Usuari:Xevi b612/proves/Auguste Piccard
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Xevi b612. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Auguste Piccard modifica
(Basilea 28 de gener de 1.884 - Lausana 24 de març de 1.962). Físic, inventor, mecànic i explorador suïs. Llicenciat com enginyer mecànic per l'Escola Politècnica Federal de Zuric. Va ser professor de física el 1.920.
Del 1.922 fins a la jubilació va ser professor de física aplicada a la Universitat Lliure de Brusseŀles.
Estudià entre altres coses els raigs còsmics, els estrats ionitzats a l'estratosfera i els fons marins, inventà la cabina pressuritzada i el batiscaf, i millorà el disseny dels aèrostats.
Alt, desgarbat i despistat, com un savi tret d'una noveŀla de Jules Verne, el dibuixant de còmics Hergé s'inspirà en ell per a la creació del personatge del professor Silvestre Tornassol a les Aventures de Tintín.
Ascensions modifica
Ja en 1.926 a bord d'un globus lliure, es un dels primers en comprovar experimentalment la veracitat de la teoria de la relativitat d'Einstein, mesurant la velocitat de la llum amb un interferòmetre registrador d'alta precisió a 4.500 m d'altura.
El 27de maig de 1.931 amb el seu ajudant Paul Kipfer i el aeròstat F.N.R.S. amb una cabina esfèrica pressuritzada de la seva invenció, arriben a 15.781 m d'altura. Amb alguns problemes tècnics, no poden fer tots els estudis científics que pretenien.
El 18 d'agost de 1.932 amb Max Cosyns arriben a 16.201 m d'altura on els raigs còsmics son mes lliures de coŀlisions que a la superfície terrestre. Fan mesures d'intensitat, d'absorció i de direcció
El 24 d'octubre de 1.934 el seu germà bessó Jean, professor d'aeronàutica a la Universitat de Minnesota, junt amb la seva dona Jeannette, amb un aeròstat enlairat a Dearbon, Michigan, arriben a una altura de 17.550 m
Exploració submarina modifica
L'any 1.937 Piccard presenta l'invent del batiscaf per a la recerca dels fons marins. No es fins a la dècada dels 50, que pot construir amb l'ajut de Max Cosyns el batiscaf F.N.R.S.2 , per poder sumergir-se a grans profunditats.
El 30 de setembre de 1.953 amb el batiscaf (franco-belga)F.N.R.S.3 Auguste Piccard i el seu fill Jacques, arriben a la profunditat de 3.150 m prop de l'illa de Ponça a Itàlia
El 23 de gener de 1.960 amb el batiscaf millorat Trieste i amb pressupost de la marina Nord Americana; el fill de Piccard Jacques i el tinent Don Walsh, arriben al fons de la fossa Challenger Deep de 10.960 m de fondària al extrem sud-occidental de la fossa de les Mariannes al Oceà Pacific prop de l'illa de Guam.
L'any 1.999 Bertrand Piccard, net d'Auguste Piccard, junt amb Braian Jones donen per primera vegada, la volta al mon sense escales a bord d'un aeròstat tipus Rozièr.
Referències modifica
Pierre de Latil i Jean Rivoire, (en castellà)El Profesor Auguste Piccard,
Madrid, Ediciones Cid, 1.962
(en castellà) A Través del Ancho Mundo, Barcelona Manuel Marín y Cia Editores, 1.958 vol.10 pag. 62
Bertrand Piccard i Brian Jones,(en castellà) La Vuelta al Mundo en 20 Días, Barcelona,
Ediciones Península, 2.000
enllaços externs modifica
http://bertrandpiccard.com/tradition-familiale-en-bref?width=940#2
Categories modifica
Físics suïssos|Inventors|