Venceslau III
Venceslau III (6 d'octubre de 1289 - 4 d'agost de 1306) va ser rei d'Hongria (1301-1305) i rei de Bohèmia (1305-1306). Morí assassinat quan intentava defensar els drets dinàstics de la seva dona al tron polonès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 octubre 1289 (Gregorià) Praga (Txèquia) |
Mort | 4 agost 1306 (16 anys) Olomouc (Txèquia) |
Sepultura | valor desconegut (segle XV–) Zbraslav Monastery (en) (1326–segle XV) Saint Wenceslas Cathedral (en) (–1326) |
7è Rei de Bohèmia | |
1305 – 1306 ← Venceslau II de Bohèmia – Enric I de Bohèmia → | |
Rei de Polònia | |
1305 – 4 agost 1306 (Gregorià) | |
Rei d'Hongria | |
1301 – 1305 (dimissió) ← Andreu III d'Hongria – Otó III de Wittelsbach → | |
Príncep elector | |
Activitat | |
Lloc de treball | Olomouc |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Rei |
Família | Dinastia Premíslida |
Cònjuge | Viola of Teschen (1306 (Gregorià)–) |
Fills | Elisabeta |
Pares | Venceslau II de Bohèmia i Judith de Habsbourg |
Germans | Jan Volek Margaret of Bohemia, Duchess of Wroclaw Agnes of Bohemia Agnes of Bohemia, Duchess of Jawor Elisabet de Bohèmia Anna de Bohèmia |
Descrit per la font | Diccionari educatiu d'Otto Obálky knih, Vlastenský slovník historický |
Venceslau III era fill del rei de Bohèmia Venceslau II i Judit d'Habsburg, la filla rel rei alemany Rodolf I.
Ottokar I de Bohèmia | ||||||||||||||||
Venceslau I de Bohèmia | ||||||||||||||||
Constança d'Hongria | ||||||||||||||||
Ottokar II de Bohèmia | ||||||||||||||||
Cunegunda de Hohenstaufen | ||||||||||||||||
Venceslau IIde Bohèmia | ||||||||||||||||
Rostislav d'Eslavònia | ||||||||||||||||
Cunegunda d'Eslavònia | ||||||||||||||||
Béla IV d'Hongria | ||||||||||||||||
Anna d'Hongria | ||||||||||||||||
Venceslau III | ||||||||||||||||
Rodolf I d'Alemanya | ||||||||||||||||
Judit d'Habsburg | ||||||||||||||||
Gertrudis de Hohenburg | ||||||||||||||||
Amb la mort sense fills del darrer rei de la dinastia Árpád, la família reial de Bohèmia tenia una bona pretensió al tron hongarès pels seus vincles dinàstics. Venceslau II va acceptar la corona hongaresa en nom del seu fill l'any 1301, i Venceslau es va desplaçar a Székesfehérvár on fou coronat. El regne hongarès estava en una situació de caos i estava dividit en diverses faccions, de manera que Venceslau només era acceptat com a rei a les regions de l'actual Eslovàquia, Burgenland i l'entorn de la capital Buda. El seu principal rival era Carles Robert d'Anjou, que de mica en mica va anar guanyant suports en detriment de Venceslau.
A la mort del seu pare i en heretar el tron de Bohèmia, va decidir renunciar a la corona hongaresa i va cedir les pretensions al duc de la Baixa Baviera Otó III (que es coronà amb el nom de Béla V). Amb escassos suports, Otó va ser empresonat el 1307 i va abdicar el 1308, deixat l'angeví Carles Robert com a rei d'Hongria en solitari. Part de la historiografia hongaresa posterior considera a Venceslau i Otó com a antireis durant l'interrenge i no els té en compte en les llistes de monarques.
El 1305 Venceslau es va casar amb Viola Elisabet de Cieszyn, filla del duc Mieszko I de Cieszyn. No van tenir fills, però igualment Venceslau va voler exigir els drets hereditaris de la seva esposa al tron polonès. En una campanya per fer efectives les seves pretensions, fou assassinat en estranyes circumstàncies.