Història medieval
527 d.C: Primeres evidències d'una catedral visigòtica a la ciutat romana d'Orgia, Urgellum, a l'actual Turó de Castellciutat. Primera menció del bisbat d'Urgellum i el seu bisbe, Sant Just.
781: Any d'inici del pontificat del Bisbe Fèlix d'Urgell, conegut per les seves tesis adopcionistes, considerades heretgia.
793: Destrucció de la ciutat d'Urgell per part de les tropes d'Abd-al-Malik ben Abd-el Uahid i inici de la seva reconstrucció i ampliació a un dels barris de la ciutat situat a la plana del turó de Castellciutat, el vicus Sedis Urgellii.
813: Aparició del Comtat d'Urgell i el primer comte d'Urgell-Cerdanya escollit per Carlemany, el Comte Borrell I.
839: Any de l'Acte de Consagració de Santa Maria d'Urgell.
980: Inici de la sobirania episcopal del Bisbat d'Urgell.
1010: Inici del pontificat del Bisbe Ermengol I i reorganització canònica de la Catedral d'Urgell.
1029: Primera menció documentada d'un mercat a la Seu.
1035: Mort del Bisbe Ermengol I al caure al Segre des d'un pont al Pont de Bar.
1036: Primeres evidències de l'església de Santa Eulàlia, a l'actual Casa de la Ciutat.
1040: El Bisbe Eribau consagra la reforma de la catedral impulsada pel Bisbe Ermengol I
1048: Primera fira documentada a la ciutat, celebrada per la Mare de Déu d'Agost i per Sant Miquel de Setembre.
1059: Any de documentació del primer edifici amb funcions d'hospital, donat pel prevere Arnall
1116: Possible any d'inici de les obres de l'actual Catedral d'Urgell, impulsada pel Bisbe Ot i continuada pels seus successors.
1178: Conveni entre els homes d'Ars i el Capítol d'Urgell, en el que seria l'embrió del poder popular a la ciutat.
1182-1190: Anys de finalització parcial de la catedral d'Urgell, obra de l'arquitecte de possible origen italià, Ramón Llambard. Fins a l'any 1974 la Catedral no estarà totalment finalitzada.
Segle XIII: Documentació on se'ns mostra l'existència de dues viles: Vila Nova (Barri de Capdevila) i Vila Vella (Barri de Soldevila o Tredós). Segle de construcció de la Torre de Solsona.
1200: Inici de la construcció de les muralles de la ciutat.
1210: Pere I eximeix als homes de la ciutat dels tributs reials.
1250: Any aproximat de recuperació de la categoria de civitas (Ciutat) per a La Seu (civitas Sedis).
1273: Primer emplaçament del convent de Sant Domènec, a fora els murs de la ciutat.
1280: Primeres evidències de la institució dels Cònsols a la ciutat.
1304: Primera documentació del Carrer dels Jueus, que ens demostra l'existència de jueus instal·lats a la Seu ja des del Segle XIII.
1348: Arribada de la Pesta a la Seu, on morí entre un 20% i un 35% de la població total de la Seu, que era d'unes 1300-1400 persones abans de la Pesta.
1362: Gran incendi que crema gairebé tot el barri de Capdevila.
1364: Trasllat del convent de Sant Domènec a l'interior de les muralles, situat a l'antiga església de Sant Miquel, construïda l'any 1023. L'espai de l'església romànica seria substituït per un edifici gòtic a inicis del Segle XV.
1379: Any de construcció de les primeres mesures del Carrer Major.
1395: Saqueig i incendi de la ciutat per part del Comte Mateu de Foix
1430 : Publicació de l'anomenada Sentència arbitral per part del cardenal Pere de Foix, que posava fi als més que probables enfrontaments entre el poder municipal i el bisbat a la Seu, que tenien lloc des d'inicis del Segle XV.
1434: Es comença a escriure el Llibre Vermell del Consolat, el llibre d'Actes.
1452: Els cònsols venen l'Hospital Vell al mercader Arnau Capdevila. |
Història moderna
1458: Any d'inici de funcionament de l'Hospital, que no es reformarà però fins al 1460.
1462: Inici de la Guerra Civil Catalana, que afectà a tot el territori.
1470: Part de la sentència del Cardenal de Foix es transcrita al Llibre de Privilegis, la Carta Magna de la ciutat d'Urgell.
