Vera Atkins
Vera Maria Rosenberg, coneguda com a Vera May Atkins o Vera Atkins, i col·loquialment com La mestra, (Galați, 16 de juny, 1908 - Hastings, 24 de juny, 2000) va ser una espia britànica d'origen romanès que va exercir durant la Segona Guerra Mundial.[1][2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ro) Vera Maria Rosenberg  16 juny 1908 Galați (Romania) | ||
| Mort | 24 juny 2000 (92 anys) Hastings (Anglaterra) | ||
| Formació | Facultat d'Art de París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficiala d'intel·ligència | ||
| Ocupador | Direcció d'Operacions Especials | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Royal Air Force | ||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||
| Premis | |||
| |||
Biografia
modificaAtkins era filla de jueus.[3] La seva mare, Hilda Atkins, era anglesa i el seu pare, Max Rosenberg, alemany.[4] A la dècada de 1930, Vera Atkins va ser naturalitzada britànica, i el 1933, després de la defunció del seu pare, va emigrar al costat de la seva mare a Londres.[4][5] Va estudiar a Lausana i Londres, i es va graduar en Llengües Modernes a la Sorbona de París.[3] A París la va reclutar com a espia el canadenc William Stephenson, el mateix que va inspirar a Ian Fleming per a crear la figura de James Bond.[3]
El 1940, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, Atkins va fugir a Londres.[3][5] Allí, la seva primera missió va ser intentar desxifrar els codis Enigma d'Alemanya.[3] Va formar part de Direcció d'Operacions Especials britànica reclutant i entrenant espies com la nord-americana Virginia Hall, i organitzant cèl·lules per a la seva secció F (de França).[3][6][1] Encara que el cap de la secció F era Maurice Buckmaster, molts consideraven a Atkins el cervell darrere seu.[1] Va ser la cap de les dones espies que es van llançar en paracaigudes durant la guerra per coordinar la resistència.[2][7] Després de la guerra, va formar part de la Secció Jurídica de la Comissió Britànica de Crims de Guerra a Alemanya per intentar localitzar els agents que no van tornar dels camps de concentració.[8]
Va morir a Hastings, Sussex, el 24 de juny de 2000 a l'edat de 92 anys.[9] Es creu que Atkins va poder inspirar Ian Fleming en la creació del personatge Miss Moneypenny a James Bond.[9]
Reconeixements
modificaVa rebre la Creu de Guerra.[10] El 1987 va ser nomenada Comandant de la Legió d'Honor pel govern de França.[1] El 1997 va ser nomenada comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II.[11]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Vera Atkins» (en anglès). the Guardian, 06-07-2000. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Noticias, Diario de. «Reino Unido: en busca de la 'Escuela de Mata-Haris'» (en castellà). www.noticiasdenavarra.com. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Señoras que espiaban y volaban trenes» (en castellà). Traveler, 04-02-2021. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Vera ATKINS – a Romanian MATA HARI in the services of the SOE». [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Vera May Atkins (1908-2000): homenaje de Find a...» (en castellà). es.findagrave.com. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ «Virginia Hall, la 'dama coja' que puso en jaque a la Gestapo» (en castellà). La Vanguardia, 24-10-2020. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ «Vidas contadas - Vera Atkins - 22/08/12» (en castellà). RTVE.es, 22-08-2012. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ «ATKINS, Vera May» (en anglès britànic). Gerry Holdsworth Special Forces Charitable Trust. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ 9,0 9,1 .
- ↑ Freebury, Jane. «Bland telling of remarkable stories» (en anglès australià). The Canberra Times, 26-12-2020. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ News, Deseret. «Spymaster Vera Atkins dies at 92» (en anglès). Deseret News, 27-06-2000. [Consulta: 29 juny 2021].