Vas canopi

Per a altres significats, vegeu «Vas canopi (etruscs)».

A l'antic Egipte, els vasos canopis eren els recipients on els embalsamadors dipositaven les vísceres del difunt (l'estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons).

Vasos canopis de Neskhons

Els primers vasos canopis estan datats de vers el 2000 aC. Normalment estaven fets d'alabastre però també se'n poden trobar de fusta, guix o ceràmica. Des de l'Imperi Nou, els vasos canopis eren representats pels caps dels quatre fills d'Horus, ja que es considerava que cadascun d'ells protegiria l'òrgan corresponent.

  • Duamutef: es representava amb forma de cap de xacal que corresponia al déu Anubis (déu de la momificació), el qual guardava l'estómac, es considerava que el protegia la deessa Neith i la seva posició era mirant en direcció est.
  • Amset: es representava en forma de cap humà, guardava el fetge, el protegia Isis i estava orientat en direcció sud.
  • Kebehsenuf: amb forma de cap de falcó corresponent al déu Horus(deu de la guerra i del cel), guardava els intestins protegits per la deessa Selkis i mirava en direcció oest.
  • Hapi: tenia la forma d'un cap de babuí, guardava els pulmons, estava protegit per la deessa Neftis i la seva posició era mirant cap al nord.

Tots quatre s'introduïen en una caixa de fusta i eren col·locats al costat o als peus dels sarcòfag per protegir el faraó.

Els etruscos també produïren osseres antropomorfes que recordaven la figura del difunt entre el segle vii aC i el segle iv aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. «vas canopi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vas canopi

Atenció: La clau d'ordenació per defecte "Vas Canop" invalida l'anterior clau "Vas Canopi (Etruscs)".