1472: Capitulació de Pedralbes i fi de la Guerra Civil Catalana.
1473: Es construeix la Casa de la Ciutat sobre l'antiga església de Santa Eulàlia, del Segle XI.
1474: Nou esclat de Pesta a la ciutat.
1490: El Bisbat d'Urgell passa d'estar integrat al Tribunal de la Inquisició de Lleida, per estar-hi al de Barcelona.
1530: Es construeix el Molí de la Ciutat al Portal de Soldevila.
1536: Habitants de Castellbó assassinen al Cònsol en cap de la Seu, Jaume de Santmartí, amb l'amenaça dels francesos i hugonots, propera a Andorra.
1539: El músic Joan Brudieu és nomenat cantor de la Catedral de la Seu d'Urgell, de la que serà sacerdot des del 1546.
1546: S'acorda que des d'aleshores, la moneda de la ciutat tindrà preferència sobre les altres als comerços de la ciutat.
1548: El Castell de Ciutat passa a dependre de la jurisdicció reial amb l'extinció del Vescomtat de Castellbó. Primera evidència de què es feia el Cant de la Sibil·la a la Seu amb motiu de la Missa del Gall.
1567: S'acorda que els cònsols de la ciutat siguin escollits per antiguitat, dignitat i títol.
1576: Es construeix el Convent Agustí de Santa Magdalena.
1579: Any de construcció de les mesures que actualment es conserven al Carrer Major.
1582: S'organitza la primera defensa a la Seu per l'amenaça dels hugonots, que no s'atreveixen a entrar-hi.
1585: Inici de la construcció del convent de Sant Agustí, a l'anomenada "era de la ciutat". És on es troba actualment la Biblioteca Sant Agustí.
1586: Mor el Bisbe fra Huc Ambròs de Montcada i els problemes amb el bandolerisme a la Seu s'agreugen.
1588: El nou Bisbe, fra Andreu Capella pren possessió del seu càrrec enmig de gran conflictivitat a la ciutat. Els bandolers assassinen 2 veïns de La Seu als murs i 40 francesos ataquen la ciutat al març, tot i que la Seu resisteix.
1592: El Papa Climent VIII expedeix la butlla de creació del Seminari de la Seu, situat on hi ha l'actual Casa de la Missió.
Segle XVI: Possiblement, el Ball Cerdà neix a les acaballes del Segle XVI.
1601: Inici de les obres del col·legi de Sant Andreu, el primer dels jesuïtes a la Seu. Les obres finalitzen el 1605.
1612: Pau Claris i Casademunt és nomenat canonge d'Urgell, marcant l'inici d'una època de major poder dels Canonges a la Seu, enfrontats amb el Bisbat. El 1638 seria president de la Generalitat.
1633: Pau Durán és nomenat nou bisbe d'Urgell, a petició de Felip IV, tot i no arribar a la Seu fins a l'any 1635.
1636: Primers enfrontaments entre el nou bisbe i els canonges
1637: El Duc de Cardona envia 130 soldats per combatre el bandolerisme. Aquests, s'allotjaren a casa dels canonges per petició del Bisbe, tot i l'oposició d'aquests. Dos canonges foren processats.
1639: Últims enfrontaments entre el Bisbe i els Canonges a l'església de Sant Miquel. Quatre canonges foren excomunicats al ferir el vicari general, Dr. Andreu Perpinyà.
1640: Fugida de 5 dies dels canonges de la Seu (francòfons) a Arfa, enmig de la Guerra dels Segadors, iniciada el mateix any. Pacte de Pau Claris amb els francesos per enfrontar-se a Felip IV.
1641: Graus enfrontaments entre els Canonges de La Seu i els ciutadans d'aquesta pel desenvolupament de la Guerra. El Capítol però, era majoritàriament pro-francès.
1650: Mor el Bisbe Pau Duran, declarat enemic capital de la pàtria a Areny de Noguera.
1654: Tot i la caiguda de Barcelona el 1652, la guerra no havia acabat del tot i el príncep Conti ocupa pacíficament la Seu, amb la col·laboració dels canonges pro-francesos refugiats al Rosselló. Els canonges de la Seu van fugir a Oliana i li van explicar la caiguda de la ciutat a Felip IV.
