Venus imperial

pel·lícula de 1962 dirigida per Jean Delannoy
(S'ha redirigit des de: Venere imperiale)

Venus imperial[1] (títol original en italià: Venere imperiale; en francès: Vénus impériale) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean Delannoy i estrenada el 1963. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaVenus imperial
Vénus impériale Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean Delannoy Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióLeonardo Benvenuti, Piero De Bernardi, Jean Delannoy, Rodolphe-Maurice Arlaud i Jean Aurenche Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAngelo Francesco Lavagnino Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGábor Pogány Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOtello Colangeli Modifica el valor a Wikidata
VestuariGiancarlo Bartolini Salimbeni Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada145 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0057638 Filmaffinity: 945890 Allocine: 50615 Rottentomatoes: m/imperial_venus_1964 Letterboxd: imperial-venus Allmovie: v24436 TMDB.org: 278974 Modifica el valor a Wikidata
Venus Victoriosa. Pauline Bonaparte esculpida per Antonio Canova (ca 1805-1808) a Villa Borghese (Roma)

Argument modifica

Els amors i la vida novel·lada de Pauline Bonaparte, germana preferida de Napoleó. Després que les seves primeres esposalles han estat trencades pel seu germà per raons polítiques, s'enamora del cap d'esquadró Jules de Canouville que ha conegut a Itàlia. Però, sempre per raons estratègiques, Napoleó li demana que es casi amb el general Leclerc. Quan mor aquest de la febre groga a Santo Domingo, Pauline entra a França i el seu germà organitza encara el seu matrimoni amb el príncep Borghese que no estimarà mai. Coneix Jules de Canouville, potser el seu únic verdader gran amor, però és mort en la campanya de Rússia i Pauline serà exiliada amb el seu germà.[2]

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

  • Ruban d'argent del Sindicat nacional dels periodistes cinematogràfics italians 1963:
    • Gábor Pogány nominada pel Ruban d'argent a la millor fotografia en color.
    • Giancarlo Bartolini Salimbeni nominada pel Ruban d'argent al millor vestuari.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Venus imperial». esadir.cat.
  2. «Venere imperiale». The New York Times.
  3. «Gina Lollobrigida, Movie Star and Sex Symbol, Is Dead at 95» (en anglès). The New York Times, 16-01-2023 [Consulta: 18 gener 2023].
  4. Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 8877422211.