Usuari:Segoman7/proves/Club de Futbol Pobla de Segur

Club de Futbol Pobla (de Segur)

El Club de Futbol Pobla és un equip de futbol català de la localitat de La Pobla de Segur, a la província de Lleida.

Història

Amb l'inici de les obres hidroelèctriques i amb l'arribada al Pallars dels treballadors i dels tècnics de Riegos y Fuerzas del Ebro, alguns dels quals tenien una gran afició futbolística, des del 1917 es comença a tenir referències del futbol al Pallars. Dos anys després, el 1919, es va fundar el Club Futbol Pobla. Cal pensar que aquells partits devien ser una mica rudimentaris, tal com insinuen algunes cròniques de partits publicades a la revista El Conqués. L'origen anglès del nou esport fa que a les cròniques hi sovintegin alguns anglicismes com chout, goal, goal kik, penalty, melec, team, etc. que tan exòtics devien sonar a les orelles dels poblatans de l'època.

Terrenys de joc

• 1922-1928: Camp del Vernedot (al costat de la Central de la Productora).
• 1928-1932: Camp del Sindreu.
• 1932-1935: Camp de Palestra.
• 1935-2014: Camp de Les Escoles.

Entre els anys 1922 i 1928, amb el Camp del Vernedot com a terreny de joc, l'impulsor més destacat d'aquest primer equip de futbol va ser el tècnic de Productora de Fuerzas Motrices, mister Deleser, de nacionalitat suïssa. Aquest personatge - que va dinamitzar la vida esportiva i associativa de la població - era l'entrenador de l'equip alhora que també n'era jugador, acompanyat d'altres jugadors com ara Pere Cortina Mauri - ministre de Franco a les darreries del franquisme - i Enric Vilanova - (conegut com Enric de Cuba) - futur arquitecte i membre d'un moviment, GATCPAC, que té en l'edifici del Comú de Particulars el millor exponent pirinenc. L'augment de la pràctica del nou esport a La Pobla de Segur va provocar la necessitat de trobar un lloc adient per a la seva pràctica. Així, sota l'aixopluc de la Productora, el 26 de desembre de 1922, diada de Sant Esteve, es va inaugurar el Camp de Futbol del Vernedot, primer camp de què ha disposat l'esport poblatà al llarg de la seva història. La situació del camp, al costat de la Central de la Productora i del canal, evidencia les vinculacions entre la companyia i el club. En el partit inaugural es van enfrontar Productora Fuerzas Motrices Sport Club Pobla i el Club Trempolí d'Esports. Al final de l'encontre es va lliurar una medalla commemorativa de la diada a cada jugador. Els colors de les samarretes de l'equip local eren el groc i vermell de la senyera. El 18 de juny de 1923, amb motiu de la festa major, es va celebrar el primer gran encontre internacional on la Pobla es va enfrontar al Stadium de Tolosa (França). El trofeu que es va disputar en aquell partit encara es conserva a les vitrines del club i ha esdevingut el més antic dels molts que s'hi conserven. Al llarg d'aquells anys el club també es va enfrontar a altres equips d'anomenada però més propers geogràficament, com el Tàrrega, el Lleida i, fins i tot, l'Europa de Barcelona.

Les necessitats de la Companyia van fer que l'any 1928 es clausurés el camp del Vernedot i el jovent de la Pobla va habilitar un nou camp en uns terrenys coneguts com Sindreu, més allunyat que el Vernedot de la població i, segurament, no tan ben arranjat com l'anterior. Sembla ser que el camp no devia reunir les condicions òptimes i només s'hi devia jugar amb motiu d'algun encontre concret. Bona prova d'això és l'anècdota que s'explica de com abans d'un partit el jovent va haver de cremar els esbarzers del camp amb tan mala sort que el foc es va estendre i va cremar, fins i tot, la quadra del Sindreu. Alguns poblatans encara recorden com la gent baixava a apagar el foc. Aquest període devia ser d'una certa decadència i només hi ha referència de trobades puntuals i esporàdiques amb equips molt propers a la Pobla, com Tremp, Salàs i Rialp. En els primers encontres d'aquesta nova etapa el Pobla encara vestia la camiseta de la senyera, identificativa també de l'equip de la Productora. La possible desvinculació entre l'empresa i el club devia ocasionar el canvi de colors de la camiseta i de la pròpia denominació de l'equip. El nou uniforme estava format per una camiseta groga amb el coll blau i uns pantalons de color negre.

