Víctor Lacalle Seminario
Víctor Lacalle Seminario (Cirauqui, Navarra, 1889 - Caracas, ?) va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1889  Zirauki |
| Mort | p. segle XX Caracas |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Pare | Tirso Lacalle |
| Germans | José Daniel Lacalle Larraga |
Biografia modifica
Nascut en 1889, era militar de carrera i pertanyia a l'arma d'enginyers.
Durant la República va arribar a ser membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA).[1]
Guerra civil modifica
En esclatar la revolta era tinent coronel del cos d'Invàlids (pel fet que li faltaven diversos dits d'una mà), procedent d'Enginyers,[2] i era destinat a Madrid.
El 19 de juliol el Ministeri de la Guerra li lliura 1.000 fusells amb els quals organitza el 2n batalló de voluntaris, compost per anarquistes, amb el qual participa en l'assalt a ls Caserna de la Montaña. L'agost de 1936 es dirigeix amb el seu batalló al sector comprès entre Somosierra i la carretera Madrid-Saragossa, tenint el seu lloc de comandament en El Cardoso de la Sierra, cobrint així el front nord de Guadalajara. A la tardor de 1936 també va tenir el seu lloc de comandament a Bustares, curiosament acompanyat per un dels seus fills adolescent. El gener de 1937 participa en una fallida ofensiva sobre Sigüenza, substituint dies després a Jiménez Orge en el comandament de totes les tropes del front de Guadalajara.
Cap a febrer de 1937 va passar a manar l'acabada de crear 12a Divisió,[3] que englobava totes les tropes que defensaven el sector de Guadalajara. En iniciar-se l'ofensiva italiana sobre Guadalajara (8 de març), i ja ascendit a coronel, la seva 12a Divisió és l'única que s'oposa als italians. L'arribada de reforços republicans importants al sector, fa que Lacalle perdi la confiança de Miaja, que crea el IV Cos d'Exèrcit i el lliura a Jurado, i no a ell. Lacalle, ofès per continuar sent només cap de la 12a Divisió, es retira del comandament pretextant malaltia, i és substituït el 13 de març per Nino Nanetti.[4][5]
El 25 de març de 1937 passa a manar l'Agrupació autònoma de Conca,[n. 1] i a mitjan abril participa en el segon atac sobre Terol, en el sector de Albarrasí, sense gaire èxit. També va manar la 42a Divisió.[7] Quan al juny de 1937 es forma el XIII Cos d'Exèrcit, perd el comandament de la seva unitat, quedant en situació de disponible. Va estar després en càrrecs administratius i sense importància, com a cap del centre de recuperació de Sant Mateu (Castelló).
Notes modifica
- ↑ Que alhora estava integrada per la 42a Divisió,[6] procedent del front de Terol.
Referències modifica
- ↑ Julio Busquets (2003). Ruido de sables: las conspiraciones militares en la España del siglo XX, Ed. Crítica, pàg. 65
- ↑ Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939, Cambridge University Press, pàg. 338
- ↑ Joan Llarch (1976). Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, pàg. 103
- ↑ Joan Llarch (1976). Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, pàg. 107
- ↑ Hans Marquardt (1961). Rote Zitadellen: Der spanische Freiheitskampf 1936 bis 1939; eine Anthologie. Berlín: Verlag Neues Leben, pàg. 154
- ↑ Cristóbal Zaragoza (1983). Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939, Ed. Planeta, pàg. 59
- ↑ Carlos Engel (1999). Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pàg. 218