Usuari:Salvidal/proves

Infotaula de personaRonald Langacker
Biografia
Naixement27 de desembre de 1942 (1942-12-27) (81 anys)
Fond du Lac, Wisconsin
Dades personals
NacionalitatEUA
Es coneix perGramàtica Cognitiva
Activitat
OcupacióLingüística cognitiva
Ciència cognitiva
OrganitzacióUniversitat de California, San Diego

Lloc web[1]

Ronald Langacker (Fond du Lac, 27 de desembre de 1942) és un conegut lingüista nord-americà (professor emèrit de la Universitat de Califòrnia) que destaca com un dels fundadors de la Lingüística cognitiva i el creador de la Gramàtica cognitiva. També ha realitzat importants contribucions a l'estudi comparatiu de les llengües utoasteques, a més d'editar nombrosos reculls de gramàtiques utoasteques poc descrites fins llavors.


Trajectòria acadèmica
modifica

Langacker va desenvolupar els seus estudis a la Universitat d'Illinois, on va obtenir el Doctorat l'any 1966. Des d'aquell any i fins al 2003 va ser professor de lingüística a la Universitat de Califòrnia (San Diego). Des del 1997 al 1999 també va ser el president de l'Associació Internacional de Lingüística Cognitiva. Al llarg de la seva carrera ha publicat nombrosos estudis i articles, vinculats principalment al corrent anomenat lingüística cognitiva.

Orígens de la lingüística cognitiva modifica

Per poder entendre amb precisió què defensa la lingüística cognitiva, i quines han estat les aportacions de Langacker en aquest camp, primer cal presentar les circumstàncies històriques del seu sorgiment. En la segona meitat del segle XX, el generativisme defensat per Noam Chomsky (a partir de la publicació el 1957 de l'obra Syntatic Structures) s'havia convertir en el corrent hegemònic als Estats Units. Les teories que va plantejar Chomsky van suposar una revolució real respecte als plantejaments estructuralistes defensats per Leonard Bloomfield. A banda d'això, també va suposar una canvi de paradigma per a les altres ciències cognitives. Fins llavors, només estaven permesos els constructes que es poguessin observar, derivats dels dictats conductistes defensats per John B. Watson i Burrhus Frederic Skinner. Per tant, totes les interpretacions es limitaven a la vinculació d'un estímul i una resposta.


Chomsky va aconseguir demostrar de manera irrefutable, a partir de la seva crítica al llibre d'Skinner Verbal Behaviour, que resultava del tot impossible explicar un comportament humà tan complex i ple de matisos sense que hi haguessin d'intervenir per força alguna mena de constructes mentals. És així com Chomsky va permetre l'acceptació del mentalisme en les ciències cognitives. El lingüista defensava que la nostra capacitat del llenguatge té com a base essencial la sintaxi. El llenguatge humà és la capacitat que tenim de combinar una sèrie d'elements finits, les paraules, de manera que puguin expressar un nombre il·limitat de missatges lingüístics. Podem fer això gràcies a unes regles de combinació que ens permeten vincular elements petits per formar enunciats més grans. Partiríem d'una informació innata (gramàtica universal) que combinaríem amb els enunciats que sentim per aprendre de petits qualsevol de les llengües del nostre entorn immediat. A més de l'innatisme primordialment sintàctic, una altra idea del generativisme és la modularitat de llenguatge, és a dir, que hi ha un mòdul cerebral autònom que està dedicat de forma específica a processar la informació lingüística, de la mateixa manera que n'hi ha d'altres que es dediquen a processar la percepció visual[1].


Un dels problemes que plantejava aquesta teoria era que no incorporava cap referència als aspectes culturals, històrics, psicològics, socials i estilístics, però sobretot rebutjava incloure en l'anàlisi qualsevol element semàntic. Això va provocar un rebuig en una bona part de lingüistes, que a mitjan dels anys 70, van plantejar que explicar el llenguatge sense que hi intervingui el significat resultava poc satisfactori. D'aquesta manera, pioners com George Lakoff, Charles Fillmore, Ronald Langacker o Leonard Talmy van començar a desenvolupar noves línies d'investigació que partien de supòsits radicalment contraris als dels generativistes i que plantejaven un acostament nou a l'estudi del llenguatge.

Gramàtica Cognitiva modifica

L'aportació principal de Langacker, que va quedar plasmada en les seves obres Foundations of Cognitive Gramar I i II, a la lingüística cognitiva és el que ell mateix va anomenar Gramàtica cognitiva. Tot i que el conjunt de les teories desenvolupen la relació que hi ha entre llengua i cognició, Langacker descriu la relació bàsica que hi ha entre aquests conceptes de forma exhaustiva i detallada. El principi bàsic de la Gramàtica cognitiva és que la llengua és, en essència, una forma de relacionar so i significat. D'acord amb aquesta tesi simbòlica, qualsevol expressió lingüística ve representada per tres elements: una estructura fonològica relacionada amb una estructura semàntica mitjançant una relació simbòlica.