L'any 1930 neix a Barcelona, sota la inspiració de Josep Maria Batista i Roca, l'entitat coneguda com Palestra, que tenia com a objectius l'impuls del catalanisme, el foment de la llengua catalana i l'educació de la joventut en uns valors nacionalistes. La Pobla de Segur no va restar al marge d'aquest important moviment i havia de ser la delegació poblatana de Palestra la que l'any 1932, tot just creada, va posar novament en marxa el futbol a casa nostra. L'ambient de fervor patriòtic feia que a la mitja part dels partits de festa major es ballessin sardanes. Els socis de Palestra, que tenia la seu al mític Cafè de la Unió, van superar la necessitat d'un espai més adient on practicar el futbol i van construir un nou terreny de joc a l'indret on a l'actualitat hi ha la gravera del Rius -camp que va estar en funcionament fins l'any 1935- quan les obres del nou grup escolar van dotar la Pobla de Segur del camp d'esports de què encara gaudeix a l'actualitat. Per primera vegada a la història el Pobla va participar en un torneig organitzat entre equips de les terres de Lleida. El Pobla va proclamar-se'n campió l'any 1934. Un dels principals jugadors de l'equip de Palestra era Ramon Saliva, futur general de l'exèrcit soviètic.

L'any 1935 de nou es va produir un canvi d'escenari en elpanorama futbolístic poblatà, iniciant-s'hi el periode més llarg de l'entitat en un camp de futbol. El primer partit que es va celebrar en el nou camp de les Escoles va enfrontar el Pobla amb el Senterada. S'aconseguí un resultat molt ampli de 6 a O a favor de l'equip local. No obstant això, la inauguració oficial del camp va tenir lloc el 29 de setembre de 1935, diada de la festa Major de Sant Miquel, quan es va inaugurar oficialment el nou grup escolar. Era president Francesc Sorigué. En aquella ocasió els locals, entrenats per Rafel Manel (Tana), van enfrontarse al Penya Orient (C.D.Europa) de Barcelona amb un resultat novament favorable als de casa, que van aconseguir un trofeu donat per l'Ajuntament. A la mitja part, el Sr. Càndid Mestre va regalar a cada jugador una medalla com a record d'aquella efemèride esportiva que ha de figurar als annals de la història de l'esport poblatà. El canvi de camp va anar acompanyat també de canvi de nom, d'uniforme i d'escut. L'equip va passar a anomenar-se Atlètic Sport Club. La indumentària regalada per l'empresari Francesc Cases era formada per camisetes de color vermell i blanc, uniforme que s'ha mantingut fins als nostres dies. La nova insígnia del club estava formada per la senyera, les torres i les graelles de l'escut de la Casa Llorens i Torres. En els mesos anteriors a la guerra civil, com en edicions anteriors, el Pobla va participar en el Campionat de les Comarques Lleidatanes. A banda de les celebracions dels partits del campionat, se n'organitzaven fora de competició oficial amb entitats cíviques i polítiques de diferents poblacions de les terres de Lleida que s'oferien a jugar - com potser també ho feia el Pobla - a canvi d'una quantitat que cobrís el transport i un petit refrigeri pels jugadors. La guerra va marcar aquest breu període de la nostra història esportiva en què, evidentment, molts dels minyons poblatans van marxar al front - d'on alguns mai no van tornar - i d'altres a l'exili. Alguns dels partits organitzats a partir de l'estiu de 1936 ho foren a benefici dels hospitals del front. A la convocatòria als partits es feia una crida a l'assistència malgrat, de vegades, la poca qualitat dels jugadors convocats: «esperem que tots els poblatans faran acte de presència, sense mirar la vàlua dels jugadors que compondran els equips els quals s'han ofert voluntàriament.» A títol de curiositat, el preu de l'entrada era d'una pesseta pels homes i de dos rals per les dones i els nens. L'activitat futbolística d'aquesta època anà minvant a causa de la carestia del combustible i del l'encariment conseqüent del transport. Per altra banda, es van jugar diversos partits amb refugiats de Madrid ubicats temporalment a La Pobla de Segur. D'aquest període es conserven algunes cròniques manuscrites signades per E. Just.

