Usuari:Pallares/Harry Belafonte

Sidney Poitier, Harry Belafonte i Charlton Heston en el moment de la marxa per als drets civiques a Washington (1963).

Nascut l'1 de març 1 d'un pare martinica i d'una mare jamaicana, emigrats als Estats Units, a Harlem, barri negre de Nova York, on passa la seva primera joventut i la seva escolaritat. Segueix la seva mare quan aquesta torna a Jamaica de 1935 a 1940. Es submergeix en el folklore caribeny, autèntica barreja cultural, on ell extraurà sovint la inspiració exòtica original que caracteritza la seva carrera artística.

Abandona l'institut per entrar a la marina americana a la meitat dels anys 1940. Una vegada alliberat de les seves obligacions militars, torna a Nova York on exerceix diverses petites feines (com ara porter adjunt d'un magatzem de roba). Però només entra al món de l'espectacle, quan se li ofereixen dues places per al Teatre Negre Americà on es feia Home is the Hunter, i allà descobreix la seva vocació d'actor.

Harry Belafonte cantant (1954), fotografiat per Carl Van Vechten.

Fa un curs d'art dramàtic, « The Dramatic Workshop of the School of Social Research » que dirigia Erwin Piscator, el  realitzador alemany. Hi fa les seves classes en companyia de Marlon Brando i Tony Curtis, ancorant-se definitivament al món artístic.

Monty Kaye, el promotor  del Royal Roost, havent sovint apreciat els seus talents de cantant, l'ajuda contractant-lo al seu famós club de jazz com a cantant intermitent. El públic li manifesta un interès indulgent, tot i estar més familiaritzat amb les orquestres habituals, les de Charlie Parker, Miles Davis, Max Roach i Tommy Potter.

Una successió d'actuacions a diversos night clubs el porta a Broadway on la seva primera comèdia musical John Murray Anderson's Almanac fa sensació i, per a aquesta primera actuació a Broadway, el jove cantant obté el Tony Award.

Alguns mesos més tard, signa el que havia de ser una llatg i fructuós contracte amb la RCA Victor. L'any 1955, el seu tercer àlbum, Calypso, és el primer àlbum a arribar al milió d'exemplars venuts. Guanya el malnom de « King of  Calypso »).

A la seva carrera cinematogràfica, es pot observar d'excel·lents films on va traduir de vegades les seves preocupacions en relació amb la igualtat entre tots els éssers humans, com a Bright Road, El Cop de l'escala o més recentment White Man's Burden.

L'any 1989, les seves cançons Banana Boat Song així com Jump in the Line s'han utilitzat al film Beetlejuice de Tim Burton.

Des de 1985, se senten versions sempre renovades de la seva cançó Try to Remember a la publicitat dels cafès Carte Noir. L'any 2009, la seva cançó Jump in the line es fa servir per a la publicitat de la marca Orienta. [[Categoria:Actors estatunidencs]] [[Categoria:Guanyadors del premi Grammy]] [[Categoria:Guanyadors del Premi Tony]] [[Categoria:Músics afroamericans estatunidencs]]