica] • Kara Kush, Londres: William Collins Sons and Co., Ltd .. ISBN 0-685-55787-1 (1986) Folklore [modifica] • Contes Mundial ISBN 0-86304-036-5 (1979) Per als nens [modifica] • Neem el Half-Boy ISBN 1-883536-10-3 (1998) • El de la dona del granger ISBN 1-883536-07-3 (1998) • El lleó que es va veure en l'aigua ISBN 1-883536-25-1 (1998) • El nen sense nom ISBN 1-883536-20-0 (2000) • El Clever Boy i el Terrible Dangerous Animal ISBN 1-883536-51-0 (2000) • El Cavall màgic ISBN 1-883536-26-X (2001) • L'home amb males maneres ISBN 1-883536-30-8 (2003) • La Vella i El Águila ISBN 1-883536-27-8 (2005) • The Silly Chicken ISBN 1-883536-50-2 (2005) • Fàtima el Spinner i la Carpa ISBN 1-883536-42-1 (2006) • L'Home i la Fox ISBN 1-883536-43-X (2006) Com Arkon Daraul [modifica] • Una història de les societats secretes ISBN 0-8065-0857-4 (1961) [1] • Les bruixes i bruixots ISBN 0-8065-0267-3 (1962) [1] Les entrevistes d'àudio, Seminaris i Conferències [editar] • Shah, Idries, i Pat Williams. Un marc per a nous coneixements. Londres: Seminari Cassets, 1973. enregistrament de so. • Shah, Idries. Preguntes i Respostes. Londres: Seminari Cassets, 1973. enregistrament de so. • El rei, Alejandro, Idries Shah, i Aurelio Peccei. El món i els homes. Seminari Cassets, 1972. enregistrament de so. • Rei, Alexander, et. al. Tecnologia: L'espasa de doble tall-Two. Londres: Seminari Cassets, 1972. enregistrament de so. • Aprendre d'Històries (1976 Lecture) ISBN 1-883536-03-0 (1997) • Sobre la naturalesa de Sufi del Coneixement (1976 Lecture) ISBN 1-883536-04-9 (1997) • Una Psicologia Avançada d'Orient (1977 Lecture) ISBN 1-883536-02-2 (1997) • Superar supòsits que inhibeixen el desenvolupament espiritual; titulat prèviament una psicologia d'Orient (1976 Lecture) ISBN 1883536-23-5 (2000) Notes [modifica] 1. Anar a dalt ^ Augy Hayter, un estudiant d'ambdós Idries i Omar Ali-Shah, afirma que l'article, publicat a la revista de Blackwood, va ser escrit per Idries Shah sota un pseudònim. Quan Reggie Hoare, un Gurdjieffià i associat de Bennett, va escriure a l’autor de la revista, intrigat per la descripció dels exercicis coneguts només a un nombre molt reduït d'alumnes de Gurdjieff, era Shah que va respondre a Hoare, i Hoare que va introduir Shah a Bennett. El mateix Shah segons Hayter va descriure més tard l’article de la revista de Blackwood com "arrossegament". (Hayter, Augy (2002) Ficcions i faccions Reno, NV / París, França: ..... Tractus Llibres p 187. ISBN 2-909347-14-1) 2. Anar a dalt ^ Algunes fonts han descrit Shah com un "membre fundador" del Club de Roma. Augy Hayter afirma: "En certa manera, es pot dir que una bona part de la literatura difosa per Shah i amics sota diversos pseudònims era dissenyat per actuar com un esquer. Va ocupar els aspirants a estudiants i opositors per igual, i va inflamar als crítics fins un grau bastant sorprenent. Molt d'això era fals: Shah sabia perfectament que ell no era un membre fundador del Club de Roma, va ser un membre per un curt temps i se li va demanar cortesament a sortir perquè no es va presentar a les reunions, però aquesta mitologia al voltant de personatge públic del Shah era necessari per tal de proporcionar el somni-mentida, sense la qual no pot existir la veritat, perquè un estudiant ha de tenir sempre una elecció". (Hayter, Augy (2002) Ficcions i faccions Reno, NV / París, França: ..... Tractus Llibres p 262. ISBN 2-909347-14-1)