Usuari:Wikifemme-cianuro/proves/Helke Sander
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Wikifemme-cianuro. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Helke Sander modifica
Nascuda a Berlin, va estudiar art dramàtic a Hamburg entre 1957 i 1958. El 1959 es va casar amb l'escriptor finlandès Markku Lathela i van tenir un fill, Silvio, que més tard protagonitzaria un curtmetratge homònim dirigit per ella. El 1964 comença a treballar com a directora a la televisió finlandesa. El 1965 torna a Berlin i entra a l'Acadèmia Alemanya de Cinema i Televisió de Berlín (Deutsche Film und Fernsehakademie) i es gradua en una de les primeres promocions de l'escola.
Va estar activament involucrada en el moviment d'estudiants, va cofundar amb altres dones, com ara Marianne Herzog, el Consell d'Acció per a l'Alliberació Femenina. Com a resultat de la seva activitat, van aconseguir la creació de diverses escoles bressol a Berlin. D'aquella època són els seus documentals Kindergärtnerin, was nun? (1969) i Kinder sind keine Rinder (1969). El 1968, a Frankfurt, pronuncia un discurs a la conferència de delegats de la Unió Estudiantil Socialista que és considerat pioner i iniciador del moviment feminista de la República Federal Alemanya.[1]
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 de gener de 1937 Berlin, Alemanya |
| Dades personals | |
| Es coneix per | De informas, patrullas y vigilancias, Liberadores y Liberados, Quebrar el poder de los manipuladores, Un premio para Irene |
| Activitat | |
| Ocupació | Directora de cinema |
- ↑ Monterde, José Enrique; Losilla, Carlos. Paisajes y figuras: perplejos. El nuevo cine alemán: 1962-1982. 2007. València: Generalitat Valenciana.