Sepulcres de la capella de la Immaculada Concepció de la Seu de Tarragona(1678-1683)

El conjunt arquitectònic al que pertanyen aquests dos sepulcres, és dels més rellevants construït o realitzat durant el segle XVII, que trobem a Catalunya ja que té un complex conjunt iconogràfic.

Història

modifica

La Capella de la Immaculada Concepció, té un important sistema de mecenatge nobiliari, el mecenatge va arribar de la mà de Diego Girón de Rebolledo, Prior capitular de la Catedral de Tarragona. Dins el majestuós record a la vida d'aquest personatge eclesiàstic, hi figuren diferents noms d'artistes com el canonge arquitecte Fra Josep de la Concepció, el pintor Josep Grau, el forjador Joan Andreu i l' argenter Bonaventura Fornaguera. Totes aquestes personalitats fan que aquest sigui un treball d'un detallisme exquisit, així com un coneixement dels models estètics a admirar, dels quals es deixen veure din de la mateixa Catedral de Tarragona, el punt més alt de la ciutat.

L'estil al que pertany l'obra, el Barroc, és un estil que es va desenvolupar i arrel·lar durant els segles XVII i part del XVIII. L'art en aquest període va estar influït per molts factors com l'economia, la política però sobretot va estar influït per la religió, per la divisió que va protagonitzar Martí Luter entre l'església catòlica i la recent nascuda Església Protestant. En aquest context històric la societat estava dividida per estaments, i la burgesia volia obtindre un paper més important dins la societat, aquest desig fa que sigui possible observar obres, com la de Diego Girón de Rebolledo, els burgesos buscaven el reconeixement comprant i creant obres d'art.

y en la que la burguesia alcanzo un papel preminente, lo cual hace que sea entendible que esta clase social, burguesia, buscara el reconocimiento mediante el pago de obras como es el caso de esta de la mano de  Diego Giron de Revolledo. Junto a este estilo hay dos fenomenos historicos estrechamente ligados y en relacion a lo redactado, la Contrarreforma catolica y el absolutismo monarquico. Como ya se ha citado anteriormente, la burguesia va a desenpeñar un papel importante en relacion al arte y su afan por reflejar sus gustosa diferencia de la  europa protestante, que si lo hicieronen pintura pero en cuanto a las iglesias, prohibieron  tajantemente las imagenes en la decoracion de sus templos.

Descripció

modifica

Els sepulcres tenen una estructura idèntica exceptuant las volutes de ambdós, estan supeditats por columnes d'ordre toscà amb un pedestal de pedra negra, sobre el qual hi ha una treballada fila de alabastre, procedent de las canteres d'Horta i Tarragona, així com una ornamentació prevista de mascarons sostinguts, una gran part rectangular, la qual es veu supeditada per dues figures esculpides on es mostren els cosos sencers, centrat entre els dos cosos trobem un epitafi de baix relleu. Aquesta part està coronada per un marc oval. Trobem un entaulament amb un fris i una cornisa sortint amb motius filo-mòrfics. Sobre el frontó trobem imatges corpòries de virtuts, al timpà coronant els dos sepulcres, un gran escud, de la família Rebolledo. Finalment els sepulcres estan acabats amb dos Àngels "puttis", deixant un espai central per un bust de la mort, i en l'altre sepulcre un bust de la justícia. El bust de la mort, representa la vanitat de les glòries mundanes davant la inevitable mort, aquest bust esta col·locat al sepulcre de Diego Girón de Rebolledo, on també trobarem consignes eclesiàstiques. I la imatge de la justícia representa un camí cap a la Redempció, i esta col·locat al sepulcre dels seus dos germans, on també trobarem trofeus militars de la família Rebolledo.

Referencies

modifica

Bibliografia

modifica
  • Bosch i Ballbona, Joan. Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. [Manresa]: Caixa de Manresa, Obra Cultural, 1990. ISBN 84-505-9553-3.