Usuari:Pau Nemo/diccionaris

Sense entrar en l’existència de diccionaris, la importància d’una llengua s’hauria d’analitzar a partir de les paraules que la componen. Paraules recollides en documents que tinguin una certa rellevància i s’hagin conservat. Pel que fa als gremis (o confraries) només cal comparar els documents medievals i el lèxic en diferents llengües romàniques. Els tractats de mercaderia castellans són inexistents. En canvi, hi ha alguns tractats catalans amb una extensa relació de mercaderies exòtiques.

Si anem al Renaixement, Alfons el Magnànim va promoure el Llibre de manescalia, el llibre del Coch i el llibre Flors del tresor de beutat (naturalment, en català). I probablement va promocionar la traducció al català de “L’art de foder” (guia de les arts amatòries més relacionades amb el pentinill que amb l’amor platònic). En un vaixell, les paraules castellanes copiades del català són munió: “bajel”, “porta”, “escala”, "ampolleta", "lantia",... La pólvora era catalana i també el paper. La terminologia del sucre era inexistent en el castellà del segle XVI. Molta de l’obra catalana de Ramon Llull fou pionera al món en alguns termes filosòfics. La poesia d’Auzies March també fou capdavantera. La traducció al castellà de Tirant lo Blanch, amb diccionaris o sense, té la llosa de moltes paraules catalanes que el traductor no va saber traduir... per desconeixement o per absència... Per fer-ho curt: anem als diccionaris.

• 1321 Marc, Jaume ( oncle d'Auzies Marc i senyor del castell d'Eramprunyà ) escrigué un Diccionari de Rims.