L'entrada de les forces nacionals l'abril de 1938 i l'estabilització del front de guerra per espai d'uns mesos a la zona va representar una aturada en la pràctica del futbol com a esport competitiu organitzat, encara que es van jugar innombrables partits de futbol entre les forces destacades a la localitat, com a esbarjo, mentre eren lliures de servei al front immediat. Finalitzada la guerra i per tal d'intentar normalitzar la pràctica de l'esport entre el jovent local, el dia 18 de juny de 1939 es van inaugurar els seients i les tanques del camp i es va jugar un encontre entre el Pobla i la Seu de Lleida. A partir d'aquell moment es van jugar partits esporàdics fins l'any 1942 en què el Pobla es va tornar a organitzar i passà a anomenar-se Atletic Club Futbol Pobla, sense la paraula catalanitzada esport. Fruit del nou ordre social el club va aixoplugar-se sota l'organització sindical d'"Educación y Descanso". Aquell any de 1942 - era president Francisco Solduga - va organitzar-se el primer campionat de la postguerra que va anomenar-se Campeonato de la Conca; hi participaren els equips de Palau de Noguera, Tremp, Salàs de Pallars i la Pobla de Segur. També van jugar-se diversos partits amistosos contra equips de localitats més o menys properes com Àger, Ivars d'Urgell, Benavarri, Lleida i el Pont de Suert. La sempre difícil mobilitat en aquells moments de manca de combustible féu que s'aprofitessin els camions de Cales, Cementos y Carbones de la Pobla - on treballaven la majoria dels jugadors - per desplaçar-se. Fins i tot, en alguna ocasió, el Pobla es denominà Cales, Cementos y Carbones de la Pobla de Segur, S.A. Tenim constància, per exemple, que amb aquest nom el Pobla s'enfrontà a l'equip del Regimiento de Artillería núm. 21 - estabilitzat a la zona amb motiu del maquis - el desembre de 1945. Aquesta nova presència de militars va donar lloc a un seguit de partits entre el Pobla i membres de les diferents unitats destacades a la vila. Així, el 1948 es jugà un torneig anomenat Copa Coronel Jefe de la Segunda Agrupación de Batallones de Montaña on participaren els equips de la Pobla, de Tremp, i del 5è i 6è batalló. L'any 1948 va desaparèixer l'Atletic Club Futbol Pobla, adherit a Educación y Descanso, i va néixer el Club Futbol Pobla. El nou president va ser Ramon Admetlla i l'entrenador Joaquim Brenuy. Cal destacar el jugador Carner, titular del R.C.E. Espanyol que va reforçar el Pobla en moltes ocasions. Sense cap mena de dubte el partit més important d'aquella època va ser el que va tenir lloc el dia de la festa major de 1949 en què el Pobla es va enfrontar al F.C.Barcelona, liderat pel llegendari porter Ramallets. El resultat va ser aclaparadorament favorable als blaugrana que van guanyar per 11 a 2. En l'alineació del Pobla hi jugava Buque, que arribà a ser un destacat davanter del València C.F.

