Usuari:Raimon.rb/prova tic

El Sistema d’Arxius de Catalunya o (SAC) “és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que, amb normes i procediments garanteixen, d’acord amb els seus valors, la gestió, la conservació, la protecció, la difusió correctes de la documentació de Catalunya, i l’accés a aquesta documentació1”. El (SAC) aplega amb criteris de qualitat els arxius que operen en territori català, enuncia els òrgans de l’administració responsables de dur a terme la política arxivística i els instruments del Sistema i impulsa la formulació d’un marc legal i normatiu adient.

1. Precedents

El primer intent de crear un Sistema d’arxius va ser amb la Generalitat republicana (1931- 1939). Els documents de la Conselleria de Cultura de la II República van ser dels que més patiren la confiscació, la dispersió i/o destrucció de què fou objecte la documentació pròpia de la Generalitat a la fi de la Guerra Civil (1936-39). Entre les publicacions institucionals de l’època hi ha l’anomenada Obra de Cultura de l’any 1932, que conté un mapa de la Xarxa de les institucions culturals de la Generalitat a Catalunya. Però el primer autogovern amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1932 es van veure ajornats i trasbalsats, primer, pel forçat parèntesis subsegüent al 6 d’octubre de 1934 i posteriorment per la Guerra Civil . En matèria d’Arxius, la Generalitat de la II República va dur a terme la tasca de salvació de fons portada a terme des de la Secció d’Arxius, dirigida per Agustí Duran i Sanpere. Aquest dirigí la política d’arxius de la Generalitat des de la creació del Consell de Cultura (1931). Va deixar una amplia memòria sobre Els arxius documentals de Catalunya durant la guerra dels anys 1936-39, publicada sencera el 19751. L’Estatut d’Autonomia del 1932, la Generalitat emprengué l’activitat normativa en matèria de patrimoni cultural donant-li caràcter normatiu. En qüestió legislativa cal destacar la Llei de conservació del patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya (3 de juliol 1934). En matèria d’arxius la tasca més important de cara al desplegament de les competències estatutàries va ser l’aprovació, per part del Govern Central (Decret del 5 d’octubre de 1934), dels acords de la Comissió Mixta per a la implantació de l’Estatut de Catalunya. Dit Estatut establia a l’Article 7, La Generalitat s’encarregarà dels serveis de Belles Arts, Museus, Biblioteques, Conservació de monuments i Arxius, exceptuant el de la Corona d’Aragó2”

2. Actualitat

Amb la constitució de 1978 començà un nou paradigma polític i per tant, un nou marc legal. Amb la creació dels estatuts d’autonomia es va atorgar a les anomenades comunitats autònomes una sèrie de competències que mostren la voluntat política de descentralització estatal. El repartiment competencial entre l’Estat Central i les autonomies se centren en els articles 148.1 i 149.1, que estableixen les competències exclusives de l’Estat i especifiquen les matèries sobre les quals les comunitats autònomes tindran competències, és a dir, Museus, Biblioteques i Conservatoris de Música d’interès autonòmic3. Tot i no mencionar els arxius, les comunitats autonòmiques han inclòs els arxius entre les seves competències.

El repartiment de competències en àmbit cultural, on predomina majoritàriament els arxius, es materialitza en tres possibilitats:

1. Competències exclusiva.
2. Competència compartida.
3. Competència concurrent.
   

Amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la refundació de la Generalitat, el govern català començà novament la marxa amb el sistema d’arxius de Catalunya. L’article 9 de l’estatut dona plena competència a la Generalitat sobre cultura, patrimoni i arxius. Igualment l’article 11, 25 i 26 li confereixen l’execució de la legislació de l’Estat en els arxius de titularitat estatal la gestió dels quals es traspassés, i li atorguen la potestat legislativa, la potestat reglamentaria i la funció executiva, inclosa la inspecció, i també la preferència del dret català4. A Catalunya el procés legislatiu en matèria d’arxius començà amb la Llei 6/1985. Aquesta llei defineix el concepte d’arxiu públic i els arxius històrics de Catalunya (l’Arxiu Nacional i els arxius comarcals) i els arxius privats.

