El vernís de Pasto és una tècnica artesanal autòctona molt antiga i característica de la ciutat de San Juan de Pasto, al sud de Colòmbia, usada per a decorar objectes, usualment de fusta amb la resina obtinguda d'un arbust silvestre anomenat Mopa-mopa (Elaeagia pastoensis L.E. Mora), existent en els boscos andins i en la selva del Putumayo.

Cofre de fusta per a joies, decorat amb vernís de Pasto

Origen modifica

Alguns historiadors li atribueixen origen incaic, però en qualsevol cas la tècnica ja existia a l'arribada dels espanyols al territori de l'actual departament de Nariño i, més específicament, al territori dels indígenes Pasto.

Procés modifica

 
Envernissadors de Pasto, Manuel María Paz (aquarel·la de 1853)

Les fulles i fruits de l'arbust són macerats, cuinats i molts; la resina així obtinguda és molta, mastegada o pastada, buscant la millor mal·leabilitat; finalment, és acolorida i l'artesà continua estenent-la amb ajuda de les seves dents i mans per formar la prima pel·lícula que adhereix a l'objecte que vol decorar, usualment de fusta, per després retallar-la amb un instrument tallant, donant-li formes i dissenys diversos. Una variació més refinada i costosa és l'ús combinat de la pel·lícula de resina transparent amb làmines d'or o plata i estany.

El procediment no és pròpiament la simple aplicació d'un vernís com a acabat de realç, puix al final, en la fase decorativa, demana de l'executant gran precisió i habilitat i un error o tall excessiu és gairebé impossible de corregir, sobretot quan s'usen diverses capes i colors.

Com tota tècnica artesana ancestral, els seus secrets s'han transmès de pares a fills i els dissenys i colors en les diferents èpoques han reflectit la moda imperant o en voga. En els últims anys, algunes institucions com la Universitat de Nariño i Artesanies de Colòmbia han intervingut per a la conservació de la tècnica i el seu desenvolupament principalment a partir del disseny i l'aplicació decorativa.

La tècnica és practicada per diversos artesans a la ciutat de Sant Joan de Pasto, com Gilberto Granja, Jesús Ceballos i José María Obando entre d'altres, qui s'encarreguen de mantenir l'ofici i la tècnica vigents per transmetre-la a les següents generacions que, aplicant innovacions en el disseny, la mantenen vigent.

Usos modifica

Generalment, el vernís de Pasto es fa servir per a decorar utensilis i objectes de fusta tallada utilitaris o decoratius, com safates, plats, bols, cofres, bomboneres i àmfores. En menor freqüència, també s'ha usat per a decorar mobles com barguenyos i baguls. En els últims anys, el mestre Eduardo Muñoz Lora també aplica la tècnica en llenç temperat sobre bastidor per produir obres pictòriques originals amb el seu estil característic.

Bibliografia modifica

  • Conspirando con los artesanos: crítica y propuesta al diseño en la artesanía. Autors Ana Cel Quiñones Aguilar, Glòria Stella Barrera Jurado. Biblioteca del professional. Edició il·lustrada. Editorial Pontifícia Universitat Javeriana, 2006. ISBN 9586838838, 9789586838832.
  • Aproximación al barniz de Pasto. Osvaldo Granda Paz, Edició il·lustrada. Editor Editorial Travessies, 2006. ISBN 958440492X, 9789584404923.

Enllaços externs modifica