Obre el menú principal

Vabalat ( en llatí Vabalathus i de nom complet Lucius Julius Aurelius Septimius Vabalathus Athenodorus), va ser rei de Palmira. El seu nom àrab era Wahb Allat (وهب اللات) o regal de la deessa (la deessa Allat s'identificava amb Atenea, i per això el nom d'Athenedorus).

Infotaula de personaVabalat
Antoninian Vaballathus Augustus (obverse).jpg
Biografia
Naixement 266 (Gregorià)
Palmira
Mort 273 (Gregorià) (6/7 anys)
Roma
Vexilloid of the Roman Empire.svg  Emperador romà 

Activitat
Ocupació Sobirà
Període Imperi Romà
Família
Pares OdenatZenòbia
Germans Herodes de Palmira, Herennià i Timolau de Palmira
Modifica les dades a Wikidata

El seu pare Odenat, també rei de Palmira i considerat per Trebel·li Pol·lió un dels Trenta Tirans, estava casat amb la reina Zenòbia i va morir l'any 267 assassinat pel seu cosí o nebot Meoni (Maeonius) potser amb coneixement de Zenòbia. Llavors Vabalat tenia molt pocs anys i encara que va ser nomenat successor i rei, (rex consul imperator dux Romanorum, "il·lustre rei de reis" i corrector totius orientis) la seva mare en va assumir la regència. Trebel·li Pol·lió diu que Zenòbia va exercir la regència en nom (també) dels altres fills, Herennià i Timolau, que segurament eren més petits. Zenòbia va engrandir el regne de Palmira cap a Síria, Palestina i Anatòlia.

Les monedes o medalles que s'han trobat porten la inscripció IMP. C. VABALATHUS AUG. o ΑΥΤ.ΟΥΑΒΑΛΛΑΘΟΞ.ΞΕΒ, i la imatge i títols d'Aurelià al revers. Algunes monedes porten altres signes o paraules el significat de les quals no és prou clar, per exemple VABALATHUS. VCRIMDR (abreviació de significat desconegut) o ΑΥΤ.ΞΡΩΙΑΞ.ΟΥΑΒΑΛΛΑΘΟΞ.ΑΘΗΝΟΥ, Α.ΞΡΙΑΞ.ΟΥΑΒΑΛΛΑΘΟΞ.ΑΘΗΝΥ" o ΑΥΤ.Κ.ΟΥΑΒΑΛΛΑΘΟΞ.ΑΘΗΝΟ.ΞΕΒ. Una moneda mostra dos caps coronats de llorers, un d'un home amb barba i l'altre d'un noi amb la llegenda: ΑΥΡΗΛΙΑΝΟΞ.ΑΘΗΝΟΔΩΡΟΞ.

Inicialment l'emperador Aurelià va reconèixer a Vabalat, ja que es volia ocupar preferentment del conflicte amb l'Imperi Gal. Després Vabalat i la seva mare van agafar el títol d'augusts.

Aurelià va conquerir Palmira l'any 272 i 273. Vabalat i la seva mare van ser portats presoners a Roma. Segons Zòsim, Vabalat va morir camí de la capital imperial, encara nen.[1]

ReferèncieModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 1201.