"La documentació que genera la vida de relació d'un país, tant la que procedeix dels organismes públics com la privada, és considerada patrimoni cultural d'interès general. Aquest patrimoni ha d'ésser regulat pels poders públics per tal de garantir-ne la conservació i facilitar-ne la utilització amb vista a la investigació històrica. Per a Catalunya aquest patrimoni és molt important, perquè constitueix la base documental de la seva història i un dels fonaments de la seva identitat nacional".

Llei 6/1985, de 26 d’abril.

Però no serà amb la Llei 8/1989, què modifica i completa el règim de sancions. Amb aquesta nova llei s’intenta dirigir el caràcter historicista de la llei anterior. A més, aquesta llei protegeix la integritat de tots els arxius ja siguin públics o privats.

“Qualsevol persona o entitat pública o privada que detenti documents als quals es refereixi l’article 1.1 d’aquesta Llei, està obligada a lliurar-los per a la seva reintegració a l’arxiu que correspongui. En el cas de no produir-se el lliurament, l’autoritat administrativa corresponent ha d’adoptar les mesures necessàries per a la dita reintegració, d’acord amb allò que estableix la legislació vigent”

Llei 8/1989, de 5 de juny

Però amb el Decret 117/1990 de 3 de maig, es crea la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació que té per objecte elaborar i homogeneïtzar els criteris generals d’avaluació i tria de documentació, de l’Administració pública; de l’altra, posar les bases per als estudis previs que l’avaluació i la tria requereixin, a fi de poder arribar a l’establiment de Taules d’Avaluació Documental.

Amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, estableix què:

“El patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.”

Aquesta llei, defineix com a patrimoni cultural català el patrimoni documental, fent referència no només a l’expressió escrita, sinó que també, el llenguatge oral, d’imatges o/i sons, natural o codificat, recollit en qualsevol mena de suport material, i qualsevol altra expressió gràfica que constitueixi un testimoni de les funcions i les activitats socials, amb exclusió de les obres d’investigació o de creació.

Amb el Decret 76/1996, del 5 de març, regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa de la Generalitat de Catalunya i determinar els criteris bàsics d’organització dels arxius que integren aquesta documentació en les seves diferents fases.

La Llei 10/2001, de 13 de juliol, deroga la llei d’arxius de 1895. Aquesta nova llei és la visualització material de l’evolució del sistema d’arxius a Catalunya, en el marc de l’administració i societat catalana. Aquesta nova llei es crea en una societat on ja hi ha una consciencia d’arxius i la importància d’aquests. L’article 1 de dita llei estableix:

“L’objecte d’aquesta Llei és impulsar la gestió i garantir la preservació de la documentació de Catalunya, tant pública com privada, d’acord amb els seus valors, per a posar-la al servei dels interessos generals; establir els drets i deures dels qui en són titulars, i també dels ciutadans en relació amb l’esmentada documentació, i regular el Sistema d’Arxius de Catalunya”. Llei 10/2001 del 13 de juliol

Aquesta nova llei aporta una sèrie de millores significatives en relació a la llei de 1985. La contribució a l’establiment del règim jurídic aplicable als documents públics i privats; el reconeixement de les actuacions de les administracions catalanes en matèria d’arxius, la regulació dels arxius existents a Catalunya; l’establiment d’una normativa bàsica comuna a tots els arxius del país i la regulació del dret d’accés als documents que comporten un canvi més acusat i de més rellevància.5 La Llei també dona una definició legal pel que fa els arxius i documents. Aquesta definició està a l’article 2 de dita llei del 2001:

