Valeri Harpocratió
Valeri Harpocratió, en llatí Valerius Harpocration, en grec antic Οὐαλέριος o Βαλέριος Ἁρποκρατίων fou un escriptor i gramàtic grec autor d'un diccionari sobre els treballs dels deu oradors àtics que es titulà Περὶ τῶν λέξεων τῶν δέκα ῥητόρων, or λεξικὸν τῶν δέκα ῥητόρων, que encara es conserva. Inclou explicacions sobre termes jurídics i polítics i sobre les persones i les coses mencionades als discursos dels deu oradors, i també fa menció de temes històrics i literaris, que serien desconeguts sense aquest diccionari.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Alexandria  |
| Floruit | segle II |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, orador |
| Període | Període hel·lenístic i Alt Imperi Romà |
| Obra | |
Obres destacables | |
Suides diu que era un retòric d'Alexandria i li atribueix també l'obra ἀνθηρῶν συναλωλή, que s'ha perdut. La seva època és desconeguda i alguns pensen que podria ser l'Harpocration que segons Juli Capitolí era mestre de grec de l'emperador Luci Ver i per tant devia viure al segle ii, però altres el fan contemporani d'Ateneu de Naucratis. Un Harpocration del que Libani diu que era un bon poeta, va viure a la meitat del segle iv, però no es pot dir si és el mateix personatge. Finalment se l'ha identificat també amb un metge anomenat Harpocratió, però no es pot afirmar del cert.[1]
Referències modifica
- ↑ Harpocration, Valerius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 353