Verd Hooker o Verd de Hooker (de l'anglès Hooker’s green) és la denominació col·lectiva de diversos pigments verds compostos que s'usen en pintura artística.

Il·lustració de la planta rubiàcia sud-africana Psychotria capensis, per Joseph Dalton Hooker, publicada al Curtis's botanical magazine el 1909

Història i usos modifica

El verd Hooker va ser desenvolupat originàriament pel botànic, il·lustrador i explorador anglès Sir Joseph Dalton Hooker (1817–1911), qui fos director del Real Jardí Botànic de Kew i president de la Royal Society. La intenció de Hooker va ser obtenir un verd per a emprar especialment en il·lustració botànica. El color de la seva invenció era una mescla de blava de Prússia i guta.[1]

Al principi, el verd Hooker es trobava principalment en colors per a aquarel·la d'origen anglès.[2] Encara que diversos autors de la fi del segle XIX i principis del XX assenyalen que aquest color s'aconseguia mitjançant la mescla de blau de Prússia i gutagamba, a vegades s'elaborava amb pigments d'alitzarina.[3] La fórmula original tenia el desavantatge que el component groc (guta) es descoloria en ser exposat a la llum, amb el que el verd es tornava blau.[4]

Thomas W. Salter, en 1869, indicava l'existència de dues varietats de verd Hooker: la Núm. 1, que descrivia com «un verd herba clar», i la Núm. 2, «un verd més profund i poderós».[3]

Posteriorment, es va desenvolupar una mescla de millor permanència, composta de verd de ftalocianina i groc Hansa o groc de cobalt.[4] Ralph Mayer, en el seu llibre Materials i tècniques d'art, adverteix que el verd Hooker només pot reproduir-se utilitzant blau de Prússia o de ftalocianina per al component blau, mentre que per al component groc s'ha de triar un pigment permanent.[5]

La majoria dels «verds Hooker» de l'actualitat són d'un color verd groguenc més aviat apagat.[1]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 MacEvoy, Bruce. «Hooker’s green» (en inglés). Handprint.com, 01-08-2005. [Consulta: 28 diciembre 2012].
  2. Doerner, Max; Hoppe. Los materiales de pintura y su empleo en el arte. Reverté, 2000. ISBN 978-8429114232. 
  3. 3,0 3,1 Eastaugh, N.; Walsh; Chaplin; Siddall Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en inglés). Oxford; Burlington: Elsevier / Butterworth Heinemann, 2004. ISBN 0-7506-57499. 
  4. 4,0 4,1 «Material Name: Hooker's green» (en inglés). Museum of Fine Arts, Boston, 9 diciembre 2005. [Consulta: 28 diciembre 2012].
  5. Mayer, Ralph. Materiales y técnicas del arte. Madrid: Tursen / H. Blume, 1993. ISBN 84-87756-17-4.