Usuari:Taniainat/proves/La Dueña
Única òpera composada pel compositor català d'origen suís Robert Gerhard i Ottenwaelder.
| Compositor | Robert Gerhard |
|---|---|
| Parts | 3 |
Història i context
modificaRobert Gerhard (Valls 1896-Cambrige1970), va composar l'òpera La Dueña entre els anys 1947-1949.
Aquesta òpera, es va estrenar en forma de concert al Camden Theatre, el 1949, amb l'Orquestra de la BBC de Londres, dirigida per Stanford Robinson, en anglès.
Anys després, 1951, es va anunciar en forma escenificada per al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània de Wiesbaden, però finalment Gerhard, que hi assistia, es va haver de conformar amb què fos novament cantada només en forma de concert, traduïda en aquest cas a l'alemany.
30 anys després, al 1992, La Dueña, va ser finalment estrenada a nivell mundial en forma d'òpera al "Teatro de la Zarzuela de Madrid".
Argument de l'òpera
modificaRobert Gerhard va utilitzar com a llibret el text en anglès "The Duenna, or The Double Elopement" de Richard Brinsley Sheridan, del qual ja s'havia composat una òpera còmica en tres actes al segle XVIII per Thomas Linley i el fill d'aquest. També, entre els anys 1940-1941, Prokòfiev va escriure una "Duenna", òpera que duu el subtítol "Casament en un monestir".
Acte I
modificaEscena 1-"Un carrer davant de la casa de Don Jerome, a Sevilla".
Escena 2- "Una cantonada"
Escena 3- "Una cambra a casa de Don Jerome"
Escena 4- "Una plaça de Sevilla"
Acte II
modificaEscena 1- "Habitació de la casa de Don Jerome"
Escena 2- "Habitació petita a la casa d'Isaac"
Escena 3- "Una altra habitació a casa d'Isaac"
Acte III
modificaEscena 1- "El locutori d'un priorat"
Escena 2- "Habitacions nobles de la casa de Don Jerome"
Anàlisi de la música
modificaLa major part de la música d'aquesta òpera és tonal, centrada en l'escala de Mi Major, amb nombroses modulacions i jocs de contrasts tonals i amb melodies construïdes amb agilitat i sentit de la localització del drama.
En les parts dialogades l'orquestra desenvolupa unes textures i un contrapunt de temes que sovint creen unes dissonàncies comparables al llenguatge d'Alban Berg o Luigi Dallapiccola. L'òpera fou revisada a mitjan anys 1950 de cara a unes funcions que no es va arribar a materialitzar, i al 1992 va estar de nou revisada i retocada de cara a una escenificació per David Drew, el qual va tenir-ne cura de la partitura.