1657: Els canonges fugits intenten recuperar la Seu marxant Segre amunt (3000 soldats). Però els reforços francesos els van fer recular a les portes de la ciutat.
1660 : Es signa la Pau dels Pirineus, que tot i els intents francesos de considerar la Seu com a part del domini de Lluís XIV, obliga als francesos a marxar de la ciutat.
1670-1681: Entre aquests anys, Enric Moliné va editar la Crida que va fer el veguer episcopal, per tal de complir les disposicions bàsiques de convivència i sanitat a la ciutat.
1691: L'exèrcit francès torna a atacar la Seu, iniciant un any de continues ocupacions franceses intermitents.
1692: S'inicien les primeres reformes al Castell de Ciutat, molt malmès després de les últimes ofensives franceses.
Segle XVII: Es reforma la Torre de Solsona arran de la Guerra de Successió.
1700: Carles II mor i s'inicien una sèrie de grans funerals a la ciutat, no sense polèmica per la poca col·laboració dels canonges, continuant amb les polèmiques d'anys enrere.
1701: Els cònsols de la ciutat encarreguen a un pintor un quadre que vinculi Hèrcules amb la ciutat, per aprofitar el mite fundacional.
1704: Catalunya proclama com a rei l'arxiduc Carles d'Àustria, en detriment de Felip V. També la Seu, es posa del costat de l'arxiduc Carles III.
1705: L'artilleria del Castell de Ciutat baixa en rais fins a Ponts. Llorenç Tomàs i Costa, nascut a la Seu, es converteix en Canceller del Principat de Catalunya.
1706: La Seu envia 60 homes per participar al setge de Barcelona, mentre el castell de Ciutat i les muralles de la Seu es començaven a reparar.
1707: Es nomena a Josep Moragues com a governador del castell de Ciutat.
1711: Després de l'ofensiva borbònica, les úniques ciutats que restaven al costat de l'arxiduc eren: Barcelona, Tarragona, Tortosa, Puigcerdà i La Seu.
1713: Moragues capitula el 28 de setembre, essent La Seu conquerida pels borbònics. La guerra, finalitzaria amb la capitulació de Cardona i Barcelona, l'11 de setembre de 1714.
1719: Tropes franceses antiborbòniques ocupen la Seu, restaurant el règim de la insaculació. La Seu fou l'últim lloc de Catalunya en tenir insaculació dels càrrecs municipals.
1720: Tropes borbòniques reconquereixen el castell de Ciutat posant fi a l'ocupació francesa.
1721: Fundació del Convent de les Monges de la Companyia de Maria.
1726: Inici del Llibre de Notes, un dietari redactat pels secretaris de l'Ajuntament de la Seu.
1739: Segons el Llibre de Notes, s'inicia aquí una etapa d'inestabilitat climàtica, amb rogatives a Sant Ot i Sant Ermengol perquè fes sol o plogués.
1756: Es construeix la capella nova de Sant Ermengol, al transsepte nord de la Catedral.
1764: Es fa l'escrivania de plata de la Casa de la Ciutat.
1767: Expulsió dels jesuïtes de la Seu i desaparició del Col·legi de Sant Andreu.
1786: Primeres reclamacions per a fer un cementeri nou fora de la ciutat, que no es construirà fins al 1830.
1788: Gran tongada de terratrèmols a la Seu, que va provocar l'abandó de cases i la reclamació d'obertura de les portes de la muralla. |
Història contemporània
1791: Arribada a la Seu d'un batalló del Regiment d'Infanteria de Sòria davant el perill imminent d'ofensiva francesa a la ciutat. Es requisa l'antic col·legi dels jesuïtes, que passa a ser una caserna militar.
1793: A l'inici de la Guerra Gran, arribada dels francesos a la Cerdanya i formació de les primeres tropes fixes de defensa de la ciutat.
1794: El dia 10 d'abril les tropes franceses entren a La Seu, tot i que el dia 11 van tornar a la Cerdanya, que es va reconquerir al juliol del 1795.
1809: A causa de la Guerra del Francès i la invasió francesa de la Cerdanya, La Seu passa a ser cap del corregiment de Puigcerdà (l'espai administratiu que li corresponia a la Seu segons el Decret de Nova Planta).