La presència constant de tropa al campament proper de Mascarell, que començà a funcionar plenament l'any 1950, va animar novament la pràctica local del futbol. Fins i tot es va voler participar en torneigs organitzats per la Federació Catalana de Futbol, per la qual cosa van haver de federar-se els jugadors titulars. Perquè això fos possible, el camp va haver d'adequar-se amb la construcció de noves casetes per a vestidors. Per tal de recaptar fons a benefici del futbol es van organitzar un seguit de vendes de participacions de loteries i diverses rifes d'obsequis. Els resultats obtinguts entre els anys 1950-1955 van ser més aviat decebedors. El Pobla va enfrontar-se a l'Aitona, el Vilanovense, l'Andorra, el Fondarella, l'Ivars d'Urgell, el Tremp, el Linyola, el Penya Gols i el Térmens sense aconseguir cap títol. Tot i així, el treball tenaç de preparació de l'equip va fer possible l'aparició d'un bon planter de jugadors com Antonio Roca Reguard, que va arribar a jugar a primera divisió amb l'Osasuna. Aquell treball de preparació física va donar el seu fruit la temporada 1956-1957, una de les més glorioses del Club Futbol Pobla. La seu social de l'equip era en aquell moment al Club Bar Sport on es reunien els socis i simpatitzants. Presidit per Alfonso Rojo Revilla i entrenat per Catalina, el Club va quedar campió provincial de Lleida d'aficionats després d'haver guanyat el Granja d'Escarp per 2 a 1 en un camp del Lleida de gom a gom en què es va recaptar la important quantitat de 9.000 ptes. Aquesta victòria li va permetre de jugar el Campionat de Catalunya d'aficionats on va ser eliminat a les semifinals per l'Espanyol, després d'una grandiosa i memorable temporada. Els èxits van continuar la temporada següent, en què es va proclamar campió de primavera. Les temporades 1956-1957 i 1957-1958 es va jugar a més el Torneo Pirenaico entre els equips U.D. Pont de Suert, U.D. Bossost, C.A.R. de Tremp i C.F. Pobla. Aquell mateix any es va dissenyar un nou escut que va ser vigent fins el 1985, tot i que, a causa de la manca de recursos es va portar a les samarretes fins l'any 1991. El tancament del campament de Mascarell i l'inici del de Talarn l'any 1959 marca el declivi momentani del Pobla.

Des del 1959 fins al 1966 hi va haver una important crisi esportiva per al Club Futbol Pobla, ja que no es va jugar cap partit de competició. Només és digna d'esment la labor del Sr. Melcón que desinteressadament va tenir cura d'entrenar el jovent per tal que a la Pobla no es perdés l'afició futbolística. La crisi va començar a ser superada a partir del 1966 amb la creació de l'Agrupación Cultural Recreativa Pirineo que va aglutinar la pràctica de l'esport. El nou club va sorgir de la donació de 60.000 ptes. feta per l'associació de pares de família de l'empresa Enher que van pretendre d'impulsar activitats recreatives, culturals i esportives i, entre aquestes, la pràctica del futbol que no havia mort del tot, especialment entre el jovent, per la tasca del Sr. F.Rojas que va esdevenir el nou president del Club i els senyors Almeida i Ramon Arilla com a entrenadors. El nou club, la seu del qual era a casa Orteu, vestia samarreta de color groc i pantalons blaus, els reserves samarreta de color vermell. L'any 1966 es va proclamar campió de primavera. Dos anys després, el 1968, a la lliga d'aficionats, va arribar a les semifinals i va perdre contra el Vallfogona de Balaguer. La temporada 1969-70 no hi va haver esport de competició; només tenim constància d'alguns partits amistosos.

El 1971 començà un nou període esplendorós del futbol poblatà, sota la presidència d'Antonio Buitrón Crespo. Les temporades més rellevants d'aquest moment van ser la de 1971-1972 - l'entrenador era Ramon Arilla - en què es va jugar el torneig de primavera i es va acabar en quart lloc. La temporada següent va quedar novament quart classificat en el torneig d'hivern i, en el torneig de primavera, es va proclamar campió. Un dels anys més memorables de la història del club va ser la temporada 1973-1974 en què el Pobla es proclamà campió de tercera categoria regional i va pujar a segona regional. Cal ressaltar el 1974 la creació de la Penya Blaugrana, que es va convertir en la principal animadora del club durant aquells anys. La temporada 1973-1974 l'equip juvenil va entrar per primer cop en competició oficial. Entre el 1974 i 1984 el club es va mantenir a la segona categoria regional entrenat, fins el 1979, pel capità Alonso - destinat a l'AGBS, a Talarn - i reforçat sovint amb militars de Talarn. El Pobla es va vestir de luxe el 1984 amb la visita de l'equip titular del València C.F. que es trobava a Rialp en estada d'entrenaments de pretemporada. Una altra temporada que cal destacar per diferents motius és la de 1985-1986, quan sota la presidència de Pere Sorigué, es van construir les noves casetes i es va publicar el primer butlletí informatiu del Club. La mateixa temporada es va participar a la competició de l'Alta Muntanya. En aquesta època també va néixer el bingo partido que es va convertir en una font d'ingressos pel club i del qual Joan Fusté (Xoni) va esdevenir un dels seus personatges més populars. El 26 de juliol de 1986 es va celebrar el cinquantè aniversari del camp de les Escoles; s'encunyà una medalla commemorativa, s'estrenà un himne al Club Futbol Pobla amb música i lletra de Montserrat Rocafort i s'erigí un monòlit que deixa constància de l'efemèride pel futur. L'any 1987 es va ampliar un metre el camp de la banda de les escoles.

