Obre el menú principal

Víctor Lacalle Seminario (Cirauqui, Navarra, 1889 - Caracas, ¿?) va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.

Infotaula de personaVíctor Lacalle Seminario
Biografia
Naixement 1889 (129/130 anys)
Zirauki
Mort Caracas
Activitat
Ocupació Cap militar
Rang militar general
Conflicte Guerra Civil Espanyola
Família
Pare Tirso Lacalle Tradueix
Germans José Daniel Lacalle Larraga
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Nascut en 1889, era militar de carrera i pertanyia a l'arma d'enginyers.

Durant la República va arribar a ser membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA).[1]

Guerra civilModifica

En esclatar la revolta era tinent coronel del cos d'Invàlids (pel fet que li faltaven diversos dits d'una mà), procedent d'Enginyers,[2] i era destinat a Madrid.

El 19 de juliol el Ministeri de la Guerra li lliura 1.000 fusells amb els quals organitza el 2n batalló de voluntaris, compost per anarquistes, amb el qual participa en l'assalt a ls Caserna de la Montaña. A l'agost de 1936 es dirigeix amb el seu batalló al sector comprès entre Somosierra i la carretera Madrid-Saragossa, tenint el seu lloc de comandament en El Cardoso de la Sierra, cobrint així el front nord de Guadalajara. A la tardor de 1936 també va tenir el seu lloc de comandament a Bustares, curiosament acompanyat per un dels seus fills adolescent. Al gener de 1937 participa en una fallida ofensiva sobre Sigüenza, substituint dies després a Jiménez Orge en el comandament de totes les tropes del front de Guadalajara.

Cap a febrer de 1937 va passar a manar l'acabada de crear 12a Divisió,[3] que englobava totes les tropes que defensaven el sector de Guadalajara. En iniciar-se l'ofensiva italiana sobre Guadalajara (8 de març), i ja ascendit a coronel, la seva 12a Divisió és l'única que s'oposa als italians. L'arribada de reforços republicans importants al sector, fa que Lacalle perdi la confiança de Miaja, que crea el IV Cos d'Exèrcit i el lliura a Jurado, i no a ell. Lacalle, ofès per continuar sent només cap de la 12a Divisió, es retira del comandament pretextant malaltia, i és substituït el 13 de març per Nino Nanetti.[4][5]

El 25 de març de 1937 passa a manar l'Agrupació autònoma de Conca,[n. 1] i a mitjan abril participa en el segon atac sobre Terol, en el sector de Albarrasí, sense molt d'èxit. També va manar la 42a Divisió.[7] Quan al juny de 1937 es forma el XIII Cos d'Exèrcit, perd el comandament de la seva unitat, quedant en situació de disponible. Va estar després en càrrecs administratius i sense importància, com a cap del centre de recuperació de Sant Mateu (Castelló).

NotesModifica

  1. Que alhora estava integrada per la 42a Divisió,[6] procedent del front de Terol.

ReferènciesModifica

  1. Julio Busquets (2003). Ruido de sables: las conspiraciones militares en la España del siglo XX, Ed. Crítica, pág. 65
  2. Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939, Cambridge University Press, pág. 338
  3. Joan Llarch (1976). Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, pág. 103
  4. Joan Llarch (1976). Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, pág. 107
  5. Hans Marquardt (1961). Rote Zitadellen: Der spanische Freiheitskampf 1936 bis 1939; eine Anthologie. Berlín: Verlag Neues Leben, pág. 154
  6. Cristóbal Zaragoza (1983). Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939, Ed. Planeta, pág. 59
  7. Carlos Engel (1999). Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pág. 218