“e) Sistema de gestió documental: el conjunt d’operacions i de tècniques, integrades en la gestió administrativa general, basades en l’anàlisi de la producció, la tramitació i els valors dels documents, que es destinen a la planificació, el control, l’ús, la conservació i l’eliminació o la transferència dels documents a un arxiu, amb l’objectiu de racionalitzar-ne i unificar-ne el tractament i aconseguir-ne una gestió eficaç i rendible”. Llei 10/2001 del 13 de juliol

El decret 190/2009, de 9 de desembre, disposa una sèrie de requisits pels arxius del (SAC). Estableix els requisits mínims perquè els arxius puguin integrar al Sistema d’Arxius de Catalunya, els quals garanteixen la gestió, la conservació i l’accés adequats als fons documentals. A més, dita llei, regula el Registre d’Arxius de Catalunya. El Registre, juntament amb el cens d’arxius, és una eina que permet avançar en la materialització del Mapa d’Arxius de Catalunya i en la implementació d’una política arxivística eficaç. La inclusió d’un arxiu al Sistema comporta necessàriament la inscripció d’ofici al Registre d’Arxius.

3. Components del SAC

L’article 16.2 estableix que formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya: La Comissió Nacional d’Accés. Avaluació i Tria Documental, el Consell Nacional d’Arxius. L’òrgan del Departament de Cultura que tingui assignades les funcions de dit departament. L’Arxiu de la Corona d’Aragó. Els arxius de la Generalitat de Catalunya. Els arxius de les diputacions provincials i els dels municipis de més de deu mil habitants. Els arxius universitaris. L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Els arxius històrics provincials. Els arxius diocesans i capitulars de l’Església Catòlica.

Cada òrgan del (SAC) té una sèrie de funcions específiques segons les seves competències atorgades.

Departament de Cultura

Coordinar el Sistema d’Arxius de Catalunya i elaborar-ne la normativa. Impulsar i coordinar la Xarxa d’Arxius Comarcals. Dirigir funcionalment els arxius centrals administratius de la Generalitat i impulsar-ne i coordinar-ne les actuacions. Impulsar l’acció del Consell Nacional d’Arxius i de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental. Establir programes d’actuació arxivística. Inspeccionar el compliment de la normativa sobre els arxius. La formació permanent dels professionals dels arxius del Sistema d’Arxius de Catalunya i la informació i la documentació especialitzades sobre el sector. L’estudi i l’establiment de normes que garanteixin el tractament i la conservació dels documents que només es poden llegir mitjançant un maquinari, a fi de preveure la recuperació de la informació que contenen i d’evitar que l’evolució de la tecnologia els faci inaccessibles. El Departament de Cultura promou polítiques de preservació destinades als arxius integrats al Sistema d’Arxius de Catalunya i els presta, en les condicions que s’estableixin, serveis de restauració i reprografia.

Consell Nacional d'Arxius

El Consell Nacional d’Arxius és l’òrgan consultiu de l’Administració de la Generalitat en matèria d’arxius. Entre els seus membres, hi ha d’haver-hi de representants dels professionals dels arxius, de l’Administració de la Generalitat, de les administracions locals, de l’àmbit de la recerca i de les entitats socials i culturals del país7. Les funcions de dit Consell són: Proposar actuacions i iniciatives en matèria d’arxius. ) Emetre informe sobre els projectes de disposicions generals en matèria d’arxius. Emetre informe sobre les normes tècniques bàsiques a què s’han d’adequar els sistemes de gestió documental dels arxius que formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya. Emetre informe previ a la incorporació d’un arxiu al Sistema d’Arxius de Catalunya. Emetre informe previ a la inclusió d’un document en el patrimoni documental de Catalunya en aplicació de l’article 19.2.e) de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català. Emetre informe previ a l’aprovació del Mapa d’arxius de Catalunya i de les seves variacions. Emetre informe sobre els programes globals d’actuació arxivística. Emetre informe sobre la memòria anual que ha d’elaborar l’òrgan que té assignades les funcions del Departament de Cultura en relació amb el Sistema d’Arxius de Catalunya. Fer el seguiment de l’elaboració de l’Inventari del patrimoni documental de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 60 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català. Emetre informe sobre qualsevol assumpte relacionat amb arxius que el director o directora general competent en aquesta matèria li sotmeti a consideració.

Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental

La Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental és un òrgan col·legiat de caràcter tècnic, adscrit a la direcció general competent en matèria d’arxius. Entre els seus membres hi ha de designats per les entitats representatives dels professionals dels arxius i de les administracions locals8. Les seves funcions són: Promoure l’exercici del dret d’accés als documents de les persones i les entitats públiques i privades. Emetre informe sobre les reclamacions de les persones i de les entitats públiques i privades que considerin vulnerat llur dret d’accés als documents. Emetre informe sobre les derogacions singulars de la normativa sobre accés als documents. Elaborar les taules d’avaluació documental, elevar-les a l’aprovació del conseller o consellera de Cultura i controlar-ne l’aplicació correcta. Resoldre les sol·licituds d’avaluació de documents públics. Avaluar els documents privats integrants del patrimoni documental que no hagin estat declarats d’interès nacional ni inclosos en el Catàleg del patrimoni cultural català, i autoritzar-ne l’eliminació, si escau.

Tal com estableix l'article 4.2, el SAC ha de "vetllar per l'aplicació d'un únic sistema de gestió documental en cadascuna de les administracions i institucions públiques de Catalunya". Com també determinar les necessitats i prioritzar aquelles actuacions en els diversos arxius del territori català, especialment aquells casos que necessitin un suport més urgent per a la seva millor conservació o organització. I alhora vetllar per la formació contínua entre els professionals que treballin en el SAC en la mateixa línia de oferir un millor recolzament tècnic a les necessitats dels arxius. Una altra funció molt important per al bon funcionament del SAC, de la qual s'ha d'ocupar la Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental, és la inspecció (art. 17.2 i 38.2.a), que afecta a tots els arxius de titularitat pública, a excepció dels arxius amb titularitat estatal, la gestió dels quals no hagi estat traspassada al govern català. I al mateix temps controlar els arxius privats que apleguen documents pertanyents al patrimoni documental de Catalunya. Per tal d'establir les prioritats de la política arxivística del país, el SAC té al seu abast un instrument de planificació i de gestió, el Mapa d'Arxius de Catalunya9 que té per objectiu dibuixar el nombre i el tipus de centres o serveis d'arxius a Catalunya, i fent d'aquesta manera, que tots ells puguin complir amb les premisses i objectius que determina la Llei d'arxius i documents.

Consell Nacional d'Arxius

El  Consell Nacional d'Arxius com a òrgan de consulta de l'Administració de la Generalitat en matèria d'arxius, amb unes atribucions molt àmplies, entre les quals es destaquen les de proposar actuacions i iniciatives en matèria d'arxius i emetre dictàmens sobre programes globals d'actuació arxivística, normativa tècnica, incorporació de nous arxius al SAC, entre d'altres. Des de la seva creació, el (CNA) ha presentat diversos plans: Pla d'Actuació Arxivística 2007-2010 Pla Corporatiu de Gestió Documental de la Generalitat Pla d’Infraestructures d'Arxius del Departament de Cultura. Al mateix temps, la comissió permanent també ha tractat temes com ara el desplegament del cens i mapa d'arxius de Catalunya, un dels principals projectes dut a terme des de la Subdirecció General d'Arxius i que s'està duent a terme gradualment per tal d'arribar a abraçar el màxim nombre de possibles centres d'arxiu del territori. D'altra banda, la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental, creada l'any 1990, ha vist com l'any 2008 ha ampliat les seves funcions, bàsicament pel que fa a l'àmbit d'accés10. La seva tasca des de 1990 s'ha fonamentat en el seguit de comissions creades per a l'anàlisi de la documentació dels arxius catalans que necessitava una avaluació per a determinar la seva conservació, destrucció o accés.