Usuari:Pilar Maria/proves/Confecciones Mariver
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Pilar Maria. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Nom comercial de l'empresa de confecció de roba interior de senyora de Maria Verdaguer Massana. Fundada el 1916 amb el nom de Corsés Maria, després de la Guerra Civil de 1936 es digué Confecciones Mariver. Maria Verdaguer Massana la creà juntament amb el seu marit Pio Vall, després de treure's el títol de Profesora de Corte y Confección Sistema Martí el juny de 1914.
El taller de confecció estava al carrer Major del poble osonenc de Tona, per on hi passaren moltes dones del poble, primer per aprendre a cosir, després per treballar al taller. [1] En aquell temps quan una dona es casava deixava de treballar.
Mariver fou la primera empresa a Espanya dedicada a la cotilleria i roba interior. Abans la gent es feia la roba interior a nivell particular. En principi es tractava de roba interior, sobretot sostens, cotilles i panyos. La tela, sedes, s'importava de França.
Felip Vall Verdaguer, fill de Maria i Pio Vall i conegut pintor muralista, treballà en el negoci familiar fent el disseny dels logos, fent les planxes litogràfiques, pintant les models dels tríptics i més endavant dissenyant les botigues "Pio Vall".[2]
La empresa, en principi, distribuïa a tot Espanya (també a Filipines, Xangai i Cuba) a través de representants. Fou la primera industria de confecció de sostens a la península. Maria Verdaguer va inventar el "sostén de globo" i també va patentar un sistema per poder treure les barnilles de les cotilles.
Quan el general Francisco Franco va limitar l'entrada de teles franceses, varen haver de canviar. Varen passar de fer sostens i cotilles amb sedes importades a fer-se ells mateixos les teles. Fer batins brodats i estampacions. Felip Vall es va matricular a l'escola Massana de Barcelona per aprendre estampació de teles. I Pius Vall Verdaguer, el fill petit de Maria Verdaguer i que havia estudiat per Enginyer Industrial Tèxtil, va idear una màquina per brodar.
Varen obrir dues botigues pròpies. Una l'any 1942 a Barcelona a la Diagonal i l'altre a Palma de Mallorca. Les dues es deien "Pio Vall".[3] El negoci va haver de tancar el 1987.[4] En els últims anys s'havia especialitzat en bruses.
Referències
modifica- ↑ Sadurní, Nuria «Intimitats, la roba interior del segle XIX al XXI». Museu de Badalona, 2015, pàg. 34.
- ↑ Puigferrat, Carles ««Felip Vall i Verdaguer (1916-2012) Esbós Biogràfic».». El Llibre de Tona. Ajuntament de Tona, 2016, pàg. Pag. 37 a 47.
- ↑ Sadurní, Núria «Intimitats. La roba interior del segle XIX al XXI». Museu de Badalona, 2015, pàg. 63.
- ↑ Puigferrat, Carles «Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic.». Llibre de Tona 2016. Ajuntament de Tona., 2016, pàg. 47.
Bibliografia
modificaPuigferrat, Carles. Lieopart, Anna. Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic. Llibre de Tona 2016. Ajuntament de Tona. Pag. 37 a 47. ISSN: 2462-3903
Sadurní, Núria. Abras, Margarida Intimitats. La roba interior del segle XIX al XXI. Museu de Badalona 2015. ISBN 978-84-88758-55-2
Enllaços Externs
modificaBlog sobre el pintor Felip Vall Verdaguer [1] amb entrades sobre la empresa familiar Mariver.