Vela de ventall
Una vela de ventall [1][2] o vela candonga[3] és una vela de tall de forma trapezoidal, molt semblant a una vela cangrea, que té el puny del pic (el puny que correspondria al pic) lligat a l'extrem d'una perxa disposada en diagonal. L'altre extrem de la perxa diagonal reposa sobre el pal (mitjançant una lligada o una articulació adequada). La consulta d'una imatge és més fàcil d'entendre que la descripció textual: la perxa en diagonal permet mantenir la vela desplegada i en posició de rebre vent.
_-_A_Dutch_Ferry_Boat_before_a_Breeze_-_BHC0772_-_Royal_Museums_Greenwich.jpg)
Ús habitual
modificaLes veles de ventall no eren freqüents al Mediterrani. Però foren molt populars a les costes britàniques i del mar del Nord, i encara s'aparellen en petites barques tradicionals. Segons l'autor de la referència,[4] la vela de ventall era la millor opció en barques fins a 18 peus (uns 6 metres). En embarcacions més grans, les dimensions i el pes de la perxa diagonal limiten el seu ús des del punt de vista de la comoditat i la seguretat.
Terminologia
modifica.svg)
L'expressió “vela de ventall” és convencional i no està relacionada amb l'aspecte físic de la vela pròpiament dita. La documentació catalana existent és moderna i deriva, aparentment, de l'expressió castellana “vela de abanico”. Les denominacions en anglès[5] i francès – “spritsail” i “voile à livarde”, respectivament- es basen en el nom de la perxa diagonal (“sprit” i “livarde”) en les llengües respectives.[6][7] En italià la perxa s'anomena "balestrone".[8][9]
Detalls
modificaLes veles de ventall normals tenen quatre costats i quatre punys. La seva nomenclatura és la mateixa que la de les veles cangrees.[10][11]
- Punys
- Tack = puny d'amura
- Throat = puny de boca
- Peak = puny de drissa
- Clew = puny d'escota
- Costats
- Luff = caient de proa o gràtil baix
- Head = gràtil o gràtil alt
- Leech = caient de popa o batedor
- Brail eye = ullet de candalissa
- Foot = pujament o faldar
Referències
modifica- ↑ Bañeres, E.; de Seabra, M.; Bonet, E. Diccionari de l'esport: català-castellà, castellà-català. Enciclopèdia Catalana, 1989. ISBN 978-84-7739-072-5.
- ↑ Pons, J.M.. Curso metódico de Arquitectura Naval aplicada à la construccion de los buques mercantes, etc (en castellà). J. Tauló, 1856, p. 1-PA153.
- ↑ Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en català). J. Herrero, 2007, p. 228. ISBN 978-84-612-1079-4.
- ↑ Folkard, H.C.. The sailing boat: a description of English and foreign boats, 1870, p. 31.
- ↑ Knight, E.F.. Sailing. George Bell and Sons, 1889, p. 28.
- ↑ Lecomte, J.; Karr, J.B.A.. Dictionnaire pittoresque de Marine. [With a preface by Alphonse Karr.], 1835, p. 210.
- ↑ Gicquel-des-Touches, P.G.. Traité des manoeuvres courantes et dormantes: compostant le gréement des bâtimens marchands de différentes espèces, de trente-quatre à quinze pieds de largeur ... (en francès). Chez Simonet [et] Causette, 1818, p. 1-PA208.
- ↑ Lodigiani, P. Capire e progettare le barche: Aero e idrodinamica della barca a vela: Manuale per progettisti nautici (en italià). Hoepli, 2015, p. 549. ISBN 978-88-203-7020-6.
- ↑ Carena, G. Vocabolario d'arti e di mestieri prontuario di vocaboli attenenti a parecchie arti e ad alcuni mestieri per saggio di un vocabolario metodico della lingua italiana (en italià). C. Boutteaux e M. Aubry, 1858, p. 94.
- ↑ Pérez, R.J.. La maniobra en els velers de creu. Edicions de la UPC, S.L., 2002, p. 24. ISBN 978-84-8301-590-2.
- ↑ Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en català). J. Herrero, 2007, p. 185. ISBN 978-84-612-1079-4.