1822: Les partides realistes, d'ideologia absolutista, ocupen la Seu al juliol i el 15 d'agost constitueixen la Regència d'Urgell, ubicada a la Casa del Deganat (actual Museu Diocesà). Al novembre però els absolutistes són expulsats de la ciutat.
1823: L'exèrcit absolutista de la Santa Aliança acaba amb el trienni liberal, torna a Ferran VII al tro i els absolutistes tornen a la Seu.
1827: Els frares abandonen el Convent dels Agustins i l'espai es cedeix a la Junta Municipal de Beneficència.
1833: Arribada de Mossèn Cinto Verdaguer a la Seu.
1839: La Reina Regent M. Cristina concedeix al municipi l'edifici desamortitzat dels Agustins, per fer-hi un hospital civil.
1853: Arribada a la Seu del Bisbe Josep Caixal i Estradé, consagrat Bisbe d'Urgell l'any abans.
1854: Gran epidèmia de còlera i fundació de l'Associacio de Socors Mutus de Sant Sebastià (actual Germandat de Sant Sebastià) per ajudar a combatre l'epidèmia a la ciutat.
1857: El Bisbe Caixal presenta el primer projecte de canalització del riu Segre.
1859: Arribada a la ciutat d'Anna Maria Janer, germana de la Caritat, per fer-se càrrec de l'Hospital Municipal de Beneficència.
1860: Inici de les obres del Seminari de la Seu d'Urgell.
1869: Amb l'esclat de la Revolució liberal de La Gloriosa (1868) les monges han d'abandonar l'hospital pel gran clima d'anticlericalisme que s'hi vivia.
1874: Coincidint amb les acaballes de la Tercera Guerra Carlina, les monges tornen a la Seu.
1875: El general liberal Martínez Campos assetja la Seu, un dels últims reductes carlistes de l'estat. Entre els presoners, es trobava el Bisbe Caixal, que va acabar morint a l'exili a Roma.
1890: Arriba la primera vaca (de Suïssa) a la ciutat, fet que marcaria el inici del canvi econòmic de la ciutat, impulsat per Zulueta i la seva Cooperativa Lletera del Cadí.
1882: Es forma l'Audiència de la Seu d'Urgell, amb jurisdicció als partits judicials de La Seu, Solsona, Sort i Viella.
1893: Inici d'una gran crisi agrícola al territori causada per la gran plaga de la fil·loxera.
1894: Primera petita central elèctrica a la Seu, aprofitant el salt d'aigua del molí.
1900: El Doctor Peiró funda l'asil de Sant Josep.
1905: Arriben a la Seu els germans de La Salle, al convent de Sant Domènec.
1906: Arriba la primera carretera a la Seu, la C-1313.
1915: Josep Zulueta i Gomis funda la Cooperativa del Cadí.
1918: Inauguració de la primera central telefònica a la Seu.
1923: L'Ajuntament de la Seu encarrega a l'arquitecte Joan Bergós la redacció d'un pla d'ordenació urbana.
1925: Joaquim Viola Lafuerza funda la Cooperativa Eléctrica Urgelense. S'inaugura també el nou escorxador.
1930: Es funda a La Seu el Centre Republicà.
1931: El 15 d'abril el nou alcalde de la Seu, Enric Canturri i Ramonet, proclama la República a la ciutat.
1933: La Generalitat impulsa a la Seu l'Institut de Segon Ensenyament, conegut més tard com l'Institut Joan Brudieu.
1934: Després dels fets d'Octubre, republicans de la Seu amb Canturri al capdavant, proclamen des de l'ajuntament l'Estat Català, fet que els hi costa l'exili. La Cooperativa del Cadí entra en el sistema de producció moderna adquirint els primers aparells de pasteurització.
1936: La Seu comença a coordinar tots els comitès antifeixistes de la comarca, arran l'esclat de la Guerra Civil. Es municipalitza la Cooperativa Eléctrica i la Companyia d'Aigües.
1937: El Comitè de Milícies Antifeixistes abandona l'Ajuntament de la Seu.
1939: L'exèrcit franquista arriba a La Seu el dia 5 de febrer, provocant un exili col·lectiu d'habitants de la ciutat i la pèrdua de la democràcia.
1942: Es funda la Cooperativa del Camp. Primera biblioteca de la ciutat, la Biblioteca de la Caixa de Pensions
1943: Primera parella de Gegants de la ciutat, Abd-al-Rahman i Constança.
