Variant del canvi

tipus d'obertura en la qual es produeix un ràpid i voluntari canvi de peons o peces
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

En escacs, una variant del canvi és un tipus d'obertura en la qual es produeix un ràpid i voluntari canvi de peons o peces. Aquesta mena de variants són sovint més tranquil·les que d'altres línies, perquè l'alliberament precoç de la tensió minimitza la possibilitat de sorpreses tàctiques o d'agudes línies forçades, particularment quan deriven en estructures de peons simètriques. Les blanques poden triar una variant del canvi com a una manera relativament exempta de riscs d'explotar el seu avantatge del primer moviment. Jugadors com ara Mikhaïl Botvínnik i Yasser Seirawan han usat la variant del canvi de la defensa eslava d'aquesta manera.

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
d5 negres peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Defensa francesa, variant del canvi

Les blanques també poden plantejar una variant del canvi amb la intenció d'entaular la partida. Aquest plantejament, però, no és exempt de riscs. El Mestre Internacional John L. Watson ha escrit que en la variant del canvi de la defensa francesa, "les negres sempre poden mantenir una lluita desequilibrant, si així ho decideixen".[1] D'altra banda, jugar tan descaradament amb l'objectiu de les taules pot implicar una càrrega psicològica per les blanques: "Les blanques ja han cedit l'avantatge de la primera jugada, i ho saben, mentre que les negres s'enfronten al repte de trobar la manera de prendre la iniciativa."[2]

No totes les variants del canvi són tranquil·les; la variant del canvi de la defensa Grünfeld és considerada com una de les més agudes i agressives opcions de les blanques, ja que permet de bastir un gran centre de peons, que les negres intentaran destruir. La variant del canvi del gambit de dama refusat sovint implica atacs d'un o dels dos bàndols contra el rei enemic.

Variants del canvi que involucren canvis de peons condueixen sovint a estructures centrals simètriques, com ara a la defensa eslava i a la defensa francesa, entre d'altres. Les estructures de peons resultats també poden ser asimètriques, com ara en la defensa Caro-Kann o el gambit de dama refusat. A la variant del canvi de la Ruy López s'hi canvien peces (l'alfil blanc i el cavall negre) en comptes de peons. A la variant del canvi de la defensa Grünfeld, es canvien tant un parell de peons com un de cavalls.

El diagrama de la dreta mostra la posició resultant de la variant del canvi de la defensa francesa, després dels moviments:

  • 1.e4 e6
  • 2.d4 d5
  • 3.exd5 exd5

La posició és completament simètrica, i l'avantatge de les blanques es limita al seu dret a moure. La francesa del canvi és vista normalment com una alternativa passiva que les blanques només trien si aspiren a taules, tot i que Paul Morphy i més recentment Garri Kaspàrov l'han feta servir amb intenció de jugar a guanyar.

Obertures amb variants del canviModifica

ReferènciesModifica

  1. John L. Watson, Play the French, Pergamon Press, 1986, p. 28. ISBN 0-08-026929-X
  2. Watson 1986, p. 29.