Vehicle de llançament lleuger
Un vehicle de llançament lleuger (small-lift launch vehicle en anglès) és un vehicle de llançament orbital capaç d'aixecar fins a 2.000 kg a l'òrbita terrestre baixa.[1]
El primer vehicle d'aquest tipus va ser el coet Sputnik, va situar en òrbita un coet transportador orbital no tripulat dissenyat per Sergey Korolyov a la Unió Soviètica, derivat del ICBM R-7 Semyorka. El 4 d'octubre de 1957, el coet va ser utilitzat per realitzar el primer llançament de satèl·lit del món, situant l'Sputnik 1 en una òrbita terrestre baixa.[2][3][4] Els EUA van respondre llançant el coet Vanguard,[5][6] que estava previst que seria el primer vehicle de llançament que utilitzarien per situar un satèl·lit en òrbita. En comptes d'això, la crisi de l'Sputnik causada pel llançament sorpresa de l'Sputnik 1 va fer que els estatunidencs, després de l'error de llançament del Vanguard TV3, a fer orbitar ràpidament el satèl·lit Explorer 1 utilitzant un coet Juno I llançat el 31 de gener de 1958. El Vanguard I va ser el segon llançament orbital amb èxit estatunidenc. D'aquesta manera va començar la cursa espacial, que va donar l'impuls per posar els homes sobre la Lluna amb el programa Apollo dels EUA.[7][8]
Es podria dir que la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica va començar a finals de la Segona Guerra Mundial, ja que va començar en recuperar la major quantitat de coets V-2 i el personal que hi participava de l'Alemanya Nazi com fos possible.[9] Tres-cents càrregues de vagons amb V-2 i diversos components van ser capturats i enviats als Estats Units, també 126 dels principals dissenyadors del V-2, incloent Wernher von Braun i Walter Dornberger, van marxar a Amèrica. Von Braun, el seu germà Magnus von Braun, i set persones més van decidir lliurar-se als militars dels Estats Units en l'Operació Paperclip per assegurar que no fossin capturats pels soviètics o assassinats pels nazis per evitar la seva captura.[10] Així, el programa V-2 va començar la carrera espacial, tot i que el coet no podia orbitar, arribava a una alçada de 88 km en la trajectòria de llarg abast i fins a 206 km si es llançava verticalment.[11][12][13]
Vehicles de llançament lleugers
modificaNotes
modificaReferències
modifica- ↑ NASA Space Technology Roadmaps - Launch Propulsion Systems, p.11 Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine.: "Small: 0-2t payloads, Medium: 2-20t payloads, Heavy: 20-50t payloads, Super Heavy: >50t payloads"
- ↑ NASA, Sputnik 1
- ↑ russianspaceweb.com Sputnik
- ↑ (rus) Sputnik Rocket Arxivat 2005-01-03 a Wayback Machine.
- ↑ «US Navy, Vanguard Project». Arxivat de l'original el 2020-02-16. [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ "The Vanguard Satellite Launching Vehicle — An Engineering Summary". B. Klawans. April 1960, 212 pages. Martin Company Engineering Report No 11022, PDF of an optical copy.
- ↑ Kennedy, John F. «Memorandum for Vice President». The White House. Boston, MA: John F. Kennedy Presidential Library and Museum, 20-04-1961. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2016. [Consulta: 1r agost 2013].
- ↑ Launius, Roger D. «President John F. Kennedy Memo for Vice President, 20 April 1961». A: Apollo: A Retrospective Analysis (PDF). Washington, D.C.: NASA, juliol 1994. OCLC 31825096 [Consulta: 1r agost 2013]. Arxivat [Date error] (2)[Date mismatch], a Wayback Machine. Key Apollo Source Documents Arxivat 2020-11-08 a Wayback Machine..
- ↑ "We Want with the West", Time Magazine, 9 December 1946.
- ↑ «Wernher von Braun». [Consulta: 4 juliol 2009].
- ↑ «Bumper Project». White Sands History - Fact Sheets and Articles. US Army. Arxivat de l'original el 2008-01-10. [Consulta: 2 desembre 2007].
