Usuari:RMEspi/proves

Definició

La unitat terminològica és un concepte de terminologia i lexicologia que fa referència a una unitat lèxica, clàssicament de caràcter nominal (és a dir, un substantiu o un sintagma nominal lexicalitzat), que posseeix un significat concret en un àmbit especialitzat determinat. La seua identificació és important per la lexicografia especialitzada i la producció de diccionaris terminològics.

Cabré & Estopà (2005, p. 77) defineixen la unitat terminològica com una «unidad lèxica, cuya estructura corresponde a una unidad léxica de origen o producto de la lexicalización de un sintagma, que posee un significado específico en el ámbito al que se asocia y es necesaria en la estructura conceptual del dominio de la que forma parte.» Aquestes autores precisen que tota unitat terminològica ha de complir tres condicions:

1. Estructura
2. Especificitat semàntica
3. Necessitat en l’estructura conceptual.

En la teoria comunicativa de la terminologia, i en paraules de Cabré (2003, p. 183), les unitats terminològiques són alhora unitats de coneixement, unitats de llengua i unitats de comunicació. Per aquest motiu, la unitat terminològica té un caràcter polièdric, amb una component lingüística, una component cognitiva i una component sociocomunicativa. Així doncs, i per tal de diferenciar les unitats terminològiques d’altres unitats lèxiques en general, cal que complesquen una sèrie de condicions restrictives des del punt de vista cognitiu, lingüístic i comunicatiu. Des del punt de vista cognitiu, la unitat terminològica depèn del context temàtic i ha d’ocupar un lloc precís en l’estructura conceptual. A més, ha de tenir un significat explícitament fixat. Des del punt de vista lingüístic, a banda de seguir sovint estructures de formació i derivació determinats i fixats per l’especialitat, la unitat terminològica té un significat discret dins d’un subjecte especial i aquest significat pot ser extret de la unitat lèxica. Per últim, pel que fa a la perspectiva comunicativa, la unitat terminològica apareix en el discurs especialitzat i el seu coneixement requereix un procés de formació i especialització (Cabré 2003, p. 184).

Delimitació del terme i classificació

La unitat terminològica pròpiament dita forma part d'un concepte general més ampli anomenat de vegades unitat de significació especialitzada (USE). Les USE poden ser de distints tipus, incloent-hi les USE lèxiques nominals, les verbals, les adjectives o les adverbials, entre d'altres (Estopà 2013, p. 27). Quan ens referim a unitats terminològiques, ho fem típicament a USE nominals. Així doncs, podem dir que una unitat terminològica és una unitat de significació especialitzada nominal.

Les unitats terminològiques poden classificar-se en:

1. Unitats senzilles o monolèxiques: aquelles formades per un sol mot.
2. Unitats sintagmàtiques o polilèxiques: aquelles formades per més d'un mot, típicament substantiu + complement preposicional (p. ex. banda de conducció, banda de valència) o substantiu + complement adjectival (p. ex. ressonància magnètica nuclear).

Tot i que la frontera pot ser de vegades poc clara, cal distingir entre les unitats polilèxiques pròpiament dites i les unitats fraseològiques, açò és, construccions lingüístiques típiques d'un llenguatge especialitzat determinat.

Reconeixement d'unitats terminològiques i extracció o buidatge terminològic

Per poder identificar el corpus terminològic d'una àrea especialitzada determinada, pas previ a la creació de qualsevol glossari o diccionari especialitzat (o diccionari terminològic), cal fer una extracció o buidatge terminològic dels textos especialitzats de l'àrea (escrits, però també orals). El buidatge terminològic pot ser o bé manual o bé automàtic, mitjançant l'ús d'aplicacions terminològiques (Estopà 2013, p. 27). Tot i els avanços en els darrers anys en aquest tipus d'aplicacions, el buidatge informatitzat segueix presentant problemes, sobretot pel que fa al reconeixement d'unitats polilèxiques.

Referències bibliogràfiques

• Cabré, M. T. «Theories of terminology. Their description, prescription and explanation». Terminology, vol. 9(2), 2003. http://www.upf.edu/pdi/dtf/teresa.cabre/publi_cat.htm

• Cabré, M. T.; Estopà, R. T.. , 2005.  «Unidades de conocimiento especializado: caracterización y tipología». Dins: Cabré, M. T.; Bach, C. (ed.). Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra. P. 69-93

• Estopà, R. , 2013.  «Les aplicacions terminològiques». Dins: Llenguatges d'especialitat i terminologia. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya