Usuari:Pcastanyer/proves/Isidre Vicens i Cubarsí
Aquesta és una pàgina de proves de Pcastanyer. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Isidre Vicens i Cubarsí (Montfullà 1918 - 2016) fou un artista gironí paisatgista i activista català destacat per les seves pintures del barri vell de Girona i per haver estat represaliat fins a tres vegades al llarg de la seva vida.
Biografia
modificaFill de masovers, va començar a treballar a la desapareguda fàbrica tèxtil Coma Cros de Salt. Allí ja començava a dibuixar sobre carbó, però no va ser fins que va ingressar a les classes de Josep Aguilera on va formar-se en dibuix i pintura. Als quinze anys va fer-se militant de les joventuts llibertàries, però no va ser fins als 18 on ja feia de mestre suplent a l'Escola de Belles Arts en la matèria de dibuix.
El 1937 va ser empresonat per formar part del front republicà i va ser traslladat per diferents presons espanyoles fins al 1943. La llibertat només li va durar tres anys perquè el 1936 el van empresonar de nou durant 3 mesos acusat de provocar el descarrilament del tren de Girona a Olot (infundadament).
Va patir encara dos empresonaments més el 1947 i 1948 en una gran operació repressiva del règim franquista que el va mantenir empresonat fins al 1949, any on finalment compra i restaura una casa vella al carrer BellMirall on es trasllada a viure seguint la recomanació de l'últim jutge. Allà és on comença una nova etapa d'estudi i reflexió, dona classes de pintura i participa en diverses exposicions i on pot viure finalment, sense més empresonaments.
Entre el 1956 gosa tornar a viatjar i visita París on coneix les obres impressionistes francesos, però també torna als Monegres i viatge per paratges d'Espanya on va veure morir els seus companys. No deixa de pintar en cap moment i segueix el seu viatge de recerca personal fins que el 1960 torna a París i si queda una temporada en plena formació artística.
El 1962 es va casar amb una de les seves alumnes, Anna Pascual i Laromaine i va acabar tenint dos fills: En Carles i la Gisela i és llavors quan decideixen reconvertir la casa del carrer Bellmirall en un acollidor hostal decorat amb les seves pintures i brodats de l'Anna.
El 1964 exposa les seves obres amb l'anomenat grup de Girona integrat per: Francesc Fulcarà, Domènec fita, Paco Torres Monsó, Eduard Vila i Fàbrega i Emília Xargay; i dels anys 60 als 80 participa també en diverses mostres, premis i exposicions.
El 1984 va patir la mort del seu fill Carles, fet que el va fer deixar de pintar durant un any sencer, però que després va tornar pintant una obra dedicada a ell amb estils de colors més ocres i pastels i plena de simbologia homenatjant el seu fill.
El 2006 rep amb emoció el Premi Especial de Normalització Lingüística pel seu compromís en defensa de la Llengua catalana i el 2007 a la Casa de Cultura i a la Fundació Valvi té lloc la gran exposició dedicada a l'Isidre Vicens "La pintura i els dies" on es pot contemplar i admirar la seva obra des de 1940 a 2005.
Ell va continuar pintant sempre, fins que 2016 amb noranta-set anys va morir a l'hospital sociosanitari Mutuam, on era per recuperar-se d'una fractura de fèmur que va patir feia tres mesos arran d'una caiguda a casa.
Fonts:
modifica- Garriga i Verdaguer, Carme. Isidre Vicens. A: Ventall d'art. https://becapallach.udg.edu/ventall_art/isidre-vicens-biografia/
- Article Diari de Girona: https://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/01/17/mor-als-97-anys-l-49866387.html
- Biblioteca Iu Bohigas: https://www.bibgirona.cat/blogs/saltfonslocal/posts/2015/11/17/vicens-cubarsi-isidre
Fonts per revisar:
- Diari de Girona, article https://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/02/01/recordant-isidre-vicens-1918-i-49149929.html
- Entrada museu d'història: https://www.girona.cat/web/museuhistoria2/cat/agenda_exposicions.php?idReg=93
- Article revista de Girona: http://www.revistadegirona.cat/recursos/2008/0246_104.pdf
- Entrevista PuntAvui Girona 2014: https://www.bibgirona.cat/assets/documents/000/213/743/isidre_vicens1.pdf