Usuari:Passarell/proves

Zones inundables a Martorell

Martorell s'inunda periòdicament.

Estadísticament cada deu anys les aigües han ocupat la plana d’inundació. D’aquesta manera el riu ha anant conformant i delimitant el seu àmbit. Els nostres rius el Llobregat i l'Anoia tenen un regim de cabals hidràulics molt variable tipic dels rius mediterrànis. Els rius en cada lloc defineix un àmbit propi que depèn de la conca hidrogràfica, el clima i la geologia, que acabaran per establir una pendent d’equilibri del llit del riu i una morfologia propia. També les preses, derivacions, canalitzacions i ocupacións antròpiques de la llera per infraestructures, urbanitzacions i usos aliens al riu alteran i conforman l'estat natural del riu. ==

Inundació 1971 riu Anoia Martorell

Inundacions històriques i recents

Els ultims cent anys Martorell s'ha inundat 18 vegades segons els llistats publicats pel Cedex.

Recentment s'ha inundat al 1962 al setembre i al noviembre, al 1971 la riuada més gran que hem conegut i fotografiat ja amb color. Al 1982, al 1994, a l'any 2000 i al 2010.

Planificació fluvial

Aquesta condició de sòl inundable, ha vingut determinat els usos i ocupació de les terres del riu fins l'aparició de la Planificació del Espai Fluvial - PEF- al 2003 fruit de la nova Directiva Marc de l'Aigua - DMA- de l'any 2000.

A partir d'aquest momento és l'administració la que determinará les zones inundables, les aprovarà, les posará a información pública i aprovarà definitivament.

Paralel·lament definirà el Domini Pùblic Hidràulic -DPH- que está molt relacionat amb la zonificació i planificació de l'Espai Fluvial

Ocupacions històriques de l' Espai Fluvial

Els marges dels rius Anoia i Llobregat s'han ocupat amb instalación industrials que feien servir l'aigua com força motriu.

A Martorell tenim tres exemples, el Molí Fariner, el Molí Paperer al marge esquerra i el Vapor (ja enderrocat) al marge deret. Aquestas instalación sempres estaven situades al limit de les zones d'inundació conegudes, de tal manera que quansevol instalación situada massa aprop del curs principal d'aigua, tard o dora tenia els días contats.

An 1959 s'inicía la construcción del Barri Illa Santacana invaint per primera vegada la zona inundable amb habitatges. Al 1962 les riuades fan que el projecte es replantegi la situación dels tres blocs de vivendes previstos en dirección al riu Anoia

Ocupacions recents de l'Espai fluvial

Ocupaciò de l'espai fluvial al 2009 a Martorell

Al 2009 es van construir uns aparcaments als marges deret i esquerre del riu Anoia. Al 2010 es van inundar i la riuada es va emportar alguns vehicles aparcats. Aquets aparcaments están construits de manera il·legal al ben mig de la llera definida pel Pla General Urbanistic de Martorell en aquell momento. Al 2010 s'aprova un projecte per ampliar aquests aparcaments sense cap modificació del planejament, de manera que també será il·legal la ampliació prevista i aplaçada per quan es resolgui el recurs contencios administratiu plantejat contra l'Ajuntament per l'Agencia Catalana de l'Aigua - ACA.

Al 1999 es van construir vivendes al marge esquerre del Anoia i la riuada del 2000 va destruir la caseta d'informació instalada per la venda dels habitatges. La promoció es deia Anoia Park.

Al cap del pont del Anoia es construeix un nou bloc de vivendes al espai deixat pel enderroc del antic edifici de la CNS i després USO. Aquesta vegada es construeixen uns murs de contenció pruo alts i estancs per que l'aigua no pugui inundar els aparcaments situats a sota dels habitatges.

Les terrases del Anoia, l'ampliació de la piscina municipal o les noves construcción del carrer Revall també están en zona inundable.

Ocupacions planificades del Espai fluvial

També al 2009 s'ha aprovat el pla Especial dels jutjats de Martorell en zona inundable. En aquest cas com s'ha fet ja al edifici de vivendes construides al solar de la antiga CNS, s'ha fet servir el argument de que es construirá una base de formigó prou alta i estanca per superar la cota d'inundabilidad máxima calculada per aquesta zona als estudis de modelització del riu Anoia que ha resultat ser de 54,5 en aquet punt aigües avall del pont, al marge esquerre del riu.

Al 2010 l'Ajuntament propossa la construccions de més aparcaments a continuación dels construits al 2009 a camvi de suprimir la primera fila d'aparcaments situats perpendiculars al riu que proposan situar en paral·lel. L'ACA autoritza la modificació i l'ampliació. Com es posible tornar a caure al mateix error és inexplicable desde una lógica fluvial, hidrológica, hidráulica i sobre tot urbanística. Si mirem el grafic adjunt es sorprenent.

Al 2008 hi ha un fet encara més sorprenent. L'aprovació del Plan Director Urbanistic del Baix Llobregat que conté el Àrea Residencial Estrategica -ARE- situada en zona inundable. En aquest cas les vivendes es situen sobre pilars per superar la cota máxima de inundabilidad que en aquest punt es de 56. Això es sorprenent ja que está situat aigues avall del punt del jutjats pero la cota considerada es major pel mateix periode de retorn. Fisicament sembla imposible.

Però el que resulta encara més sorprenent es que l'estudi d'inundabilitat que acompaña al projecte es un estudi en blanc. Consta de cuatre pagines en blanc, segellades i numerades per l'autoritat urbanística.