Ventolà (el Pont de Suert)

Ventolà és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, del terme municipal del Pont de Suert, dins del seu terme originari. Consta de tres cases o focs (Ca d'Enrós, Ca de Mateva i Ca de Rosset) després de molts anys d'estar deshabitat, actualment s'hi viu en una casa, ja que la proximitat del Pont de Suert ha dut els de Ventolà a baixar-hi, tant per comoditat i millor comunicació, com per motius laborals.

Infotaula de geografia políticaVentolà
Ventolà (El Pont de Suert).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 24′ 05″ N, 0° 45′ 11″ E / 42.40134°N,0.75295°E / 42.40134; 0.75295
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.013,8 m Modifica el valor a Wikidata

El lloc es troba a 1.013,8 m. d'altitud, a la Serra de Ventolà, contrafort de Pla de Mont. Presideix aquest nucli l'església de sant Esteve, sufragània de Santa Maria del Pont de Suert. El poble és molt a prop i damunt del Pont de Suert, de manera que des del poble es pot apreciar una bona vista de la capital de la comarca. S'accedeix a Ventolà per una pista que hi ha a mà dreta, just en entrar a la part nova del Pont de Suert, venint des del sud.

EtimologiaModifica

Segons Joan Coromines,[1] Ventolà procedeix d'un adjectiu romànic, català antic, amb el significat d'enlairat, exposat al vent. Segons ell cal excloure d'altres hipòtesis formulades, que farien el topònim o bé d'origen iberobasc o germànic.

HistòriaModifica

La primera documentació de Ventolà és del 967, quan el comte i marquès de Ribagorça Arnau I concedí a Lavaix la vil·la de Ventolano. Torna a ser esmentat el 1015, quan, amb motiu de la consagració dels altars de Lavaix, concedeixen al monestir tot de terres i vinyes a Ventolà.

En el Fogatge del 1553 hi consten 3 focs[2] (unes 15 persones).

El 1960 encara tenia 52 habitants.

Cap al 1975 queda deshabitat i el seus veins baixen a viure al Pont de Suert.

Des del 2010 torna a estar habitat i fins a l'actualitat hi ha 8 veins.

Llocs d'interèsModifica

ReferènciesModifica

  1. Coromines 1997.
  2. Antoni Ros, batlle, Joan de Rosset i Joan de Nadal. Iglésies 1981, p. 85.

BibliografiaModifica

  • BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • COROMINES, Joan. "Ventolà". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VII SAL-VE. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 

Enllaços externsModifica