Usuari Discussió:Xdbf/proves/Consell Català de Ressuscitació

El Consell Català de Ressuscitació (CCR) va ser creat el 15 de setembre de 2003 per un acord entre les Societats científiques d’Anestèsia, Reanimació i Terapèutica del Dolors (SCARTD), de Cardiologia (SCC), de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC),de Medicina Intensiva i crítica (SOCMIC), de Pediatria (SCP) i d’Urgències i Emergències (SOCMUE) que pertanyen a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

El CCR sorgeix amb la voluntat de ser una organització oberta a la societat, multidisciplinar pel que fa a les especialitats mèdiques i transversal quant als col·lectius professionals per aglutinar, impulsar i col·laborar amb totes les entitats i professionals, l’àmbit d’actuació dels quals estigui total o parcialment vinculat al Suport Vital (SV).

La seva finalitat, és promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en Suport Vital i la Ressuscitació Cardiopulmonar (RCP) arreu de Catalunya. Aquesta activitat, d’incidència directa en la promoció i prevenció de la salut, es desenvolupa seguint les directrius de l'European Resuscitation Council https://www.erc.edu/, organisme al qual el CCR està vinculat. Els cursos de formació en SV, els seus alumnes i els seus instructors estan homologats des del 2017.

El CCR promou mesures contra la mort sobtada i accidental no sols a través de l’ensenyament de tècniques assistencials sinó també a través de plans de prevenció. Estimula la investigació bàsica, clínica i epidemiològica a l’àrea del suport vital, coopera amb les diferents administracions involucrades, en la implantació d’una eficaç “cadena de supervivència” en el seu àmbit i promou la col·laboració i enteniment entre les organitzacions i col·lectius implicats en el suport vital.

Història

Precedents

1950-1975 Es desenvolupen en el món les bases sobre l'RCP a partir de les iniciatives de molts professionals dedicats a la Medicina, Enginyeria, Indústria, intensiva, Anestèsia, Urgències, Enginyeria, etc. entre els que cal destacar els anestesiòlegs James Elam https://en.wikipedia.org/wiki/James_Elam_(physician) i Peter Safar https://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Safar (descriuen obertura de la VA i la ventilació boca a boca), Claude Beck https://en.wikipedia.org/wiki/Claude_Beck i Paul Zoll https://en.wikipedia.org/wiki/Paul_Zoll (fan la primera desfibril·lació externa), Holger Hesse https://en.wikipedia.org/wiki/Holger_Hesse i Henning Ruben (creadors del ressuscitador auto inflable), Asmund Laerdal http://cardiosistemas.com.ar/blog-Asmund-Sigurd-Laerdal.html crea el maniquí Resusci Anne, els enginyers https://en.wikipedia.org/wiki/William_B._Kouwenhoven, https://www.resuscitationjournal.com/article/S0300-9572(22)00658-X/fulltext i el cirurgià cardíac James Jude https://en.wikipedia.org/wiki/James_Jude (defensen les compressions toràciques combinades amb la ventilació boca a boca), els cardiòlegs John Geddes i el tècnic Alfred Mawhinney (inventors del primer desfibril·lador portàtil), el cirurgià Herny Judah https://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Heimlich (descriu la maniobra del seu nom per a la desobstrucció de la via aèria). Tot i així l’atenció a la mort sobtada es centre sobretot en l’àmbit hospitalari. L’aparició de les primeres Unitats de medicina intensiva, del transport sanitari medicalitzat i dels sistemes d’alerta completen les baules que conformen l’anomenada cadena de supervivència i l’ensenyament de com actuar davant la mort sobtada. La tasca de les societats científiques interessades en l’SV i la creació dels consell nacionals sobre la RCP estableixen les línies de recerca i el garant científic de les actuacions.

1976-2002

A Espanya el desenvolupament de l’especialitat en Medicina intensiva i crítica, de la Cardiologia, la Cirurgia toràcica i de l’Anestesiologia i la creació dels serveis d’Urgència i Emergència i els Sistemes d’Emergències Mèdiques (SEM) porten a establir les bases en l’atenció de les aturades cardiorespiratòries (ACR). La Sociedad Española de Medicina Intensiva impulsa el 1984 el Plan nacional de RCP. A Catalunya el 1985 es crea el primer comitè de RCP dins de la SOCMIC i el 1985 es publica a Barcelona el primer manual d’RCP bàsica. El Departament de Salut promou el 1985 el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) https://sem.gencat.cat/ca/coneixer-el-sem/qui-som/historia/index.html i en els anys 1990 s’inicia la formació dels primers instructors en Suport Vital Avançat.

