Usuari:Pallares/Abaporu
Abaporu (de l'idioma tupi "abapor'o", abá (home) + porus (persones) + 'o (menjar), "l'home que menja a la gent") és una pintura a l'oli sobre tela pel pintor brasiler Tarsila do Amaral pintat com a regal d'aniversari a l'escriptora Oswald d'Andrade que era el seu espòs en aquest moment.
És considerada la pintura més valuosa d' un artista brasiler, havent aconseguit el valor de 1,4 milions de dólars, pagada pel col·leccionista argentí Eduardo Costantini en una subhasta el 1995.[1] Actualment s'exhibeix en el Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires (MALBA) a Buenos Aires, l'Argentina.[2]
La composició: un home, el sol i un cactus va inspirar a Oswald d'Andrade a escriure el Manifest Antropofagita i, conseqüentment, crear el Moviment Antropòfag, destinat a "empassar" la cultura europea i convertir-la en una cosa culturalment molt brasilera.
La pintura
modificaTarsila va descriure el tema de la pintura com "una figura solitària monstruosa, peus enormes, assegut en una plana verda, la mà que dóna suport al cap minúscul de pes de plomes. Davant d'un cactus explotant en una flor absurda".[3] Aquesta figura "monstruosa" és, de fet, humana. Un humà sense adoració, sense nus, sense sexe i sense edat l'anatomia de la qual ha estat distorsionada. Començant amb un peu enorme i mà en la part inferior de la imatge, la figura lentament s'encongeix en un petit cap en la part superior.
El fons de la pintura suggereix un entorn natural. Aquí, la terra es representa com un simple petit monticle verd sobre el qual s'assenta el subjecte. La vegetació està representada per un cactus a la dreta de la figura i un sol o flor daurada que corona la composició. El cel és un fons blau pàl·lid.
L'estil d' Abaporu es remunta als modernistes francesos, especialment Fernand Léger, que va ensenyar Tarsila a París el 1924. Tanmateix, la semblança més propera d'Abaporu la trobem en els surrealistes espanyols, Pablo Picasso i Joan Miró, que també van pintar una figura amb un peu sobredimensionat l'any 1924.
çç
Procedència
modificaDesprés de la mort de Tarsila el 1973, la pintura va passar a la galeria d'art de Pietro Maria Bardi, que la va vendre al col·leccionista d'art Eric Stickel. El 1984 la pintura va ser comprada per la quantitat de $250,000 per Raúl de Souza Dantas Forbes, que després va subhastar la pintura a la ciutat de Christie's Nova York, en 1995.[4]
Referències
modifica[[Categoria:Obres pictòriques del 1928]]
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-02-12. [Consulta: 6 octubre 2012].
- ↑ [1]
- ↑ Amaral, Aracy A. Tarsila: Sua Obra e Seu Tempo, São Paulo, Tenenge, 1986 p. 104
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-03-06. [Consulta: 6 octubre 2012].