Usuari:Vsuarezp/CAT-AST
El diccionari de la Academia de la Llingua Asturiana reconeix [ ] paraules d'origen català. A continuació s'ofereix una llista dels mots catalans que han penetrat en el vocabulari asturià.
A (7)
modifica- acotar
- adrede
- aguaitar
- albergue
- amainar
- andarivel
- arguyu del orgull
- avería
B (7)
modifica- bacín (del català antic bacín, i aquest del llatí medieval bacīnum, "tassa"[1])
- balda
- barraca
- betún
- borde (adjectiu)
- borracha
- bou
C (19)
modifica- cairel
- cantel
- cantimplora
- capicúa (de «capicua», «cap i cua»)
- carretón
- cascabel[2]
- chácena
- chafarderu
- chamelu
- chuleta
- clavel
- clavelina del clavellina
- cohete
- confite confit
- congoxa congoixa
- convite convit
- cordel cordell
- corréu correu
- cortapisa
D (1)
modifica- dátil dàtil
E (6)
modifica
F (6)
modifica- falla
- flexe de fleix
- forasteru
- forcexar
- fornir
- fréxole[4]
G
modifica- galdido
- gandaya
- garba
- genol
- gobén
- gobernalle
- granel
- grao
- grapa
- gresca
- greuge
- gros
- grupada
- guaita
- guante
L (1)
modifica- llinaxe (de «llinatge»)
M
modifica- macarra
- maitines
- malbaratar
- malcoraje
- mancha
- manigueta
- manjar[5]
- manuella
- margallón
- mariol
- masada
- masía
- masovero
- melís
- melsa
- menge
- mercader
- mercadería
- mercería
- mero
- metalla
- micer
- miñón
- mirrauste
- mojada
- mojel
- molde
- molsa
- moncheta
- morel de sal
- moscatel
- mosén
- mosqueta
- mostela[6]
- mostellar[7]
- mote[8]
- muelle
- mújol
- musola
N
modifica- nácar
- naipe
- nao
- naucher
- neto
- nevereta
- ninot
- nolit
- noque
- novecentismo (de «noucentisme»)
- novel
P
modifica- pagel
- pajarel
- palafrén
- palangre
- palenque
- palmejal (de «paramitjal»)
- panoli (de «pa amb oli»)
- pansido
- pantalla
- papel
- paella
- pavorde
- payés
- peaje
- pebete (de «pevet»)
- pelaire
- pelitre
- percanzar
- percha
- perchel
- perno
- perol
- perpunte
- peseta (< «peceta» diminutiu de «peça»)
- pésol
- petar
- picaporte
- pilatero
- pincel
- pinjar
- piñonate
- piular
- placer
- plantaje
- poncella
- porcel
- porche
- pota
- pote
- preboste
- prensa
- proejar
- proel[9]
- proís
R
modifica- rabasaire
- rabassa morta
- rapa
- rape (pejesapo)
- regala
- remiche
- rengle
- reloj
- reo
- retal
- retel
- retrete
- riel
- ringlera
- rol (rolde, rollo)
- roquete
- rosca[10]
- rozagante
S
modifica- salicor
- salvaje
- sastre
- sardinel
- semblante
- seo
- serpol
- serviola
- siroco
- sirria[11]
- sobrasada
- soler
- somatén
- sor
- sosa
T (3)
modifica- tafetán
- trébole trébol
- turrón
V (2)
modifica- ventrisca del català ventresca
- viaxe del català viatge
OTROS
modificaNun apaecen nel diccionariu pero sí tienen usu na fala: Alioli, dosel,
Notes
modifica- ↑ segons el diccionari de la Gran enciclopedia del mundo
- ↑ GEM: cascabel. (occità i català «cascabel» i aquest del llatí cascabellus, diminutiu de cascabus per caccabus «esquilla»)
- ↑ GEM: embornal (com en català «amburnal», i l'asturià empruno, "pendent", del llatí in prono "en pendent")
- ↑ GEM: (del català «fèsol» i aquest del llatí phasŭlus per phaselus)
DRAE: (Del llatí faseŏlus, i aquest del grec φάσηλος, influenciat pel mossàrab brísol, gríjol, "pèsol") - ↑ GEM: (del català «menjar», i aquest del llatí manducare)
DRAE (del català antic o de l'occità «manjar»). - ↑ GEM: (del català «mosta», i aquest del celtiber ambibosta)
DRAE: Del lat. mustēla, "mostela", per la forma i color d'aquest animal) - ↑ GEM: (del català «mostell», i aquest del llatí mŭstum)
DRAE: (Forma lleonès derivat del llatí vulgar *mustalĭa, nominatiu plural de *mustālis, "de most", pel sabor de la fruita d'aquest arbre, i sufix -ar - ↑ GEM: (del català o francès «mot», i aquest del llatí mŭttus, "grunyit")
DRAE: (de l'occità o francès «mot», "paraula", "dita") - ↑ GEM: (de l'occità proel, "proer" i aquest del llatí prora)
DRAE: (del català «proer», i aquest del llatí prora) - ↑ GEM: (portuguès i català «rosca»).
- ↑ GEM: (cat. «aixerri»)
DRAE: (de origen preromà)
Referències
modifica- Rinconcete
- Gran enciclopedia del mundo, 1964, S. A. de ediciones Durvan, Bilbao
Pallabres qu'habría emprestar l'asturianu dende'l catalán
modificaEnsaimada, coca, escudella (escudiella n'asturianu), fuet,
Adautación de pallabres asturianes al catalán
modificaFALS AMICS
modificaCantel 1. m. Mar. Pedazo de cabo que sirve para arrumar la pipería. U. m. en pl. y cantel, el: sust. Maderu [de los que suxeten echada una barrica, una pipa].
llonja y llonxa
truque en castellano
galdir
oraxe, oraje
PALLABRES IGUALES o ASEMEYAES
modificaFartó-fartón