Usuari:Ramarva/proves/Preservació digital de materials sonors

La producció i preservació d’objectes digitals d’àudio

1. Antecedents

1.1 Els arxius audiovisuals tenen la responsabilitat de preservar el patrimoni cultural en totes les esferes de l'activitat musical, artística, religiosa, científica, lingüistica i de comunicació, tant en la vida pública com privada i els seus continguts d'imatge i so, publicats i inedits.

1.2 La preservació vol dotar de la màxima informació sobre el fons en depòsit als usuaris actuals i futurs, per això ha de garantir l'accessibilitat ara i en furur sense cap mena de risc per al objecte d'audio.

1.3 La preservació sempre a requerit de copies per a substituir l'original, el denominat "sustituto de preservación". La limitació de temps de vida del suports, ha fet que migrar capa a altres formats hagui evitat l'obsolescència de reproducció, cosa que en analògic no`podia fer-se per la degradació progresiva de la senyal a cada nova generació.

1.4 Per a fer una bona preservació, el primer es tindre una òptima extracció de la senyal dels suport originals, aquest seria el punt de partida del procés de digitalització.

1.5 Al món digital les copies no tenen perduda de qualitat, estem davantr de "La preservación eterna", però no, una mala administració del arxiu en porta a un temps de vida efectiu molt curt, però un bon sistema, automatitzat i ben planificat ens facilitara les coses per a dur a terme en el moment adecuat.

2. Principis digitals bàsics 3. Meta dades 4. Identificadors únics 5. Extracció senyal de suports originals 6. Formats de destí i sistemes preservació 7. Bibliografia 8. Índex