Valiat de l'Àndalus

província del Califat omeia

Valiat de l'Àndalus, de Còrdova o Emirat dependent de Còrdova són denominacions del període de la història de l'Àndalus entre 711 i 756, així com de la institució política que la governava. La capital del valiat o emirat fou establerta inicialment a Sevilla i finalment a Còrdova.

Infotaula de geografia políticaValiat de l'Àndalus

Localització
Map Iberian Peninsula 750-en.svg Modifica el valor a Wikidata

CapitalQúrtuba Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deCalifat Omeia Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
AnteriorRegne de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Creació711
Dissolució756 Modifica el valor a Wikidata
Següentemirat de Qúrtuba Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap d'estatcalifa omeia Modifica el valor a Wikidata

Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica, l'antic Regne Visigot es va convertir en un valiat, és a dir, un territori governat per un valí (governador) dependent del Califat de Damasc i subordinat al centre polític del Maghreb (occident de l'imperi musulmà), que es trobava a Kairuan (en l'actual Tunísia).[1]

Durant aquest període, el problema intern principal fou l'enfrontament entre els conqueridors d'origen àrab i els berbers a causa del repartiment desigual de les terres conquistades en favor dels àrabs.

La independència amb l'emiratModifica

A mitjan segle VIII, la Revolució abàssida va destronar i assassinar el califa omeia de Damasc, Marwan II, i a la seva família, i s'escapà només el jove Abd-ar-Rahman. Aquest, primer, es refugià al nord d'Àfrica i posteriorment passà a la península, on després d'imposar-se es proclamà emir l'any 756. Aquest títol implicava la independència política dels califes abàssides (que van traslladar la capital del califat a Bagdad), encara que seguia reconeixent la seva autoritat religiosa.

Durant l'emirat, l'Àndalus va haver d'afrontar problemes externs contra els cristians del nord de la península que van avançar fins a Zamora; i contra els francs, que després de conquistar Girona i Barcelona, van establir una marca o província fronterera al sud dels Pirineus, la denominada Marca Hispànica. A més, va haver-hi problemes interns causats per les revoltes dels muladís perquè se sentien discriminats respecte als conqueridors musulmans, que pagaven menys imposats.

ReferènciesModifica

  1. «Al-Andalus: los Omeyas». A: Juan Carrasco, Josep Maria Salrach, Julio Valdeón y María Jesús Viguera. Historia de las Españas medievales. Barcelona: Crítica, 2002, p. 21-24. 

Vegeu tambéModifica