Usuari:Pau Nemo/Barcacatalana

Construcció tradicional

La construcció tradicional d’embarcacions de fusta és la mateixa, aproximadament, a totes les costes de la mediterrània. S’ofereix,a continuació, un resum de les diverses etapes constructives.

Estepes

La primera operació física en la construcció d’una barca consistia en posar les estepes. Les estepes eren la base sobre la qual es procedia a la construcció pròpiament dita. Les estepes són uns taulons gruixuts de secció rectangular disposats perpendicularment al que desprès serà la quilla. La denominació en singular, estepa, fa referència al conjunt de les peces anteriors unides de forma sòlida. Cal que l’estepa estigui ben ancorada i anivellada, definint un pla de treball horitzontal.

Quilla o carena

La quilla és una peça de fusta de secció rectangular, feta d’una peça única prou llarga, o de dues o tres peces ensamblades amb unions de cua d’oronella posades a continuació una rere l’altra.

Rodes i contrarodes

Prèviament fabricades, s’uneixen a la quilla la roda de proa i la roda de popa (o el codast). Cal fer el mateix amb les contrarodes. Les unions són a base de perns d’acer dolç, ja que han de ser molt sòlides. La quilla, amb les rodes i contrarodes, forma l’espinada de la barca.

Gresa

Sobre el conjunt anterior es talla la gresa, un rebaix o ranura que resseguiex tota la quilla (per la part de dalt) i puja fins a l’alçària del que serà la cinta. Aquesta ranura rebrà el cantell de les llates de les filades del folre, permetent una unió sòlida del folre amb l’esmentada “espinada” de la barca.

Quadernes

Les quadernes són un mena de costelles en forma de U disposades perpendicularment a la quilla. Cada quaderna (en general) està formada per una peça anomenada medís i dues estameneres. El medís reposa sobre la quilla i és la apart més baixa de la quaderna. Els extrems inferiors de les estameneres encavalquen sobre els extrems del medís.

Baus

Les quadernes són obertes per la part alta i algunes romanen obertes quan el buc està completament acabat. Altres quadernes es “tanquen”, cadascuna amb una peça anomenada “bau”, fins a formar una letra D (girada noranta graus en el sentit de les busques d’un rellotge). Els baus tenen curvatura (“brusca”) i són el suport de les filades de la coberta.

Trencanell

A cada banda hi ha una peça, anomenada “trencanell”, que uneix els vèrtexs que formen estameneres i baus, lligant tot el conjunt.

“Esquelet”

El conjunt de les peces descrites anteriorment (quilla, rodes, contrarodes, quadernes, baus i trencanells), fermament unides per perns, forma l’estructura resistent de l’embarcació.

Peces complementàries

Segons les dimensions del buc i els diferents sistemes constructius hi ha (o hi pot haver) altres peces, de reforç o amb finalitats utilitàries, que no es comenten aquí.

Folre

En una barca acabada el folre és un conjunt de taulons disposats en filades (aproximadament) horitzontals segons una vista lateral. Una vista superior mostra que cada filada adopta formes corbes, adaptant-se a la forma de les quadernes. La curvatura de cada tauló, especialment si és gruixut, es conforma en calent (per escalfament directe o en una cambra de vapor). (Vegeu Corbament_ de_ peces_ rectes_ o_ planes_ de_ fusta)

Terminologia

La denominació genèrica de cada filera de taulons és “filada” o “traca”. Hi ha discrepàncies en aquest tema segons diversos diccionaris i obres especialitzades.

Pel que fa a les peces que integren una filada, la seva denominació també varia (en teoria) segons el gruix de la peça. Per a simplificar es pot acceptar que cada peça pot ser un tauló, una post o una llata.

En les barques mallorquines, valencianes i catalanes, cada banda de la barca està formada, generalment, per cinc filades que tenen un nom específic:

• paralla
• sobreparalla
• embó
• sotabocal
• bocal

Procediment

No hi ha un procediment general exacte per a construit una embarcació tradicional de fusta. Hi havia –i encara hi ha- una varietat considerable de tipus i dimensions de barques. I cada mestre d’aixa seguia el seu mètode. Sí que es pot presentar un procediment genèric que, a grans trets, exposa algunes etapes a seguir.

Un cop muntat el conjunt quilla, rodes, contrarodes i quadernes, cal presentar la cinta (a cada banda) i afermar-la. Cal fer el mateix amb la sotacinta. A continuació es posa la filada que forma el bocal (un bocal a cada banda) i el trencanell (un a cada banda). Així l’esquelet estructural queda tancat i ferm, i hom pot procedir al muntatge de les peces restants.