La llengua, des de la perspectiva de la GC (Gramàtica cognitiva), permet que les conceptualitzacions se simbolitzin mitjançant sons (i gestos). La llengua és inherentment simbòlica, i és aquest sistema simbòlic, com a mitjà de comunicació de l'ésser humà, el que ens permet comunicar els nostres pensaments a altres persones i a nosaltres mateixos. La gramàtica, com un dels aspectes del llenguatge, també és inherentment simbòlica i, per tant, significativa. Per tant, la GC planteja una gramàtica sense existència autònoma i que és del tot indissociable del significat.

La llengua es presenta com un fenomen psicològic que no és pas autònom a la resta d'habilitats cognitives. La GC assumeix que la llengua és un dels diferents sistemes de relació que tenim amb la resta de l'espècie humana i que participen en l'organització cognitiva global. D'aquesta manera, la GC entén que els diferents elements gramaticals contribueixen al significat global que tindrà la construcció i, per tant, ens trobem que dues construccions molt semblant en aparença reben una anàlisi semàntica diferent.

a. He sent a letter to Susan

b. He sent Susan a letter.

Per a Langacker, aquestes dues construccions divergeixen semànticament perquè la primera ressalta el trajecte que segueix la carta mentre que la segona en destaca el resultat final. Les dues construccions inclouen els dos sentits, però hi varia el relleu (salience) que cada una d'elles dóna a un dels aspectes. En paraules de Langacker: “they embody substantially different conceptions of whan those data are and what has to be said about them”[2].


En la línia de tot l'estudi dels elements imagístics del llenguatge, Langacker defensa el caràcter metafòric de bona part del llenguatge, cosa que es veu del tot reflectida en la classificació de les construccions figuratives, que són vistes com una faceta més de l'organització lingüística, i no com un element clarament diferenciat. En aquesta concepció de la gramàtica, els patrons gramaticals tenen la forma d'esquemes contruccionals, “unes estructures simbòliques complexes que incorporen les generalitzacions abstractes inherents a un conjunt d'expressions complexes i serveixen de matriu per a la creació de noves expressions amb aquest mateix patró”[3].


Cal entendre que per a Langacker el significat té un paper central en l'anàlisi lingüística i, per tant, assumeix que tots els aspectes gramaticals porten associats una càrrega significativa. Tant és així, que fins i tot es pot donar el cas que aspectes del significat facin que una forma pertanyi a una mateixa categoria semàntica quan formen part de dues categories sintàctiques diferenciades. Parteix d'una visió conceptualista del significat lingüístic, ja que aquest no és res més que l'estructuració del significat conceptual per mitjà d'unes estratègies d'estructuració conceptual (construal). Quan fem servir aquests constructes podem, per exemple, concebre una mateixa escena de formes alternatives, ja que introduïm diferents perspectives des d'on la podem conceptualitzar o hi aportem diferents configuracions de l'atenció que aportem a l'escena concreta.


La GC considera que podem reduir tota l'estructura lingüística a un patrons determinats d'activitats neuronals. Tots aquests patrons presenten una consolidació (entrechment) més o menys clara i, aquest fet, fa que estiguin disponibles per al seu ús com unes unitats ja establertes amb anterioritat. Totes aquestes unitats són com unes plantilles que ens serveixen per poder situar en diverses categories les diferents expressions lingüístiques de què disposem, tenint en compte si s'assemblen més o menys al prototip que hem establert. Aquestes unitats duen a terme una mena de lluita que permet que s'activin en una situació determinada, en funció del nivell de consolidació i d'adequació amb l'expressió final que s'intenta categoritzar.


La GC assigna un significat molt abstracte i esquemàtic fins i tot a les classes gramaticals. D'aquesta manera, la distinció que es fa de forma habitual entre la classe dels nominals i la classe dels relacionals té la seva base en el fet que la primera perfila una “cosa” (que és un terme tècnic que es fa servir per designar una regió determina en un domini cognitiu) i la segona indica una “relació” entre entitats que són diferents. Entre aquesta segona, es distingeix entre “relacions atemporals simples” (per exemple, un adjectiu o un verb estatiu), “relacions atemporals complexes” (aquelles en els quals destaca de manera unitària un esdeveniment format per subesdeveniments, com el grup prepositiu “a través de”) i “processos” (una relació temporal complexa, en la qual es conceben els estats interns com a distribuïts de manera uniforme i de manera discreta i seqüencial en el transcurs temporal). Pel que fa a la visió de les regles gramaticals, la concepció de la GC planteja bàsicament que està formada per construccions. Una construcció és un esquema construccional, una estructura simbòlica complexa en la qual els components són versions esquematitzades d'elements lingüístics concrets.

Obres principals modifica

Referències modifica

  1. Evans, Vivian. Cognitive Linguistics: An Introduction. Edimburg: Edinburgh University Press, 2006. 
  2. Langacker, Ronald. Foundations of Cognitive Grammar, vol. I. Stanford: Stanford University Press, 1987. 
  3. Ynglés, M. Teresa. El datiu en català: una aproximació des de la lingüística cognitiva. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011. 

Enllaços externs modifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvidal/proves


Categoria:Lingüistes estatunidencs