Usuari:NidhiUe2/proves

La traducció jurada és la traducció oficial de títols, documents, certificats, etc. que requereixen una validesa legal. Aquest tipus de traducció només la pot realitzar aquell traductor acreditat per a això, que es denomina, a Espanya traductor-intèrpret jurat.

Finalitat de les traduccions jurades

La necessitat de realitzar aquest tipus de traducció sorgeix a partir de les exigències de determinades autoritats (ministeris, jutjats, institucions acadèmiques) de consignar una còpia fidel d'un determinat document original; o bé de la necessitat d'avalar, en la llengua d'arribada, la informació continguda en el text original. Les traduccions jurades degudament realitzades es converteixen en documents públics una vegada han estat consignats el segell i la signatura de l'intèrpret jurat.

El format de la traducció jurada

La traducció jurada no es caracteritza per la naturalesa del text objecte de traducció sinó pel format específic amb què es presenta. La finalitat de la traducció jurada és donar fe de l'autenticitat del document traduït. L'àmbit d'aplicació de les traduccions jurades no està delimitat per la naturalesa del text original, com passa en la traducció jurídica, en què els textos a traduir han d'estar relacionats amb algun camp del dret. Una traducció jurada és un document que té validesa davant de qualsevol autoritat; el traductor jurat actua com un notari en el sentit que dóna fe que el document traduït és idèntic al document original, i en respon amb la seva signatura i segell.

El lliurament d'una traducció jurada només pot ser realitzada en paper a causa d'una sèrie de característiques especials, i que conformen el seu format, tals com la signatura, el segell, etc. Els documents originals objectes de traducció jurada sí poden ser transmesos per qualsevol altre mitjà (fax, correu electrònic, correu postal) encara que es recomana que el traductor jurat comprovi físicament el text original per a verificar possibles ratllades, anotacions escrites a mà que no apareguin a la fotocòpia, si els segells són en tinta, en sec, en relleu, etc., ja que tot això ha de constar en el document traduït.

Les traduccions jurades exigeixen un format específic de presentació que compleixin els següents requisits:

• Títol o encapçalament: La traducció jurada haurà de començar per un títol o un encapçalament en el qual aparegui: «Traducció jurada de tipus de document»
• Traducció: després del títol o l'encapçalament es consigna la traducció.
• Fórmula fedatària: breu text pel qual el traductor jurat certifica la fidelitat i qualitat de la traducció pel que fa al text original. El Ministeri d'Afers Estrangers en el Reial Decret 79/1996 de 26 de gener, publicat el 23 de febrer de 1996, estableix la següent fórmula fedatària: El Sr/Sra. (nom i cognoms), Traductor Jurat de (idioma), certifica que el text és traducció fidel i completa al (llengua de destinació) d'un document redactat en (llengua d'origen). (lloc), a (data).
• Visat: consisteix en una signatura abreujada que ha de consignar-se a totes i cadascuna de les pàgines de la traducció excepte a l'última, en la qual s'estampa la signatura.
• Signatura, data i segell de l'intèrpret jurat: la signatura completa i la data aniran al final del document; no obstant això, el segell s'estamparà juntament amb el visat a totes les pàgines a més de l'última.

En cas de ser necessari la traducció jurada podria contenir a més notes aclaridores a peu de pàgina i una sèrie d'acotaments o aclariments que el traductor consideri oportunes entre claudàtors.

Normativa sobre la traducció jurada

Fins ara no existeix una normativa obligatòria que reguli les traduccions jurades en el que respecta a metodologia. L'Associació Professional Espanyola de Traductors i Intèrprets (APETI) va publicar l'any 1992 un conjunt de normes transitòries per a la traducció jurada, constituint així la primera temptativa de normalització de l'execució de les traduccions jurades. Encara que no van arribar a fer-se efectives, es considera que aquestes normes són bastant completes i recullen els aspectes fonamentals que han de tenir-se en compte a l'hora de realitzar una traducció jurada, de manera que en molts casos serveixen d'orientació i de guia a professionals i estudiants de la traducció jurada.

Intèrpret jurat

L'intèrpret jurat és una persona reconeguda i autoritzada pel Ministeri d'Afers Estrangers per a realitzar traduccions oficials des de i cap a l'espanyol de qualsevol document escrit en la llengua estrangera per a la qual estigui autoritzat. El nomenament de l'intèrpret jurat queda registrat a l'Oficina d'Interpretació de Llengües de Madrid així com a la Delegació de Govern de la província on exerceixi la seva professió. L'estatut professional de l'intèrpret jurat a Espanya està regulat pel Reial Decret 79/1996 de 26 de gener publicat en el BOE el 23 de febrer de 1996.

A Espanya, actualment, es pot rebre l'habilitació d'Intèrpret Jurat mitjançant dues vies:

• Mitjançant un examen convocat pel Ministeri d'Afers Estrangers la convocatòria dels quals es regula segons l'Ordre de 8 de febrer de 1996 per la qual es dicten normes sobre els exàmens per a nomenament d'Intèrprets Jurats, BOE, 23 de febrer de 1996
• Mitjançant la possessió del títol de llicenciat en traducció i interpretació o d'un títol estranger que hagi estat homologat a aquest, sempre que acreditin, mitjançant la corresponent certificació acadèmica, que s'han superat les assignatures d'aquesta llicenciatura que, conforme als plans d'estudi de les corresponents Facultats, atorguin als Llicenciats «una preparació específica en traducció jurídica i econòmica i interpretació oral en la llengua o llengües per a les quals se sol·liciti el nomenament» consistint aquesta preparació en un mínim de 24 crèdits en traducció jurídica i/o econòmica i de 16 crèdits en interpretació.

Bibliografia complementària

• Miguel Duro Moreno (dintre d'Ortega Arjonilla, I.) (2008). «La traducció i interpretació jurídiques a la UE. Reptes per a l'Europa dels ciutadans.». Ed. Comares, col·lecció Interlingua..
• Luis Márquez Villegas (dintre de Sant Ginés Aguilar, P. i Ortega Arjonilla, I.) (1997). «Introducció a la traducció jurídica i jurada (anglès-espanyol).». Ed. Comares, Granada.
• Miguel Duro Moreno (dintre d'Ortega Arjonilla, I.) (2008). «La figura de l'Intèrpret Jurat, Qui pot ser intèrpret jurat a Espanya?». Ed. Comares, col·lecció Interlingua..
• «ORDRE AEX/1971/2002, del 12 de juliol, per la qual s'estableixen els requisits i el procediment per a l'obtenció del nomenament d'Intèrpret Jurat pels Llicenciats en Traducció i Interpretació.».

Enllaços externs

• Decret de traducció i interpretació Jurades