1955: Primera ràdio de la ciutat: Radio Juventud.
1957: S'inicia la representació del Retaule de Sant Ermengol als Claustres de la Catedral i es funda el Museu Diocesà d'Urgell.
1963: Es funda el Sindicat d'Iniciativa i Turisme de la Seu d'Urgell i comarca.
1964: S'inaugura la Palanca sobre el Segre per millorar l'abastiment d'aigües de la ciutat. Es funda el Club Cadí Kanoe-Kayak.
1965: Neix el moviment "Juventud Agraria Rural Católica", d'Acció Catòlica i de caràcter progressista i amb lleugers enfrontaments amb el franquisme. Començava una etapa de gran teixit associatiu a la comarca.
1968: Neix l'Agrupament Escolta Santa Maria d'Urgell i la Unió Excursionista Urgellenca.
1969: Es forma el Cine Club la Seu. Inici de l'oposició popular al franquisme a La Seu, amb l'oposició popular a la construcció del pantà dels Tres Ponts. Es funda l'A.E Sedis. S'inicia el Festival de Música Joan Brudieu.
1971: Castellciutat s'incorpora al municipi de La Seu d'Urgell. Es forma el grup comarcal d'Òmnium Cultural a l'Alt Urgell.
1975: Es forma el Grup d'Estudis Municipals. Es crea la Central hortofructícola de l'Urgellet.
1976: Es formen els Grups de l'Alt Pirineu per aconseguir la recuperació social i econòmica de les comarques de l'Alt Pirineu. Es forma també el Grup Conflent, que participa a la Marxa de la Llibertat del 7 de juliol i s'adhereix a l'Assemblea de Catalunya.
1977: El PSUC es converteix en el primer partit en tindre una seu a la Seu després del franquisme i una publicació, "Carrer Major". CDC comença a tenir afiliats a la ciutat. ERC forma una secció local i un espai al carrer de Capdevila.
1978: El PSC i UCD inauguren locals propis. Eleccions sindicals a la ciutat, en les que UGT, SOC i CCOO obtenen delegats.
1979: Naixement de l'Associació "Amics de la Sardana". Amadeu Gallart i Sort, de la candidatura "Redreçament i Progrés" es converteix en el primer alcalde de la democràcia a La Seu. S'aprova un nou pla d'ordenació urbana.
1982: Grans aiguats a la conca del riu Segre que van deixar un total de 14 víctimes mortals.
1983: El PSC guanya les segones eleccions democràtiques a la Seu i Joan Ganyet es converteix en el nou alcalde de la ciutat.
1984: TV3 s'emet per primera vegada a La Seu.
1985: Any d'inici de RàdioSeu.
1990: Es comença a construir el polígon industrial "La Seu industrial" i el Parc Olímpic del Segre. Inauguració del claustre de Lluis Racionero al Parc del Valira.
1991: Es forma el Centre d'Estudis de l'Alt Urgell.
1992: La Seu es converteix en subseu olímpica de l'especialitat de piragüisme en aigües braves dels JJ.OO de Barcelona.
1993: Neix el Grup de Diables de l'Alt Urgell.
1994: L'edifici de modernista de l'Escorxador es converteix en un equipament cultural de la ciutat.
1995: S'inaugura l'actual Biblioteca Sant Agustí.
1996: S'impulsa la creació d'una escola d'hostaleria, oberta fins a l'any 2006. Inici d'una gran restauració de la Catedral d'Urgell.
1997: Es recupera el Beatus de Lièbana, robat un any abans.
1999: Inauguració de la restaurada Catedral d'Urgell.
2001: Primer any de celebració del Mercat Medieval dels Canonges.
2003: Jordi Ausàs (ERC) guanya les eleccions i esdevé el nou alcalde de la ciutat.
2005: Ot i Urgell es converteixen en la nova parella de Gegants de la Seu d'Urgell.
2008: Albert Batalla (CiU) es converteix en el nou alcalde de la ciutat.
2010: S'inaugura el nou Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell.
2011: Obre les portes l'Espai Ermengol, al carrer Major de la Seu. La Seu es proclama Ciutat Gegantera de Catalunya durant aquell any. Es beatifica a La Seu Anna Maria Janer.
2013: L'històric Ball Cerdà és escollit la "Dansa més viva dels Països Catalans".
|
