Ramon Muntaner i les galeres

A la seva Crònica defensava dos aspectes importants de les galeres (Vegeut també Rosa dels vents)

  • Els ballesters "en taula"

Els ballesters foren les forces ofensives més importants a bord d'una galera tradicional. I convisqueren molts anys amb els arcabussers i artillers. Ramon Muntaner era partidari dels ballesters professionals, només enrolats per a fer de ballesters (ballesters contractats en la taula d'acordar; d'aquí la denominació "en taula").[1][2]

Era preceptiu que tot mariner amb funcions de ballester en les galeres havia de tenir dues ballestes de dos peus i una altra d'estrep (que portava un estrep per a parar-la), tres-cents passadors, casc d'acer, perpunt[3] o cuirassa i espasa o sabre. El mateix armament havien de portar els ballesters d'ofici en naus menors. Les galeres eren les mateixes. Les galeres normals només duien dos remers per banc: un palomer i un postic. Les galeres amb terçols anaven amb un tercer remer a cada banc: el terçol. Eren més ràpides però el nombre de ballesters professionals era més reduït. Alguns estudiosos estrangers han volgut traduir (sense justificació ni encert) la "taula" per una mena de castell o reforç de protecció que només portaven les galeres catalanes.[4][5][6][7]

  • Les quatre bases nàutiques dels Països Catalans
« E plauriam fert quel senyor rey Darago posas en son cor ço que yo li dire , que ordonas quatre darasanals en les sues marines , que fossen darasanals sabuts ; e los dos fossen per bona ordonacio , e lo altres dos per necessitat. Los dos de necessitat fos la hu en Barcelona e laltre en Valencia , perço com son dues ciutats en que ha major poder de homens de mar , que en ciutats que ell haja.. Los altres dos de bona ordonacio fos la hu a Tortosa qui es noble ciutat e bona , e es ala frontera de Cathalunya e Darago e porien si armar XXV galees , que entro fossen fora del riu nul hom no sen apercebria. E semblantment a Cullera hon vendrien tots aquells del regne de Murcia e Darago e de Castella gran res , que nul hom non sentria res , e armades e aparellades porien axi entrar en mar. Quen veritat yo no se de princep ne de rey al mon tan bells dos darasanals ne tant segrets , com seria aquell de Tortosa e de Cullera. Perque , senyor rey Darago , no demanats los vostres homens de mar , quels par daço que yo dich ; que cert som que aquells qui raho han diran que yo dich veritat ? Com en lo darasanal de Tortosa vendran tots aquells de Cathalunya e de Arago, e en lo darasanal de Cullera tots aquells de Valencia e del regne de Murcia e de les fronteres e dels llochs envers Castella. Si quen cascun lloch daquests ab cinch milia lliures farets un darasanal. E en cascu daquests darasanals porets tenir XXV galees , e en Valencia al darasanal de la mar altres XXV , e puix en Barcelona altres XXV. E axi podets tenir cent galees aparellades , com ops vos sien contra vostres enamichs. Mas les XXV de Tortosa e les XXV de Cullera podets armar , que lo enamich que hajats non sintra res , entro sien fora dels rius . »