2003-2005 'Creació del CCR

L’interès per l’ensenyament i difusió de l’SV es va estenen i són diverses les societats científiques catalanes que s’interessen. L’aparició dels Desfibril·ladors Externs Automatitzats (DEA) https://ca.wikipedia.org/wiki/Desfibril%C2%B7lador_extern_autom%C3%A0tic així com la millora del SEM, fan que l’atenció a les víctimes de mort sobtada pugui ser realitzada fora dels hospitals. La tasca en promoure el primer decret que regula la formació i ús del DEA per personal mèdic impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat a través de l’Institut d’Estudis de la Salut obra la porta a la formació de personal sanitari (metges, infermers i tècnics de transport sanitari) i a la dotació de DEA en els centres d’atenció primària i els vehicles de transport sanitari. Es crea el Programa Integral d'Atenció a la Cardiopatia Isquèmica (PAICI) que serà el detonant de l’acord que portarà a la creació del CCR amb una Junta de Govern amb representació de les sis societats, un comitè directiu i uns coordinadors territorials.

2006-2010. Etapa de creixement

En aquest període es desenvolupa la organització base i l'estructura administrativa, els grups de treball, s'inicien acords amb entitats col·laboradores per desenvolupar la formació en SV de manera homogènia, estandarditzada i de qualitat. S'assoleix la formació de prop de 650 instructors que desenvolupen la seva activitats en el personal de centres sanitaris, però també a primers interventors i ciutadania a través de centres de formació. Així mateix es promou un full de ruta per assolir la homologació dels instructors, dels cursos i dels alumnes amb l'ERC. El CCR forma part del https://www.cercp.org/. S'adopta el Manual de SVB-DEA i de Suport Vital Immediat (SVI) de l'ERC.

Conscients de que és l’escola on s’aprenen els hàbits perdurables i on formen els futurs ciutadans, el CCR va impulsar el 2006 el programa de formació en SV integrat en el currículum escolar obligatori (SVe) des de P3 a 4rt d’ESO on són els mestres qui un cop formats fan la implementació del programa a les respectives escoles un cop es va completar una experiència pilot a les escoles de les comarques de Terres de l’Ebre.

2011-2015 Etapa de consolidació

Durant aquests període es desenvolupen múltiples accions. Cal destacar la contribució en el nou decret 151/2012 que regula l'ús i la formació en el SVB-DEA per personal no sanitari que facilita l'accés públic a la desfibril·lació, els convenis amb entitats i empreses per a la difusió i formació del SV, la formació b-learning, els criteris de qualitat, etc. En el camí de la homologació amb l'ERC s'adopta el nou model de cursos generis d'instructors (GIC)que unifica la formació en SVI i SV avançat adult i pediàtric. Segueixen els acorda amb entitats associades i empreses col·laboradores assolint-se una formació anual d'entre 25.000 i 45.000 persones.

Des de 2014 de manera progressiva es desenvolupa el Programa SVe a la resta de comarques partir de l’acord establert amb el Departament d’Educació.

S'impulsen múltiples accions de difusió a l'entorn del Dia Mundial de sensibilització sobre l'Aturada Cardíaca promogut pel l'ERC i l'https://www.ilcor.org/.

2016-2022 La homologació amb l'ERC

l'ERC reconeix i homologa els cursos de SV i els instructors. En els seus primers vint anys el CCR ha promogut la formació d’instructors (més de 1.500) per a la formació de professionals sanitaris i de la ciutadania. L’estructuració dels cursos (SV bàsic, SV avançat d’adults i pediàtric, SV immediat adult i pediàtric, SV avançat en trauma). En aquests anys més de 300.000 persones han rebut la formació en SV i 300.000 escolars segueixen la formació.

Resum (2003-2023)

Durant els primers vint anys des de la seva creació, les accions del CCR i els prop de 1.500 instructors han contribuït a formar en SV més de 300.000 ciutadans adults i en el Programa SVe 2.300 mestres formats com monitors i instructors han aconseguit que 300.000 escolars catalans aprenguin les habilitats en SV. L'escola és el lloc on s'aprenen les habilitats perdurables. Xdbf (disc.) 11:34, 28 maig 2023 (CEST)