- ↑ 'Long-range' en el context del temps. Vegeu l'article de la història de la NASA. Arxivat 2009-01-07 a Wayback Machine.
- ↑ Neufeld, Michael J. The Rocket and the Reich: Peenemünde and the Coming of the Ballistic Missile Era. Nova York: The Free Press, 1995, p. 158,160–2,190.
- ↑ astronautix.com, vanguard
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 «NISSAN HERITAGE COLLECTION online【その他】プリンス自動車工業小史». Nissan Motors. [Consulta: 8 març 2011].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 16,8 «Satellite Launch Vehicles». Institute of Space and Astronautical Science (ISAS). [Consulta: 4 març 2011].
- ↑ jamejamonline.ir, Safir (coet)
- ↑ «State television reports Iran launches satellite called 'Fajr' into space amid rocket tests». Fox Business. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2015. [Consulta: 12 juny 2015].
- ↑ 19,0 19,1 «Safir». [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ Encyclopedia Astronautica, Black Arrow
- ↑ http://i004.radikal.ru/1508/a7/94ca7ddf9113.jpg Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ Space Skyrocket STSAT 2C on Naro-1
- ↑ Space Skyrocket, kwangmyongsong-3 on a Unha
- ↑ irdt-1 Space Skyrocket on a Volna
- ↑ 25,0 25,1 25,2 «Vysota / Volna / Shtil». [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ astronautix.com Kaituozhe-1, also called KY-1
- ↑ Space Skyrocket, Aura (D 2B) on a Diamant
- ↑ Space Skyrocket, Diamant, retrieved 19 December 2015
- ↑ «Rocket Lab Increases Electron Payload Capacity, Enabling Interplanetary Missions and Reusability». [Consulta: 7 agost 2020].
- ↑ «Firefly Alpha». Firefly Aerospace. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 11 agost 2018].
- ↑ spacelaunchreport.com, Shavit Arxivat 2016-11-04 a Wayback Machine. Shavit-1 = 250, Shavit-2 = 300 LEO
- ↑ «nasa.gov, NASA, Scout Launch Vehicle Program». Arxivat de l'original el 2016-11-10. [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ «Primera prueba de reutilización del futuro lanzador español Miura 5». Eureka. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «lanacion.com.ar, Tronador II». Arxivat de l'original el 2017-03-12. [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ Space Skyrocket, Shtil
- ↑ astronautix.com, Long March 1, also called CZ-1
- ↑ 37,0 37,1 37,2 «CZ-1». Gunter's Space Page. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ «CZ-1». Astronautix.com. [Consulta: 4 novembre 2013].
- ↑ Space Skyrocket, Explorer 49 RAE B
- ↑ 40,00 40,01 40,02 40,03 40,04 40,05 40,06 40,07 40,08 40,09 40,10 40,11 Gunter, Krebs. «Delta». Gunter's Space Page. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2011. [Consulta: 2 agost 2011].
- ↑ NASA - National Space Science Data Center, NOAA 5 on a Delta 2310
- ↑ Space Skyrocket, GEOS 3-Delta 1410
- ↑ Space Skyrocket, VLS-1
- ↑ Aviation History, Explorer 47 on Delta 1604, Sept. 38, 1972
- ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 «Kuaizhou». Arxivat de l'original el 2 de desembre 2014. [Consulta: 31 desembre 2014].
- ↑ Space Skyrocket, Falcon 1
- ↑ «Space Exploration Technologies Corporation - Falcon 1». Arxivat de l'original el 2011-01-03. [Consulta: 29 octubre 2010].
- ↑ «Parabolicarc.com, NASA Awards Launch for Orbital's Pegasus Rocket, by Doug Messier, April 2, 2014». Arxivat de l'original el de desembre 27, 2016. [Consulta: d’abril 23, 2016].
- ↑ 49,0 49,1 «Pegasus». [Consulta: 31 desembre 2014].
