Usuari:Tonivmp/proves/El cor quiet (Q86451659)
< Usuari:Tonivmp | proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Tonivmp. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El cor quiet en la biografia i la trajectòria poètica de Carner. La poètica de Carner i l’aproximació al postsimbolisme.
El cor quiet és un poemari de Josep Carner publicat l'any 1925.
Estructura del llibre
modificaEl poemari està dividit en cinc parts:[1] L’estructura del llibre: caràcter i temes dominants de les cinc parts; la trajectòria des de la inquietud al seny; la natura; els moments de la vida humana.
- Les nits: la nit com a espai del misteri, la inquietud i la interrogació metafísica i religiosa (per ex. “Nocturn”, “Perdut...”, “Cau a la mar...”); la presència de la mort (per ex. “Proximitat...”); la follia (per ex. “Nit de sant Joan”); el camí cap a la salvació (per ex. “A Jesús”); l’assenyament i la maduresa (per ex. “El beat...”).
- Els arbres: descripció i humanització de la natura; l’arbre com a exemple humà: la diversitat (per ex. “Els nostres pins”), l’ordre i la virtut (per ex. “Els pollancs...”), l’asserenament (per ex. “L’eucaliptus...”), la creixença exemplar i vivificadora (per ex. “Els cocoters...”).
- Les estampes: el poeta i la contemplació del món exterior; l’ordenació segons el cicle de les estacions i el cicle litúrgic (especialment el cicle de Nadal i Pasqua); la perfeccció de la natura (per ex. “Venus”); la natura humanitzada (per ex. “Arts de bruixeria”, “El raig...”, “Mar de diumenge”); la imaginació del poeta; l’home i els llocs (per ex. “Casa que fou...”, “El retorn...”, “Porta d’hostal”); la natura com a pretext per a la reflexió sobre la vida (per ex. “Cançoneta incerta”, “Fred”); presència de Déu en la natura (per ex. “Volts de Nadal”, “Processó...”).
- Les adreces: poesia de circumstàncies i reflexió sobre moments de la vida (per ex. “La naixença...”, “A una núvia”).
- L'assenyament: l’actitud madura davant la vida i l’adquisició del seny; la migradesa de la vida humana (per ex. “Interval”, “Les fulles...”, “Temença”); la follia (per ex. “L’home que fa...”); l’edat madura, l’assenyament i la conformitat (per ex. “Cançó de la mudança”, “Cançó de la quarantena”); la transcendència contra l’oblit i la mort (per ex. “El castell de l’oblit”). Aspectes formals de El cor quiet: formes mètriques convencionals (per exemple, sonets i cançons) i assaig de noves formes (especialment a “Les nits”: poemes sense estrofisme regular i amb versos polimètrics).
Referències
modifica- ↑ Subirats, Andreu «'El cor quiet' / 'Serenidad' o 'El corazón en calma'». Rels. Segona època, 2008, pàg. 103–113.