Usuari:Ruth.coderch/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ruth.coderch. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Lluís Oliván Sibat va néixer l'any 1968 a Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental).[1] Compagina la feina d'escriptor amb el treball com a professor d'ensenyament secundari. Ha publicat novel·les i contes per adults en català i en castellà, així com també llibres infantils de ficció. Ha guanyat diversos premis literaris, tant en llengua catalana com en castellana.
Llibres publicats modifica
Narrativa - Novel·la modifica
- El taxidermista. Barcelona: Viena, 2005 (Premi Sant Celoni de Novel·la Curta)
- El món líquid. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2006 (Premi Valldaura de Novel·la "Memorial Pere Calders" de Cerdanyola del Vallès)
- El guardián de las hogueras. Barcelona: Edaf, 2006 (Premio Ciudad de Getafe de Novela)
- Un pare possible. Barcelona: Columna, 2007 (Premi Fiter i Rossell)
- Has marxat sense avisar. Barcelona: Columna, 2010 [1]
- Lo que hay en el fondo. Madrid: Lengua de Trapo, 2013 (Premio de Narrativa Valencia)
Reculls de contes modifica
- Parcel·les habitades. Barcelona: Columna, 2008
- Títulos robados. Sevilla: Algaida, 2008 (Premio Alfonso de Cossío de Relatos)
Llibres col·lectius modifica
- La lliçó de l'ocell a Sol d'hivern i altres narracions. Barcelona: Proa, 2001
- A l'ombra de la L a Polseres i altres històries. Figueres: Brau, 2005
- L'Aeròlit a Contes d'aigua 2005
- Una presència invisible a Telefona'm i altres narracions. Barcelona: Pagès, 2005
- Dos germans asimètrics a Dos germans asimètrics i altres contes. Valls: Cossetània, 2006
- L'enginyer industrial Santiago O'Callaghan a Lo que puede un pianista y otros relatos 2006
Novel·les infantils modifica
- El castell del doctor Franchini. Barcelona: Cruïlla, 2012
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Entrevista a Ara Vallès». Ara Vallès. [Consulta: 12 juny 2014].