Vairocana

Vairocana (en sànscrit: वैरोचन, ‘il·luminador’, en japonès i xinès: 大日 ‘gran sol’) és un Buda suprem celestial en el budisme mahayana.^[1]

Al budisme Shingon del Japó és el principal objecte de reverència i es considera la font de tot l'univers. Altres corrents com el Vajrayana el consideren el Buda primordial (Adi-Buddha). Com a Buda suprem, el seu gest característic és el mudra dels sis elements, que consisteix en la mà dreta closa (els cinc dits representen el món material: terra, aigua, foc, aire i èter) damunt l'esquerra, de la qual agafa l’índex (que representa la consciència).^[2]

Al segle XVI, durant les primeres etapes de la seva missió evangelitzadora al Japó, el missioner catòlic sant Francesc Xavier va ser ben acollit pels monjos budistes Shingon ja que va emprar el mot Dainichi (大日, el nom japonès de Vairocana) per designar el Déu cristià i aquests creien que es referia a Vairocana. Posteriorment, a mesura que va aprendre més sobre els matisos religiosos de la paraula, va deixar d'utilitzar aquest mot i el substituir per Deusu (del llatí Deus).^[3]

Vegeu també modifica

Tretze budes

Referències modifica

↑ «Vairocana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Vairocana- Buddha». Enciclòpedia Britannica. [Consulta: 26 desembre 2021].
↑ App, Urs «St. Francis Xavier's Discovery of Japanese Buddhism: A Chapter in the European Discovery of Buddhism (Part 2: From Kagoshima to Yamaguchi, 1549-1551)». The Eastern Buddhist, 2, 1997, pàg. 214-244.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vairocana

[1] «Vairocana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Vairocana- Buddha». Enciclòpedia Britannica. [Consulta: 26 desembre 2021].

[3] App, Urs «St. Francis Xavier's Discovery of Japanese Buddhism: A Chapter in the European Discovery of Buddhism (Part 2: From Kagoshima to Yamaguchi, 1549-1551)». The Eastern Buddhist, 2, 1997, pàg. 214-244.

[1]

[2]

[3]