Joan Roig (pare)

modifica

Escultor català que va nèixer a Barcelona entre el 1629/1635 i va morir el 1706.[1] Deixeble de Domènec Rovira, un dels escultors més destacats a Barcelona en el seu temps. Va participar el la creació de la Confraria d'Escultors. Va realitzar molts treballs relacionats amb la Catedral de Barcelona, i també algunes altes obres menors com ara un retaule per a la Capella de la Mare de Déu de Salas (1686) a la parròquia de Sant Climent de Llobregat. El preu de la qual és de 260 ll. b. [2] També va escolpir un retaule per a la parròquia de Santa Perpètua de la Moguda (1687), pel qual li van pagar la quantitat de 550 ll. b. El 1688, comença els treballs per a la Catedral de Barcelona, amb la creació del plafò central del retaule de Sant Pere Nolasc.[3]

En aquest mateix any, es contractat juntament amb el seu fill per realitzar l'obre del retaule de Sant Pacià, on l'any següent signa el contracte amb el daurador Joan Moixí. En la parroquial de Sitges, també hi trobem una de les seves obres, el retaule de la Mare de Déu dels Dolors, on obra també la caixa de l'orgue. Joan Roig, era un mestre a l'hora d'esculpir els relleus. Les seves obres s'escenificaven amb forma de diorama, amb una gran quantitat de personatges, com podem veure en diferents de les seves obres. Hi ha una sèrie d'obres de les quals es desconeix l'autor, però per les seves característiques, li podien ser atribuides a Joan Roig, encara que no hi ha suficient documentació per afirmar-ho taxativament.

El 1691 comença una nova etapa amb els mestres argenters. En aquesta etapa, treballa juntament amb el seu fill, Joan Roig,on obra models de fusta per obres realitzades en plata, com per exemple la imatge del Nen Jesús i de la Immaculada, per a l'argenter Joan Via. Aquesta obra és troba a l'esglèsia de Sant Vicenç de Rúpia. Altres dos obres començades en col·laboració amb el seu fill, són l'urna de Sant Bernat Calbó (1701) per a la Seu de Vic i els canelobres monumentals de la Catedral de Palma (1703). Ambdues obres van ser acabades per Joan Roig (fill), a causa de la seva defunció.


Referències

modifica
  1. PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988 Pag. 473
  2. PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988. pag 133
  3. PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988. Pag 134

Bibliografia

modifica

TRIADÒ,J.R: “L’època del Barroc (1600-1708), Història de l’Art Català. Barcelona: Edicions 62, 1983

PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de BARCELONA (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988