- ↑ Space Skyrocket, Sputnik 8K71PS
- ↑ «fas.org Start1». Arxivat de l'original el 2016-08-13. [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ Space Skyrocket, EROS B on Start-1
- ↑ Space Skyrocket, Start-1
- ↑ «Minotaur I Space Launch Vehicle—Fact Sheet». Orbital Sciences Corporation, 2012. [Consulta: 28 febrer 2012]. «Spacecraft mass-to-orbit of up a 580 kg a LEO (28.5 deg, 185 km)»
- ↑ «Minotaur Space Launch Vehicles». Orbital Sciences Corporation, 2012. [Consulta: 28 agost 2012]. «To date, Minotaur has conduced ten missions with a 100% success rate, delivering 33 satellites into orbit.»
- ↑ «Minotaur IV Fact sheet» (PDF). Orbital Sciences Corporation, 2010. [Consulta: 4 març 2009].
- ↑ 57,0 57,1 57,2 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 23 de desembre 2015. [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ 58,0 58,1 «Minotaur-C Factsheet», 2014.
- ↑ «Taurus / Minotaur-C», 01-05-2014.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 23 de desembre 2015. [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ «China daily mail, China reveals CZ-11 anti-ASAT rocket, by chankaiyee2, October 8, 2015». Arxivat de l'original el de desembre 22, 2015. [Consulta: d’abril 23, 2016].
- ↑ Barbosa, Rui. «China debuts Long March 11 lofting Tianwang-1 trio». NASASpaceFlight.com. [Consulta: 26 setembre 2015].
- ↑ Corea, per Christoph Bluth,
- ↑ astronautix.com, Long March 1D -(CZ-1D
- ↑ Space Skyrocket Athena 1
- ↑ «Athena-1». Astronautix.com. [Consulta: 4 novembre 2013].
- ↑ Space Skyrocket, Explorer: DE 1 and DE 2 on Delta 3913
- ↑ Japan Aerospace Exploration Agency, About J-I Launch Vehicle
- ↑ Space Skyrocket, OSO 8 satellite on Delta 1910
- ↑ astronautix.com, N-I- Delta
- ↑ «Space Launch Report Atlas-Centaur». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 23 abril 2016].
- ↑ Space Skyrocket, Atlas-Centaur
- ↑ 73,0 73,1 «Projects&Products». IHI Aerospace. Arxivat de l'original el 2015-01-22. [Consulta: 8 març 2011].
- ↑ Wade, Mark. «Delta 0900». Encyclopedia Astronautica. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2011. [Consulta: 2 agost 2011].
- ↑ 75,0 75,1 Gunter, Krebs. «Ariane-1, -2, -3, -4». Gunter's Space Page. [Consulta: 2 agost 2011].
- ↑ russianspaceweb.com Cosmos3
- ↑ Space Skyrocket Kosmos-3M
- ↑ russianspaceweb.com, Strela
- ↑ 79,0 79,1 «Strela». Gunter's Space Page. [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ space.skyrocket JERS (Fuyo) on a H-1
- ↑ «NASA, Athena Mission Planner’s Guide 26 August 2012». Arxivat de l'original el 7 de gener 2017. [Consulta: 23 d’abril 2016].
- ↑ «Athena-2». Astronautix.com. [Consulta: 4 novembre 2013].
- ↑ Space Skyrocket, Athena-2
- ↑ nasaspaceflight.com, Rokot, Russia’s Rokot launches with three Rodnik satellites, September 23, 2015, by Chris Bergin
- ↑ «Rokot (Rockot)». Gunter's Space Page. [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ «Rockot Launch Vehicle». Khrunichev.ru. [Consulta: 4 novembre 2013].
Vegeu també
modifica- Coet sonda, vehicle de llançament suborbital
- Vehicle de llançament mitjà, capaç d'aixecar una càrrega entre 2000 a 20.000 kg a l'òrbita terrestre baixa
- Vehicle de llançament pesant, capaç d'aixecar una càrrega entre 20.000 a 50.000 kg a l'òrbita terrestre baixa
- Vehicle de llançament superpesant, capaç d'aixecar una càrrega més de 50.000 kg a l'òrbita terrestre baixa
- Coet
- Propulsió espacial
Bibliografia
modifica- Mallove, Eugene F.; Matloff, Gregory L. The Starflight Handbook: A Pioneer's Guide a Interstellar Travel. Wiley, 1989. ISBN 0-471-61912-4.