La temporada 1992-1993 el Pobla es va classificar segon del seu grup de segona regional i va participar en el play-off final on, després de vèncer el Castelldans per 0-3 es va proclamar campió i va pujar a primera regional i va arribar així a la categoria de competició més alta de la seva llarga història. Com a record d'aquesta gesta es va lliurar a cada jugador i a diversos col·laboradors un diploma commemoratiu. El president era Xavier Solduga Tartera i l'entrenador el Sr. Jordi Mauri. En aquesta mateixa temporada, a les camisetes dels jugadors s'hi va estampar el nom del patrocinador, Copirineo. L'any 1994 es va celebrar el 75è aniversari de la creació del club. La temporada 1993-1994 l'equip de juvenils participà novament al campionat oficial. Per primera vegada hi jugava el poblatà Carles Puyol, que posteriorment ha estat una de les figures més emblemàtiques del futbol català dels darrers temps amb la seva titularitat i capitania al Futbol Club Barcelona, una medalla de plata olímpica, dues Eurocopes i una Copa del Món de seleccions així com tots i cadascun dels títols nacionals i internacionals de clubs. En la clàusula del fitxatge de Carles Puyol el Futbol Club Barcelona es comprometia a lliurar al Pobla la suma de quatre milions i mig de pessetes en el moment de la signatura del contracte, si Puyol arribava a jugar a Primera Divisió. Aquell somni es va fer realitat el 26 de desembre de 1999. Els juvenils del Pobla van proclamar-se campions la temporada 1997-1998. En aquest equip jugava una altra de les figures que el Pobla ha donat al futbol català, Marc Bertran, que posteriorment va ser fitxat pel R.C.E. Espanyol, i que ha militat de forma destacada en equips com el C.D. Tenerife (on era un dels capitans) o el C.A. Osasuna en l'actualitat. Progressivament es van anar incorporant al club altres categories a causa de l'afecció al futbol entre els més petits. Així, la temporada 1998- 1999 l'equip infantil va entrat en competició i la següent - 1999-2000 - el de cadets. Fruit d'aquest suport al futbol base, l'equip infantil es va proclamar campió de la temporada 2000-2001 amb l'entrenador J. Nus. Com a conseqüència d'aquesta revifalla, el club va dur a terme noves reformes entre les que destaquen la nova il·luminació del Camp de les Escoles, inaugurada oficialment l'any 1999, o la creació de l'Escola de Futbol Pobla de Segur i Comarca, actualment encarregada de tot el futbol base. Sense cap mena de dubte, aquests anys es va viure una de les etapes més importants pel Club Futbol Pobla sota la presidència de Manuel Pascual, la direcció tècnica del Sr. Ordi i la seu social al poliesportiu. Així, la temporada 2001-2002 el Club va quedar el tercer classificat a la lliga i el mateix any es va crear la Penya Bombonera, que va renovar l'ambient futbolístic de la Pobla acompanyant el club a cada partit tot animant-lo a seguir endavant. Fins i tot s'arribà a editar un CD amb les cançons que es cantaven al camp. La darrera fita d'aquesta renovada trajectòria va ser la inauguració de la Penya Blaugrana Carles Puyol integrada per bona part dels poblatans que veuen en el seu ídol la projecció de la Pobla arreu del món. En les darreres temporades, caldria destacar l'ascens del C.F. Pobla a segona regional catalana aconseguit en la campanya 2012-13, després de finalitzar subcampió en una gran temporada amb el tècnic Cristóbal Marchal i el president Ramon Vila al capdavant.